la veu de nació

El que l'Estat no perdona a Trapero

«La figura d'un policia que no és fàcil d'etiquetar en cap categoria "progre" o "indepe", però que entén que els ciutadans no són l'enemic, és incomprensible per l'Espanya cavernícola»

per Pep Martí i Vallverdú, 22 de gener de 2020 a les 20:20 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de gener de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El judici contra la cúpula dels Mossos està oferint un nou capítol de la repressió de l'Estat contra tot el que va representar "octubre". Les primeres sessions han ofert molts moments descarnats, com l'intercanvi entre el fiscal i el major Josep Lluís Trapero. L'excap policial s'esforça per desvincular-se del Govern Puigdemont i de cap tipus de complicitat amb el procés. 

Era sabut que Trapero, entronitzat en el seu moment al santoral de l'independentisme, contemplava els fets de la tardor del 2017 des d'una posició de cap policial professional. Amb el pas del temps, es van anar coneixent moltes dades sobre la seva desvinculació emocional respecte del procés. El seu testimoni en el judici de l'1-O va ser molt desvetllador en aquest sentit. Però això no ha suposat cap modificació en la seva situació processal. I és que, en cert sentit, per un sector de l'Espanya profunda, l'"actuació" de Trapero és més greu que la dels dirigents sobiranistes condemnats. 


Pels sectors més reaccionaris de l'Estat, del poder judicial i dels aparells repressius, el cas Trapero és extraordinàriament greu. Perquè es tracta d'un comandament policial, un uniformat que no respon als clixés de l'activista independentista. La "rebel·lió" de Trapero, al capdavant d'una força amb poder coercitiu de milers de mossos, presenta més agreujants que la "rebel·lió" del Govern.

Hi ha una altra cosa que no perdonen a Trapero els defensors de l'Espanya una, i és el seu concepte d'ordre públic, que va desgranar en l'interrogatori a què el va sotmetre el fiscal. Enfront la concepció policial que va defensar en el judici de l'1-O el general de la Guàrdia Civil Pérez de los Cobos i que propugna el búnquer de l'aparell estatal, Trapero va advocar per una policia que sap consensuar, dialogar i, si cal, evitar mals majors. És aquesta visió de l'ordre que, per ser realment públic, ha de ser un ordre compartit, el que distancia el que són dos models ja no policials, sinó de concepció de l'autoritat, de la llibertat. 


La figura d'un policia com Trapero, que no és fàcil d'etiquetar en cap categoria "progre" o "indepe", que respon a la imatge de policia dur però que entén que els ciutadans no són, per principi, sospitosos ni molt menys l'enemic, per força ha de destarotar l'Estat més sòrdid. Per l'Espanya més cavernícola, Trapero és un personatge incomprensible. I imperdonable.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Pep Martí i Vallverdú
Periodista i llicenciat en Història Contemporània (UAB). Redactor de Política a NacióDigital. Soc autor de dues biografies: una d’Antonio Maura (Ediciones B) i una de Josep Tarradellas (Fundació Irla). M'agrada implicar-me en el nostre teixit associatiu. He estat membre de les juntes directives d'Amics de la Unesco de Barcelona i de l'Ateneu Barcelonès. Ubicat en l'esquerra però crec que molt poc progre. A Twitter: @PepMartiVall.
27/09/2022

L'Ateneu com a símptoma

19/09/2022

Feijóo renuncia a Catalunya

12/09/2022

Debatre entre independentistes

05/09/2022

Lliçons xilenes per evitar la derrota

29/08/2022

Tancar la por al quarto fosc

26/08/2022

Espanya per decret

08/08/2022

Cogovernança des de dalt

01/08/2022

No falta majoria, sinó voluntat

18/07/2022

El bosc dels nostres nets

11/07/2022

Borràs i el dret a preguntar

Participació