El relat de la violència

per Xavier Cervera , 6 de desembre de 2019 a les 18:21 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de desembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquestes setmanes els mitjans de comunicació afins al Règim monàrquic espanyol, amb l'autocensurat telenotícies de TV3 inclòs, han verbalitzat compulsivament la paraula violència per relacionar-la amb les manifestants independentistes que han sortit al carrer a demanar la República Catalana i l'amnistia pels més de 40 presos i exiliats polítics.

Però com tipifica el mateix codi penal, violència és el dany que es fa contra les persones o éssers vius, no contra les coses. Les desenes de periodistes de totes les nacionalitats i milers i milers de persones, a través de les imatges preses per càmeres fotogràfiques i mòbils, donen fe de la violència extrema dels cossos policials contra els manifestant no violents que ocupaven legítimament els carrers de tot Catalunya. Caps oberts, ulls rebentats, genitals extirpats, apallissats, atropellats, persones a les portes de la mort degut als cops de la BRIMO, Policia Nacional o Guàrdia Civil.


No podem oblidar en cap moment que qui té la força perquè hi hagi o no violència és sempre l'Estat. Aquell qui, en lloc d'afrontar democràticament els reptes polítics i socials, usa els seus cossos i forces de seguretat per reprimir la dissidència democràtica, fent un ús il·lícit de la violència. I dic il·lícit perquè en un estat democràtic, on es pot parlar de tot i tot es pot votar, l'Estat té el monopoli de la violència, és un gran pacte social fet per cadascú de nosaltres per no resoldre els problemes a bufetades sinó a través de mitjans netament democràtics i que tots acceptem encara que ens vagi en contra. Però repeteixo, quan l'estat usa la violència de forma arbitrària i per tant il·lícita, trenca unilateralment aquest gran pacte. 

Criminalitzar els manifestants que cremen contenidors com a últim recurs per defensar la seva integritat física de l'orgia de violència policial, és emblanquinar un model de policia autoritari, intolerant i repressiu que basa la seva actuació en agredir els drets fonamentals de la població en lloc de garantir-los. 


Com va dir Aleksandr Solzhenitsin, escriptor rus que va patir la repressió de la dictadura estalinista: "La violència sols pot ser dissimulada per una mentida i la mentida sols pot ser mantinguda per la violència".

I és que no estem a mitjans del segle XX, les imatges i gravacions corren per les xarxes socials i no tenen aturador, però malgrat tot, aquest miserable Règim del 78 no para de repetir obsessivament, com li va ensenyar Goebbels un del seus grans influencers, que la violència l'exercim aquells que hem decidit poder-ho votar tot amb les mans obertes i determinadament alçades.


El Règim monàrquic espanyol (l'IBEX, la monarquia, l'alta judicatura, l'església episcopal espanyola, grans mitjans de comunicació, PSOE, C's, VOX, PP, l'exèrcit, la policia i la banca) menteix per mantenir-se en el poder, recolzat per la violència institucional i la seva corrupció sistèmica. 

I no cal ser cap gran visionari per endevinar que l'única violència que existeix a Catalunya, la de l'Estat Espanyol, continuarà i es farà més agressiva fins que aquest Règim de la por sigui derrotat.

Si m'heu seguit fins aquí, és que sabeu tant bé com jo que Espanya és irreformable. La dels GAL i la Guerra d'IRAK, la de la Gurtel i la dels EREs a Andalusia, la dels rescats bancaris i la dels desnonaments, la del 155 i la llei mordaça, la de la reforma laboral del Rajoy i la dels CIE's del PSOE i la que nega la comissió d'investigació dels atemptats del 17-A i els qui tanca CDR's acusant-los d'un terrorisme que no existeix.

Els grans lobbies de poder hispànic, hereus del franquisme, treballen frenèticament perquè la intolerància i la demofòbia s'imposi dia darrera dia a la voluntat de les persones, i, amb l'invent de Podem i els Comuns, s'han menjat el moviment 15-M, com el 39 van menjar-se la democràcia, i l'únic front que realment els fa tremolar de cap a peus, que qüestiona el seu poder, és la República Catalana. 

Trencar aquesta presó de pobles per retornar a les persones el dret a decidir-ho tot.

Sí, això és per mi la República Catalana.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació