Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


L'abraçada del púgil

«Fins i tot quan l'incompliment és l'escenari futur més plausible, val la pena fer 'clinch' per agafar aire i preparar el següent assalt».

per Germà Capdevila , 5 de gener de 2020 a les 20:00 |
Tot i ser rebutjat ja per les tradicionals regles del Marquès de Queensberry allà per 1865, el clinch forma part del noble art de la boxa des dels seus inicis, i ha esdevingut una part essencial d'aquest esport en l'era moderna. Els púgils són entrenats en fer clinch de la millor manera, com i quan fer servir aquesta tècnica i per què és una part important del seu entrenament.

El clinch és una tàctica defensiva que bàsicament consisteix en abraçar l'oponent i intentar immobilitzar els seus braços, de manera d'evitar l'atac. Els jutges acostumen a fer la vista grossa i no intervenen si el clinch no es perllonga més del compte. 


El boxejador fa servir la tècnica del clinch per aturar un atac contundent, per refer-se enmig d'un assalt molt intens, per recuperar forces i oxigen fins que soni la campana i cada contendent torni a la seva cantonada a l'espera del següent assalt.

Un púgil que abraça al seu oponent amb un clinch no ho fa per rendir-se (si vol fer-ho ha de llençar la tovallola), ans al contrari, ho fa per superar un moment difícil del combat i tornar-hi amb més forces, perquè el que vol és guanyar i necessita aire, necessita recuperar energies. 


L'abraçada del boxejador no implica que hagi decidit deixar de lluitar, o que hagi esdevingut amic del seu adversari. Tampoc no vol dir que hagi abandonat l'objectiu de guanyar ni que busqui l'escalfor dels braços de l'oponent. És un moviment tàctic destinat a superar un moment de feblesa i augmentar les possibilitats de guanyar.

L'abstenció d'Esquerra Republicana de Catalunya en l'investidura de Pedro Sánchez té molt de l'abraçada del púgil. És evident que l'independentisme no té avui per avui la força per fer efectiva la independència de manera directa. Com tampoc la tenia l'octubre de 2017, quan va decidir no intentar el K.O. i esquivar amb saltirons l'enfrontament directe amb l'Estat.


Convé tenir present que l'independentisme es va aixecar de la lona del quadrilàter quan l'arbitre ja contava 9, el 21 de desembre de 2017, amb una victòria electoral inesperada i que encara pateix la contundència dels cops de puny a la barbeta de la repressió de l'Estat. La feblesa de les institucions catalanes i de l'autogovern és més que evident.

En aquest context, sembla d'una gran sensatesa fer un clinch a l'Estat. L'abraçada que representa l'abstenció d'ERC no implica una renúncia a l'objectiu, ni lliurar-se als braços de l'adversari polític com un enamorat, sinó un moviment tàctic per refer-se i recuperar forces per quan arribi el moment d'un nou embat democràtic.

Fins i tot quan tots els antecedents mostren que l'incompliment de les promeses és l'escenari futur més plausible, val la pena fer clinch per agafar aire i preparar el següent assalt. El combat es preveu llarg, i caldrà resistir moltes represes. Potser aquest combat es decidirà després de lluitar tots els assalts, per punts

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Germà Capdevila
Director del Consell Editorial de NacióDigital i editor de la Revista Esguard. A Twitter: @gcapdevila
16/02/2020

Condemnats a entendre's

09/02/2020

Negociar i créixer a les urnes

02/02/2020

Febleses unionistes i independentistes

26/01/2020

Contra Torra, contra Sánchez

19/01/2020

Pressupostos i autodeterminació

12/01/2020

Diàleg a contracor

05/01/2020

L'abraçada del púgil

29/12/2019

2020: estabilitat o caos

24/12/2019

Festes lluny de casa

22/12/2019

Junqueras lliure

Participació