Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

La veu de Nació

JxCat i els pressupostos de Colau

«Artadi haurà de reformular el relat preelectoral: JxCat suma decisions que invaliden l'ús de l'espantall del tripartit»

per Joan Serra Carné , 21 de gener de 2020 a les 20:00 |
La llevantada ens ha deixat instantànies que surten de la normalitat. Però la imatge més sorprenent de les últimes hores ha quedat parcialment amagada per una setmana d'inclemències meteorològiques i de titulars judicials, com els que ha concedit Josep Lluís Trapero a l'Audiència Nacional. I quina és aquesta fotografia que resulta tan fora del comú en el debat polític? La que va protagonitzar Elsa Artadi aquest dilluns a l'Ajuntament de Barcelona. La cap de files de Junts per Catalunya (JxCat) va solemnitzar el vot favorable els pressupostos del govern d'Ada Colau després de mesos de posicionar-se als antípodes dels comuns, abans i després de la composició del consistori. La pirueta discursiva permet a l'alcaldessa mostrar un ampli suport als comptes municipals i a JxCat li garanteix una mica de protagonisme, que mitiga altres posicions perifèriques.

Artadi va trobar arguments per justificar el tomb en el posicionament. Després del pacte de divendres passat entre Colau i Ernest Maragall, JxCat va segellar una entesa amb els comuns i el PSC que farà que els pressupostos de Barcelona comptin amb l'aval de 33 dels 41 regidors de l'Ajuntament. Els comptes "continuistes" i sotmesos a "les restriccions de Montoro" s'han transformat en un projecte per desplegar les "les millors polítiques públiques". Així es va expressar Artadi, que s'ha esforçat a destacar l'aportació feta pel seu grup als pressupostos de la capital. La transició ha estat rebuda amb incomoditat a l'espai polític que també integra el PDECat. Les veus crítiques parlen, de moment, en privat.


Colau es frega les mans. No havia aconseguit tramitar els comptes per la via ordinària des del 2015 i ara pot brandar un acord a quatre, transversal i que trenca blocs. La felicitat política de l'alcaldessa -com ho descrivíem el cap de setmana en aquesta anàlisi- és completa, perquè a Espanya també hi compta un executiu favorable als seus interessos i acaba de situar-se com a soci necessari del Govern per validar els comptes de la Generalitat. Al seu torn, Pere Aragonès té els pressupostos encarrilats i ERC és la peça clau per assegurar la governabilitat de l'Estat, un futur condicionat als progressos de la mesa de diàleg.

JxCat anhela la centralitat que ocupa ERC i de la qual treu profit Colau. Ho demostren els fets i també ho certifiquen dirigents que parlen discretament, dins i fora del Govern. Fora de focus al Congrés, sense portar la iniciativa del diàleg amb l'Estat -Quim Torra s'hi sumarà després de no assumir inicialment l'acord dels republicans amb el PSOE- i a l'oposició a l'Ajuntament de Barcelona, els postconvergents busquen espais d'influència per encaminar els mesos de debat preelectoral a Catalunya. No es diu que hi haurà eleccions, però tothom actua com si ja estiguessin convocades.


Resulta, però, que el moviment d'Artadi dificulta una retòrica repetida en els darrers temps: que els moviments d'ERC amb socialistes i comuns són el preludi d'un nou tripartit. És cert que els republicans han començat a articular noves aliances, fruit de l'assumpció d'un rumb pragmàtic. I que això tindrà efectes en futurs pactes. Però no és menys cert que JxCat suma decisions que invaliden el relat de l'espantall del tripartit. El més sonor va ser el pacte de la Diputació de Barcelona i, l'últim, el dels pressupostos de l'Ajuntament. Artadi haurà de reformular l'argumentari. El més semblant a la unitat s'ha vist, de moment, en el pacte a quatre de la capital catalana.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Joan Serra Carné
Redactor en cap de NacióDigital
Ha estat subcap de Política i cap de Societat al diari Ara, i també ha treballat a El 9 Nou. És autor del llibre Ada, la rebel·lió democràtica i coautor d'El part dels comuns i Tota la veritat sobre Plataforma per Catalunya. També ha escrit els llibres Viure. Jo també tinc càncer i Històries In_dependents. Col·labora en diversos mitjans audiovisuals. A Twitter: @jserracarne.
18/02/2020

Les altres eleccions inevitables

11/02/2020

Actes de fe

07/02/2020

L'acord que no arribarà (aviat)

29/01/2020

Electors adults

21/01/2020

JxCat i els pressupostos de Colau

15/01/2020

Què ha de complir el PSOE?

07/01/2020

La legislatura del fang

31/12/2019

Un comiat imperfecte

07/10/2019

Política de cartró pedra

01/10/2019

L'obra inacabada de l'1-O

Participació