opinió

Cartes reials

«Un dubte amb això de les cartes als reis i dels reis. Si les dels nens i nenes acaben sovint supervisades pels pares, la del rei qui la supervisa?»

per Xavier Graset , 26 de desembre de 2019 a les 20:00 |

Passa aquests dies, passa cada any, que quan la canalla està enllestint la carta als reis, el rei llegeix la seva. És clar que les eines no són les mateixes. La màgia que envolta les epístoles infantils fan que arribin als seus destinataris a l'Orient per camins diversos: patges ventruts i amb vestits amb lluentons, bústies màgiques, bústies de correus, bústies telemàtiques, mentre que el missatge del rei Felip VI, que algun vincle manté amb l'orient i el Talgo de la Meca, ni que sigui per via familiar s'escampa de manera simultània per una pila de canals de televisió, per bé que amb les interferències dels cops de bastó que es descarreguen sobre els tions, a les cases on n'hi ha.

Aquest missatge, aquesta carta adreçada a la ciutadania també busca un efecte màgic: recuperar la convivència cívica, la solidaritat entre els pobles de la península i del món mundial, i que les famílies es retrobin per Nadal. I a fe de Déu que ho aconsegueix. Per exemple el seu cunyat, Iñaki Urdangarin ha pogut deixar per uns dies la solitud de la cel·la del cas Noos, i s'ha pogut asseure a taula. Tant de bo el sistema penitenciari i les classificacions de cada pres s'empeltessin del missatge reial, que pot ser a moltes cartes.



De fet en el cas dels CDR's detinguts abans de conèixer la sentència del judici del procés, sota l'acusació de terrorisme, s'hi ha sumat en plena Diada de Sant Esteve, dos nous alliberats. El quart, amb fiança de 5000 euros, Ferran Jolis, i el cinquè amb 10.000 euros, Aleix Codina. En queden dos en presó provisional.I en queden 9 més a les presons de Lledoners, Puig de les Basses i Mas Enric, que segons els seus advocats, i si s'apliqués la doctrina Junqueras, que es deriva de la sentència de Luxemburg sobre la immunitat de l'exvicepresident, haurien de ser al carrer.D'entrada Oriol Junqueras, i de retruc la resta si es declara el judici nul. Però sembla més que difícil que Manuel Marchena i la unanimitat del Tribunal que els va condemnar a cent anys de presó,ara rectifiquin com qui s'ha donat un cop de cap involuntari. Veurem què fan.

A la carta del rei, al seu missatge, el monarca va parlar de tres valors, i de Catalunya com una seriosa preocupació. Va esmentar el desig de concòrdia, de la voluntat d'entesa i d'integrar les diferències dins del respecte a la Constitució que reconeix la diversitat territorial i que preserva la unitat que "ens dona força", i en tercer lloc la solidaritat, igualtat i llibertat, que fan de la tolerància i el respecte el millor esperit cívic. La millor manera per preservar tots aquests valors, deu ser el xarop de bastó sobre el qual no va fer esment i que ha quedat gravat en la memòria col·lectiva i corporal de tants ciutadans que van posar el seu cos en la defensa de les urnes de l'1 d'Octubre.

Però la màgia dels infants també surt d'una manera o altra en aquesta carta que fa el recorregut a l'inrevés. Podem, que aquests dies espera que es tanqui en positiu i en ferm la negociació PSOE-ERC, veu en el discurs de Felip VI la rectificació. Aquesta rectificació tantes vegades buscada i demanada. Pablo Echenique detecta que al rei li ha millorat l'olfacte polític i és en sintonia d'allò que pensen la majoria d'espanyols. Vés si la necessitat fa virtut. La necessitat de fer Govern, i de tancar l'acord. En bona part en mans de Rosa Maria Seoane, l'advocada de l'Estat, a qui demanen una cosa ben senzilla: que repeteixi la seva posició després de les europees i que es deixi recollir l'acreditació a Junqueras, com ja han pogut fer Carles Puigdemont i Toni Comín.



I si repeteix la seva posició què acabarà fent Marchena, amb una fiscalia, que tot i tenir vincle directe amb el Govern, ja ha dit que res de res d'immunitat?
I encara un dubte amb això de les cartes als reis i dels reis. Si les dels nens i nenes acaben sovint supervisades pels pares, la del rei qui la supervisa?

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Xavier Graset
Nascut a Vila-seca (el Tarragonès) el 1963, periodista, actualment presenta Més 324. Amant de la bona vida, la bona cuina, i el bon teatre.
19/03/2020

Confiança i recel

05/03/2020

​Alimentària

20/02/2020

Que s'asseguin

06/02/2020

Desconsolats

23/01/2020

Devastats

09/01/2020

«El Castell»

26/12/2019

Cartes reials

12/12/2019

El joc del telèfon

28/11/2019

Trobada de tempteig

14/11/2019

Resintonitzar

Participació