Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Opinió

El martirologi del president Torra

«Abans d'acabar un mandat sense pena ni glòria, Quim Torra ha volgut intentar marxar per la porta gran de la manera menys lesiva possible»

per Maria Vila Redon , 20 de gener de 2020 a les 19:40 |
El dia que el van jutjar al Tribunal Superior de Justícia, tothom deia que el president Torra havia fet un discurs impecable que per fi estava a l'altura del càrrec. Feia la impressió que el Molt Honorable havia trobat la manera de donar una mica d'èpica a un mandat llastimós, encara que fos per un assumpte tan absurd com una pancarta penjada del balcó del Palau.

La possibilitat que un president de la Generalitat quedi inhabilitat per haver desobeït l'ordre de despenjar una pancarta és escandalosa -no cal dir-ho- i no ens podem acostumar a aberracions jurídiques que fins fa quatre dies ens indignaven i ara ja formen part del dia a dia del país. Però tot fa pensar que Quim Torra sabia que s'hi jugava la inhabilitació i va triar el martirologi, ara que cada vegada és més evident que res del que fa aquest govern té a veure amb la consecució de la independència.


Abans d'acabar un mandat sense pena ni glòria (bé, amb molta més pena que glòria), Quim Torra ha volgut intentar marxar per la porta gran de la manera menys lesiva possible. Una inhabilitació, per a algú que no s'havia dedicat mai a la política i que deia que no s'hi tornaria a dedicar, és un càstig infinitament més suportable que una pena de presó. Ja sigui perquè s'esgota o perquè s'acaba de forma accidentada, Quim Torra sempre podrà dir que no s'ha avançat cap a la independència perquè l'estat l'ha perseguit per una maleïda pancarta.

Amb la mirada posada a les properes eleccions, JxCat intentarà capitalitzar la inhabilitació estirant el martirologi de Torra -a qui van donar per amortitzat tan bon punt el van fer president- mentre miren d'encolomar les culpes a ERC per no haver-lo protegit al Parlament. Per això el president insisteix tant que "farà el que el Parlament de Catalunya decideixi en cada moment", lligant la seva condició de president a la de diputat i com si la presidència de la Generalitat no fos una institució amb prou entitat per a ser defensada per si mateixa.


Una vegada més, allò que es ven com una lluita en la defensa de les institucions catalanes en realitat serà una cursa per treure rèdits electorals, a veure a qui se li pot penjar la llufa de la "manca de dignitat". Mentrestant el debat públic s'anirà fent petit i el món ens passarà per sobre.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Maria Vila Redon
Advocada. Escric i xerro on em deixen, i com a bona catalana faig coses. Em molesta especialment que les circumstàncies m'obliguin a defensar posicionaments que en una situació de normalitat no defensaria, però suposo que ja es tracta d'això. Viure és prendre partit, i a vegades m'espanto si veig que em modero.
17/02/2020

El castellà, per a les coses importants

03/02/2020

Encara es pot tocar més fons

20/01/2020

El martirologi del president Torra

06/01/2020

El diàleg de l’statu quo

23/12/2019

Convergents

09/12/2019

Rosalía, «gimme more»

25/11/2019

Qüestions de fe

11/11/2019

El replegament d'Espanya

28/10/2019

Tsunamis i aldarulls

14/10/2019

El Govern i la mobilització

Participació