la veu de nació

El que l'Estat no perdona a Trapero

«La figura d'un policia que no és fàcil d'etiquetar en cap categoria "progre" o "indepe", però que entén que els ciutadans no són l'enemic, és incomprensible per l'Espanya cavernícola»

per Pep Martí i Vallverdú , 22 de gener de 2020 a les 20:20 |
El judici contra la cúpula dels Mossos està oferint un nou capítol de la repressió de l'Estat contra tot el que va representar "octubre". Les primeres sessions han ofert molts moments descarnats, com l'intercanvi entre el fiscal i el major Josep Lluís Trapero. L'excap policial s'esforça per desvincular-se del Govern Puigdemont i de cap tipus de complicitat amb el procés. 

Era sabut que Trapero, entronitzat en el seu moment al santoral de l'independentisme, contemplava els fets de la tardor del 2017 des d'una posició de cap policial professional. Amb el pas del temps, es van anar coneixent moltes dades sobre la seva desvinculació emocional respecte del procés. El seu testimoni en el judici de l'1-O va ser molt desvetllador en aquest sentit. Però això no ha suposat cap modificació en la seva situació processal. I és que, en cert sentit, per un sector de l'Espanya profunda, l'"actuació" de Trapero és més greu que la dels dirigents sobiranistes condemnats. 


Pels sectors més reaccionaris de l'Estat, del poder judicial i dels aparells repressius, el cas Trapero és extraordinàriament greu. Perquè es tracta d'un comandament policial, un uniformat que no respon als clixés de l'activista independentista. La "rebel·lió" de Trapero, al capdavant d'una força amb poder coercitiu de milers de mossos, presenta més agreujants que la "rebel·lió" del Govern.

Hi ha una altra cosa que no perdonen a Trapero els defensors de l'Espanya una, i és el seu concepte d'ordre públic, que va desgranar en l'interrogatori a què el va sotmetre el fiscal. Enfront la concepció policial que va defensar en el judici de l'1-O el general de la Guàrdia Civil Pérez de los Cobos i que propugna el búnquer de l'aparell estatal, Trapero va advocar per una policia que sap consensuar, dialogar i, si cal, evitar mals majors. És aquesta visió de l'ordre que, per ser realment públic, ha de ser un ordre compartit, el que distancia el que són dos models ja no policials, sinó de concepció de l'autoritat, de la llibertat. 


La figura d'un policia com Trapero, que no és fàcil d'etiquetar en cap categoria "progre" o "indepe", que respon a la imatge de policia dur però que entén que els ciutadans no són, per principi, sospitosos ni molt menys l'enemic, per força ha de destarotar l'Estat més sòrdid. Per l'Espanya més cavernícola, Trapero és un personatge incomprensible. I imperdonable.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Pep Martí i Vallverdú
Periodista i llicenciat en Història Contemporània (UAB). Redactor de Política a NacióDigital. Sóc autor de dues biografies: una d’Antonio Maura (Ediciones B) i una de Josep Tarradellas (Fundació Irla). M’agrada implicar-me en el nostre teixit associatiu. Sóc membre de les juntes directives d’Amics de la Unesco de Barcelona i de l’Ateneu Barcelonès. Ubicat en l’esquerra però crec que molt poc progre. A Twitter: @PepMartiVall.
02/06/2020

D'ERC a Ciutadans, la geometria somiada

26/05/2020

Pérez de los Cobos, un dels seus

19/05/2020

Ciutadans, el cost de la crispació

12/05/2020

L'error Badalona

05/05/2020

El virus s'endú la retòrica federal

28/04/2020

Lliçons portugueses

21/04/2020

El virus del control

14/04/2020

Espanya, en caiguda lliure

07/04/2020

Autoritarisme o «New Deal»

31/03/2020

Sánchez i Iglesias se la juguen

Participació