1 de 10
opinió

Bibliorefugis

per Montserrat Nebrera, 15 de gener de 2020 a les 21:45 |

«Hi ha molts escenaris gens agradables tan a prop nostre que sembla mentida com de poc sentim el seu dolor»

Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de gener de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'altre dia una peça informativa d'Els matins de TV3 es feia ressò d'un fenomen que ja no té una petita trajectòria i que s'està generant en les biblioteques catalanes. Sobretot aquelles que es troben a les grans conurbacions urbanes i han esdevingut refugi per a aquelles persones que no tenen gaires possibilitats d'evitar el fred o la calor, ja sigui perquè casa seva és, per raons econòmiques, necessàriament inhòspita, ja sigui perquè han entrat en la fase de desfeta social que és l'anomenat "sensellarisme".

Hi ha molts escenaris gens agradables tan a prop nostre que sembla mentida com de poc sentim el seu dolor. No tenir un lloc on descansar amb intimitat, un habitatge, és probablement una de les més importants carències. Es parla de la pobresa energètica, però els que recordem la infantesa sense calefacció sabem que aquest no és el mal major, que és molt més fàcil de combatre que la solitud o la desprotecció. Només cal recordar la vida de Marie Curie quan encara era l'estudiant polonesa a la Sorbona que es quedava a la biblioteca fins al tancament perquè en tornar a casa sabia que no podia encendre ni un miserable misto, en l'apartament que amb grans esforços li van sufragar els seus pares. Però era feliç, es va casar amb un boig de la Física com ella, i va arribar a ser Premi Nobel. El fred no era problema, perquè no estava sola. La solitud no volguda sí que és un problema.


Molta gent exclosa del ritme social per malalties mentals, drogodependències diverses o sense rumb de conducta que els fan incomodes a la resta i que, tancant el cercle, els fan emmalaltir o drogar-se, coincideixen en la necessitat de trobar espais on la sensació de pertinença a la humanitat no quedi del tot esvaïda. Més enllà dels problemes d'inseguretat que això pugui generar en el personal bibliotecari, òbviament no preparat per resoldre qüestions d'assistència social, està el fet innegable del canvi d'ús que estan patint les biblioteques i altres llocs comunitaris. La solitud s'amaga darrere de totes aquestes persones que, amb millor o pitjor d'actitud, estan demanant ajuda, escalfor, contacte amb altres éssers humans. Ni que sigui pel principi kantià de no fer els altres el que no voldrien per nosaltres, alguns fenòmens requereixen els governants que hi busquin solució.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Montserrat Nebrera
Advocada, jutge, diputada i sempre "profe" a la universitat (des de fa 13 anys a la UIC), va fer tres carreres per una barreja de curiositat i avorriment. Candidata a mestre de res, aprenent de tot (menys de bruixa!), ha fundat Alternativa de Govern. Creu en la unió però sols des de la llibertat.
Més articles de l'autor
30/11/2022

Escòcia

16/11/2022

Despechá

02/11/2022

Doguccinos

19/10/2022

Herois visibles

05/10/2022

Una llibertat “ad hoc”

21/09/2022

Fans de la reina

07/09/2022

Una estona amb el president

25/08/2022

Qui vol fer fora Laura Borràs?

10/08/2022

600 metres

30/07/2022

Somnis posposats

Participació