Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

OPINIÓ

​Martín Rodríguez, estrella del rock'n'roll

«Sangtraït va ser una colla amb sort, perquè malgrat la seva proposta artística ancorada en una altra era, es va beneficiar d'una carambola històrica: l'onada del rock català»

per Jordi Bianciotto , 4 de gener de 2020 a les 07:50 |
Se'ns ha anat una figura discreta però distintiva del paisatge d'aquell rock català dels anys vuitanta i noranta, Martín Rodríguez, un tipus amagat al darrere d'una barba mil·lenària i del bombo i els timbals de la seva bateria. El grup pel qual serà recordat, Sangtraït, va ser sempre un artefacte fora d'època, i al mateix Martín, la música que li agradava estava arrelada als anys setanta: Led Zeppelin, Deep Purple, ZZ Top. El hard rock de tall clàssic era, amb modulacions, el que continuava cultivant amb les seves darreres bandes, Los Guardians del Pont i Barbablanca.
 

Però Sangtraït va ser una colla amb sort, perquè malgrat la seva proposta artística ancorada en una altra era, i no pas propensa al hit radiable, es va beneficiar d'una carambola històrica, l'onada del rock català, on es tendia a prioritzar la llengua per damunt de les propietats musicals. El destí hi va ajudar, però també la determinació del seu gran valedor, Joan-Carles Doval, de Picap, que va col·locar Sangtraït a l'aparador clau del moment, el concert del Palau Sant Jordi del 1991, tot compartint posició amb formacions dotades d'un potencial més marcat per arribar al gran públic com eren Sopa de Cabra, Sau i Els Pets. Arran d'aquella nit, Sangtraït va saber jugar les seves cartes i esdevenir el grup heavy oficial de l'escena (tot i que allò seu era més hard que metàl·lic, i bevia del blues i de l'onada progressiva).
 

El Martín, però, no era allà per casualitat, ja que quan es va unir a Sangtraït, el 1985, arrossegava la seva pròpia història encaminada a l'alta missió d'emular els ídols Ian Paice o John Bonham. Nascut a Cumbres Mayores (Huelva) el 1954 i assentat a Figueres als catorze anys, va desfilar per diverses bandes segurament recordades sobretot pels alt-empordanesos, entre les quals n'hi ha, si més no, una que mereix que li posem el focus: Rockson, una formació interessant del proto-rock català on hi figuraven Cuco Lisicic, abans d'esdevenir baixista de Sopa de Cabra, i el guitarrista Joan Cardoner, que més tard crearia, entre d'altres, la banda heavy Terratrèmol.
 

La sort de la qual es va beneficiar Sangtraït havia estat força més esquiva amb Rockson, que va perdre l'oportunitat de fer prosperar el seu rock urbà amb antecedents hard. Rockson va arribar a fer una aparició al Tocata de TVE (disponible a YouTube per a gaudi de tots nosaltres), aquí sense el Cuco, que havia patit un accident uns dies abans en el qual gairebé es deixa un dit. Però, com explica Joan-Carles Doval al llibre Tocats de l'ala. Història oral del rock català, d'Oriol Rodríguez, els components de la banda es van barallar en vigília de l'actuació més important de les seves vides, com a teloners de Scorpions a l'estadi Narcís Sala, acordada amb el promotor Gay Mercader. No hi van tocar i allà es va acabar el bròquil.
 
Però el Martín va tenir la fortuna de anar a parar a un grup més seriós i organitzat, Sangtraït, amb el qual va poder viure un somni que desbordava les seves més profundes fantasies psicodèliques. Martín Rodríguez, el xicot de Cumbres Mayores, Huelva, convertit durant un temps en estrella del rock'n'roll a un racó de món anomenat Catalunya. Un estatus al qual ara ha tornat per quedar-s'hi.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Jordi Bianciotto
Periodista i crític musical. Escriu a El Periódico de Catalunya i a les revistes especialitzades Rockdelux i Enderrock, entre d’altres mitjans, i és autor de diversos llibres, com ara els tres volums de Guía universal del rock (Robinbook) i 501 cançons catalanes que has d’escoltar abans de morir (Ara Llibres). Membre de l’ACP i del Grup de Periodistes Ramon Barnils, i articulista a web Mèdia.cat. També el podeu trobar a www.jordibianciotto.cat i seguir a Twitter a @JordiBianciotto.
21/02/2020

Tot és groc

15/02/2020

Un tresor de 80.000 discos

08/02/2020

Guillem d’Efak, també

01/02/2020

Festival Maleducats, la nova onada

24/01/2020

​Serrat i Sabina, el termòmetre

17/01/2020

Neil Peart, pulmó de Rush

10/01/2020

Música en català, vint anys després

04/01/2020

​Martín Rodríguez, estrella del rock'n'roll

27/12/2019

Els millors de l’any

20/12/2019

Brighton 64, moderns per sempre

Participació