OPINIÓ

Espanya, capital Budapest

«Davant del tresor de la unitat d’Espanya, què pot importar que no funcioni la justícia, que la desigualtat s’acarnissi amb amplíssimes capes de la població?»

per Francesc Viadel , 28 de desembre de 2019 a les 19:30 |
Primavera de 2018. En algun lloc d’Hongria un nodrit grup de seguidors del Fidesz, gairebé tots de més de 60 anys, espera l’inici d’un míting de campanya mentre s’entreté amb un vídeo musical del grup ‘Familiar Face’. En un pantalla un punt precària es poden veure imatges de víctimes d’atemptats islamistes comesos a Europa i d’immigrants passant la frontera hongaresa embotits dins d’un cordó policial les quals s’alternen amb els rostres de Merkel, de Juncker i, més sovint, de George Soros. El multimilionari jueu nascut a Budapest i supervivent de la Xoà és de fet un dels dimonis de la campanya. Els de Viktor Orbán estan del tot convençuts que Soros vol afeblir les nacions europees i obligar la UE que li demani un préstec per als immigrants per tal d’augmentar encara més la seva fortuna. “Vosaltres, els peixos grossos de Brussel·les, estúpids que balleu a les altures, ¡Deveu de caure!...”, resa la cançó a l’estrident ritme del punk.

Finalment, Zsot Bayer, cofundador del Fidesz, irromp en la sala. Bayer té un posat agressiu, com de gos de presa i parla clar, amb l’aire solemne del profeta malcarat. Ben mirat, sembla capaç de transmetre a l’audiència por i, alhora, també, una infinita seguretat. Ha vingut a explicar a la seva gent perquè han de votar Orbàn com si no estiguessin prou convençuts. Com sigui, les raons són molt fàcils d’entendre. Europa ha embogit. A les escoles bressol d’Anglaterra els nens escolten contes explicats per transvestits. Cada dia alguns d’aquest nens de 4, 8, 10 anys, arriben a casa dient que ja no es senten George sinó Claire i, en això, els imbècils dels seus pares els porten corrent cap a la clínica per a injectar-los estrògens o testosterona segons el cas i sempre com a pas previ a una cirurgia. Bayer afirma que durant els darrers sis mesos, 1304 nens britànics, s’han sotmès a operacions de canvi de sexe. 


Merkel no té fills, Theresa May tampoc, "el de Luxemburg" no pot tenir-los perquè -ironitza- la Primera Dama és un home. Ni els líders belgues i holandesos, ni els italians tenen fills, s’exclama. I no en tenen, vet ací, perquè no els importa el futur. Tot seguit, Bayer adverteix severament que en Àfrica hi viu un bilió de persones que ja han començat a arribar i es pregunta que passarà quan en siguin quatre bilions. Assegura que només hi ha haurà una única opció: anar al mediterrani i prémer el gallet de la pistola. 

Aquest míting, com d’altres d’importants correligionaris de Bayer, es pot veure al documental "Hongria 2018" d’Eszte Hadju. La combativa periodista va seguir el dia a dia de la campanya de Ferenc Gyurcsány. El líder socialista es va desesperar per intentar obrir els ulls al seu poble, per desmuntar la demagògia dels seus poderosos adversaris, per tranquil·litzar-los davant els missatges aterridors que sobre el futur llançaven -i llancen- l’extrema dreta del seu país però no se’n va sortir. 


Orbán va guanyar per tercera vegada consecutiva amb gairebé el 50 % dels vots. Darrere es va quedar amb un 26 % el partit feixista Jobbick, favorable a censar els jueus per ser sospitosos de voler apoderar-se d’Hongria en nom d’Israel. Tot això, en un país que sota el règim del mariscal Horthy va exterminar centenars d’hebreus en un temps rècord. En un país on la persecució sistemàtica de la població gitana és un fet quotidià. En una Europa on creix l’antisemitisme, el racisme més abjecte. 

La situació de pobresa del 32 % de la població, les retallades socials, la decrèpita situació del sistema sanitari o el clima d’involució democràtica, no han estat cap impediment per a una victòria tan obscena amb la qual s’ha acabat d’apuntalar un dels règims més retrògrads del continent. 


Comptat i debatut, van poder més les alertes de Bayer sobre un genocidi secret de la raça blanca, els efectes de la borratxera del nacionalisme ultraconservador, l’exaltació dels valors de la cristiandat o el pànic a una societat plural i oberta que les evidències d’una ràpida degradació nacional en mans d’un govern corrupte i del tot ineficaç. El control del sistema comunicatiu així com el d’un sector del sistema educatiu han estat, no cal dir-ho, factors que han influït poderosament en l’hegemonia política d’Orbán.

Vist des d’ací el cas hongarès ens resulta d’una familiaritat espaordidora i que es posi com vulgui Borrell i els corifeus del “España es un estado democrático de derecho de los más avanzados del mundo”. Fet i fet, aquests dies, després de la contundent sentència del Tribunal Europeu sobre la immunitat d’Oriol Junqueras, a Madrid s’ha parlat més hongarès que mai. Les xarxes s’han omplert de missatges a favor de l’Spexit animades per personatges tan hispànics com Abascal o Terscht. Hem sabut del ridícul atac d’histèria de la socialista Iratxe Garcia davant d’un atònit Sassoli a compte de la restitució com a eurodiputats de Puigdemont i Comín. Hem llegit, vist i escoltat notícies de reputadíssims mitjans espanyols mentint sobre l’abast de la decisió de l’advocat general de la UE en un intent d’enganyar la societat espanyola. 

Les crides vetlades a la moderació fetes per alguns líders socialistes en ple procés de negociació amb ERC per a la investidura de Sánchez, no han pogut apaivagar l’onada d’espanyolisme. D’un espanyolisme que, com el dels hongaresos, s’articula al voltant de la unitat i l’homogeneïtat de la pàtria contra la ingerència europea, contra els estrangers, contra tot el que faci olor a evolució social. Davant del tresor de la unitat d’Espanya que pot importar que no funcioni la justícia, que la corrupció podreixi l’Estat, que la desigualtat s’acarnissi amb amplíssimes capes de la població?. Al capdavall, seran els més desgraciats, els més afectats per un Estat fallit, els que recolzin una idea hongaresa d’Espanya. La por ho pot tot. Heus ací la dramàtica lliçó hongaresa.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Francesc Viadel
Francesc Viadel (Algemesí, 1968). Periodista i escriptor. És doctor en Sociologia per la Universitat de València i professor de periodisme a la Facultat Blanquerna de Relacions Internacionals i Comunicació de Barcelona. Autor de diversos assajos, novel·les i llibres de poemes. A Twitter: @FrancescViadel i també a https://francescviadel.wordpress.com/.
02/06/2020

Caro Virgili

19/05/2020

El meu món

05/05/2020

Un estiu a Alsàcia

21/04/2020

Abans de tot açò

07/04/2020

Si mai governava Vox

21/03/2020

La corona segons Kapuściński

07/03/2020

Els presos de Cayetana Álvarez de Toledo

22/02/2020

La Itàlia feixista segons Alba Sidera

08/02/2020

Apocalipsi

25/01/2020

El cap de Trapero

Participació