Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

la veu de nació

La lupa sobre Escòcia

«En els propers mesos –o anys– es lliurarà a la Gran Bretanya una batalla de legitimitat democràtica de primer ordre, que caldrà seguir amb deteniment»

per Germà Capdevila , 15 de desembre de 2019 a les 20:00 |
Gran Bretanya és una de les democràcies més consolidades del món. Acaba de superar de forma democràtica un dels atzucacs més importants de la seva història recent: la sortida de la Unió Europea. L'aval de les urnes a Boris Johnson ha resolt la qüestió de forma definitiva. El Brexit ja no és una incògnita. Ningú ja no dubta que es farà efectiu. El com ja és un altra cosa. Les negociacions seran llargues i complicades sobre un munt d'aspectes, però el final ja està escrit i el Regne Unit deixarà de ser un estat membre de la Unió Europea.

Més enllà del llarg estira i arronsa posterior al referèndum del Brexit, que es va emportat per davant el govern de Theresa May i va paralitzar l'economia britànica, cal reconèixer que el fet de buscar la solució a les urnes mostra un capteniment democràtic impecable. El mateix que va tenir el govern britànic quan va acordar el primer referèndum d'independència amb Escòcia. Sí, "primer" referèndum, perquè la possibilitat d'un segon plebiscit sobre la separació del Regne Unit ha pres cos després dels resultats electorals d'aquesta setmana.


Caldrà posar la lupa sobre Escòcia i seguir amb atenció l'evolució dels esdeveniment, car s'obrirà una batalla de legitimitat democràtica de primer ordre. Per una banda, Boris Johnson té l'aval d'una majoria absoluta parlamentària per executar el seu programa de govern, que implica fer efectiu el Brexit i que en cap cas preveu un segon referèndum a Escòcia. Per l'altra banda, però, Nicola Sturgeon va obtenir un aval encara més gran de les unes –48 de 55 escons– per oposar-se al Brexit i per tornar a votar sobre la independència.

Tots dos resultats són igual de democràtics i legítims, però són explícitament contradictoris. "Tinc el mandat de treure el Regne Unit de la UE", diu amb raó Johnson. "No té l'aval de la ciutadania escocesa per treure Escòcia de la UE", assegura Sturgeon amb tanta o més raó. El conflicte està servit.


Sortosament per als escocesos, la tradició democràtica del Regne Unit fa impensable i impossible l'ús espuri de la Justícia o de la repressió policial per bloquejar la voluntat democràtica dels escocesos. Un candidat laborista que va perdre l'escó, afirmava sense embuts al seu compte de Twitter que els que havien fet campanya –com ell mateix– contra la celebració d'un segon referèndum havien perdut, i els que l'havien fet a favor havien guanyar. "Com a demòcrates, hem d'acceptar-lo, fins i tot si no ens agrada". 

La gran pregunta que tothom es fa al Regne Unit no és com s'ho farà Nicola Sturgeon per perforar la cuirassa gruixuda que protegirà Boris Johnson gràcies a la majoria absoluta parlamentària, sinó exactament la contrària: com s'ho farà el primer ministre britànic per resistir la pressió d'un mandat democràtic tan clar i rotund com l'obtingut per l'SNP –per cert, amb un 45% dels vots.


Imaginem per un moment que el cas Escocès es resol ràpidament amb un acord democràtic entre Londres i Edimburg. Encara s'obrirà un nou front que també haurà de ser observat amb atenció per l'independentisme català: Irlanda del Nord. La demografia està inclinant la balança cap als partidaris de la reunificació dels comtats del nord amb la República d'Irlanda. Per primer cop els republicans són més que els unionistes a les urnes. Serà un nou conflicte de legitimitat democràtica, que en aquest cas compta amb un marc normatiu específic: els acords de Divendres Sant ja preveuen la celebració d'un referèndum.

És evident que Espanya no és el Regne Unit. Les solucions adoptades per l'Estat espanyol per fer front al conflicte amb Catalunya són qualsevol cosa menys democràtics, la qual cosa no ha fet més que solidificar el recolzament electoral als partits independentistes i alimentar el creixement inexorable del suport a la independència. Només cal mirar l'evolució dels resultats a partir del 21D.

A mig i llarg termini, la situació es pot tornar insostenible per a Espanya. Ja s'ha demostrat que no abordar una solució democràtica al conflicte ha enfonsat l'Estat en una profunda inestabilitat política. En el futur proper, el mur de contenció que significa l'ús polític de la Justícia i de la repressió policial i mediàtica s'esquerdarà més i més, quan els resultats confirmin una majoria superior al 50% elecció rere elecció. Les solucions que els britànics siguin capaços d'assajar poden resultar molt útils a l'independentisme català. Molta atenció, doncs, a la batallà democràtica que lliuraran Johnson i Sturgeon, i al que passi a Irlanda del Nord.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Germà Capdevila
Director del Consell Editorial de NacióDigital i editor de la Revista Esguard. A Twitter: @gcapdevila
16/02/2020

Condemnats a entendre's

09/02/2020

Negociar i créixer a les urnes

02/02/2020

Febleses unionistes i independentistes

26/01/2020

Contra Torra, contra Sánchez

19/01/2020

Pressupostos i autodeterminació

12/01/2020

Diàleg a contracor

05/01/2020

L'abraçada del púgil

29/12/2019

2020: estabilitat o caos

24/12/2019

Festes lluny de casa

22/12/2019

Junqueras lliure

Participació