Opinió

«Chi va piano va sano e va lontano»

«Davant el paper determinant que en aquests moments juga ERC, els més endreçats del procel·lós món postconvergent s'ho miren amb enveja»

per Jaume Barberà , 9 de desembre de 2019 a les 22:00 |
Aquest dimarts està prevista una nova reunió entre el PSOE i ERC, aquesta vegada a Barcelona. El PSOE-Podem-Comuns tenen pressa per aconseguir un acord amb ERC per la investidura de Pedro Sánchez. És a dir, que si durant la campanya electoral havies de pessigar-te per trobar les diferències entre el discurs de Sánchez i els vòmits de Rivera, ara els republicans han de fer veure com si aquí no hagués passat res.

Doncs, d'entrada i com et diu el mínim sentit comú, PSOE-Podem-Comuns s'hauran d'esperar. Que els més impacients comencin a prendre tranquil·litzants perquè, en cas que hi hagi acord, no serà en cap cas abans del Congrés d'ERC, que comença el dia 21, i crec, sincerament, que no serà aquest mes de desembre. Chi va piano va sano e va lontano i anno nuovo vita nuova.


I, després, més enllà del temps, tenim el contingut que es podria estar negociant. Abans de continuar, potser caldria un aclariment, sobretot als hiperventilats. Negociar, pactar, significa cedir. És un quid pro quo. Aquí i a Katmandú. Si no es té la necessitat o la voluntat de cedir en res, doncs, no té cap sentit començar cap negociació. Purs i al fossar.

Si, en canvi, es pensa que, ja sigui per una conjuntura determinada i/o per la correlació de forces, s'està en disposició d'avançar en els objectius que es persegueixen, doncs, es negocia. I ja som al cap del carrer!


PSOE-Podem-Comuns van començar malament les negociacions quan van posar ERC entre ells o PP-Cs-Vox, és a dir, entre ells o l'abisme. Malament. Començar a negociar amb un xantatge és una mala tàctica, sobretot, si a qui vols fer xantatge les ha vistes i patides de tots els colors.

Friedrich Nietzsche diu: "Si no ets un ocell, compte, no acampis damunt d'un abisme". Qui ha acampat en l'abisme, el tàndem PSOE-Podem-Comuns o ERC?


La incompetència de Sánchez i Iglesias és gairebé insultant. Quan podien haver format coalició amb els resultats de les eleccions del 28-A, van preferir anar a les del 10-N i ara es troben pitjor del que estaven. Felicitats! Cap del dos demana perdó. Cap dels dos diu que es va equivocar. Cap del dos explica que han malbaratat 200 milions d'euros. Cap dels dos es penedeix d'haver convertit Vox en la tercera força política a Espanya. L'únic que saben fer és dir que hi ha pressa per atendre els més necessitats de la població espanyola. És a dir, cinisme en estat pur.

I resulta que ara han de ser els que han estat condemnats a presó i a l'exili els que han de garantir la governabilitat d'un Estat amb gravíssimes deficiències democràtiques i de tuf ranci. Doncs, s'ha de tenir algun problema de comprensió si sense fer gaire esforç no es veu que les negociacions seran dures.

La primera de les qüestions que ERC exigirà, crec, com a condició sine qua non, és que les converses continuïn on es van deixar a Pedralbes. És a dir, que es torni a convocar una taula de negociació i amb la presència d'un relator, taquígraf, notari, testimoni o com se li vulgui dir. A partir d'aquí, a partir del reconeixement que el conflicte no és de codi penal, sinó que és polític, i sense cap línia vermella o tema que no es pugui abordar, ERC pot estar en disposició de començar a parlar.

Personalment, crec que ERC no s'hauria de quedar només en qüestions macro, de principis democràtics, sinó que també s'hauria d'endinsar en les necessitats quotidianes de la ciutadania. Els bascos en saben molt d'això. Són els que n'han sabut treure més profit del procés. Per exemple, quin és el grau d'incompliment de les inversions de l'Estat pressupostades per a Catalunya? Què s'ha de fer amb l'escandalosa incompetència de Renfe?, etc.

Davant el paper determinant que en aquests moments juga ERC, els més endreçats del procel·lós món postconvergent s'ho miren amb enveja. Són els que seran purgats aviat, perquè no combreguen amb el mantra de "com pitjor, millor". Així mateix, que ERC no esperi cap complicitat dels que ja han demostrat que, per conservar el poder, són capaços de pactar amb qui convingui i alhora alliçonar el personal sobre desobediència civil o donar vots a canvi de res com, per exemple, en la Diputació de Barcelona.

Amb tot, les càbales que ara es fan sobre qualsevol cosa poden quedar totalment anul·lades i/o desfasades per la decisió que prengui el Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la immunitat d'Oriol Junqueras el dia 19.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació