Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

OPINIÓ

​La decisió de la JEC, un bé de Déu

«Els debats dels possibles suplicatoris al Parlament Europeu i el que s'obrirà amb els recursos al TEDH posaran en evidència la farsa dels nomenaments del poder judicial a Espanya»

per Xavier Roig , 4 de gener de 2020 a les 20:30 |
Quan vaig assabentar-me de la decisió de la JEC (Junta Espanyola de Cretins, com encertadament l'anomena en Xavier Sala-i-Martín) em vaig posar com una moto. Vaig pensar que l'acord entre PSOE i ERC era paper mullat. Amb el pas de les hores, però, m'he adonat que els errors de l'enemic (perquè, no s'enganyin, aquests bípedes i tots els que els donen suport no són pas l'adversari: són l'enemic) han de ser aprofitats.
 

I és que la decisió de voler suspendre del càrrec el president de la Generalitat -encara no es tracta de res en ferm i la decisió pot ser recorreguda, o ignorada, de diverses maneres- no va anar sola. Va anar acompanyada de una altra d'importantíssima: la d'ignorar olímpicament una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) respecte a la immunitat d'Oriol Junqueras com a eurodiputat.

El fet, aquestes dues decisions demostra moltes coses però, al meu entendre, dues d'importantíssimes. Una: aquests paios de la JEC es belluguen per l'estómac. Són com el legionari begut que, en un atac de ràbia, a la taverna de la caserna, mata el paio que s'ha cagat en Espanya tot esperant que el jutgi la justícia militar i li doni la raó. Segon: els de la JEC i la majoria de la cúpula judicial són, i ho mantinc de fa temps, una colla d'ineptes. Contràriament al que molts asseguren, tots aquests jutges anticatalans, de juristes de prestigi no en tenen res de res. Mirin, sinó, el jutge Llarena de torn. És allò que al seu país, a la Castella dels Santos Inocentes que ell perpetua, li diuen un ceporro. Més cagades no pot fer.


En resum, tenim uns enemics viscerals i bastant limitats. Ep, però no els menystinguem: retenen la força del l'Estat.
 

Dic que la decisió de la JEC és un bé Déu perquè no cal perdre de vista que la propera gran batalla es lliurarà al Parlament Europeu. Els espanyolistes es refreguen les mans pensant en un suplicatori que el tal Llarena enviarà per aixecar la immunitat del president Puigdemont i dels exconsellers Comín i Ponsatí. S'equivoquen. Allí no hi haurà la decisió d'un jutge (que, com ja s'ha vist, ens són favorables perquè entreveuen la porqueria de poder judicial que tenim), no senyor. Allí hi haurà un debat parlamentari on es posaran en evidència les vergonyes democràtiques de l'Espanya postfranquista.
 
I tampoc hem d'oblidar els recursos que es presentaran al Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg (TEDH) en un futur. Amb aquests precedents (ignorar sentències del TJUE!) s'ajudarà a veure més clar que el sistema judicial espanyol no mereix cap confiança. Les violacions queden explicitades.
 
En resum, el debat dels possibles suplicatoris al Parlament Europeu i el que s'obrirà amb els recursos al TEDH posaran en evidència la farsa dels nomenaments del poder judicial a Espanya i, per tant, la nul·la independència judicial. I, ara, com aigua que cau del cel ens arriba aquesta beneïda decisió de la JEC (la d'aquests "cretins", que diu el senyor Sala-i-Martín). No em diran que aquests paios del la JEC no són entranyables. Voleu dir que no treballen per Tsunami Democràtic?
 
Ceporro, se't gira feina!
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Xavier Roig
Nascut a Barcelona (1957) però tarragoní, és enginyer i, a hores lliures, escriptor. Li agrada l’aviació, i muntar i arreglar aparells espatllats. Està convençut que cal aprofitar el temps perquè, tard o d’hora, algú ens prohibirà pensar. No és aficionat al futbol, ni creu que el Barça ens hagi de redimir de res. I que si no haguéssim d’estar sempre teixint el que altres desfan, podríem tenir més temps per fer de Catalunya un lloc més evolucionat. Com succeeix als països normals.
15/02/2020

Jo també soc l’Anna Erra. I ni em disculpo ni me’n desdic

01/02/2020

Quan la JEC té raó

18/01/2020

Més precisió i gosadia periodístiques

04/01/2020

​La decisió de la JEC, un bé de Déu

21/12/2019

​La davallada de Catalunya i la falta de coratge

07/12/2019

El cofoisme també té un final

02/12/2019

Informació local: emplenar el forat amb el farcit necessari

30/11/2019

Gerro xinès o cubell d’escombraries?

09/11/2019

Quan Pedro Sánchez diu la veritat tothom s'escandalitza

26/10/2019

Les properes eleccions seran útils?

Participació