Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Tuitem i retuitem

per Xavier Borràs, 10 de juliol de 2011 a les 10:17 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de juliol de 2011 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
D'un temps ençà les noves tecnologies de la informació, especialment a través d'internet, aporten, a més de facilitats per a la comunicació humana, un seguit de novetats de caire lèxic que s'estenen a nivell popular a la velocitat del llamp entre els qui les usen.

Recordem el cas, per exemple, de clicar, és a dir, seleccionar una opció sobre la pantalla d'un ordinador fent-hi un clic, tal com ja fa temps que recull el diccionari de l'Enciclopèdia (diccionari.cat). Fer clic –l'acció de prémer i deixar anar ràpidament un dels botons del ratolí sense moure la busca del punt de la pantalla seleccionat– va triomfar amb bon criteri, finalment, per damunt d'altres opcions com punxar o cliquejar.


No menys ràpida va ser la popularització dels blocs, els anomenats diaris interactius personals (dip), o diaris web (provinents de l'anglès weblog), malgrat els intents de dir-ne blog –amb rius de tinta i de polèmica inclosos.

Ens trobem ara, davant la cruïlla terminològica que aporta Twitter, el servei de xarxes socials i missatgeria de microbloc que permet als usuaris enviar missatges, només de text, d’una longitud màxima de 140 caràcters, responent la pregunta “què estàs fent?”. L'adaptació catalana dels qui usen aquest servei –que en són munió– ha comportat, fins ara, l'ús indistint de tuitejar, piular, fer un tuit i, lògicament, tuitar, que és la forma que comença a prevaldre –gràcies a tuiters com @Quim_Monzo (amb més de 29.000 seguidors)– i que ja recull la Viquipèdia.

En tots aquests casos parlem de mots provinents de l'anglès, l'adaptació dels quals al català ha patit el sedàs i la interferència de l'espanyol, com sol passar des de fa massa temps a causa de la minorització lingüística que patim, però també per mor de la manca de tremp de certs lexicògrafs, que anteposen "l'ús popular", "del carrer" –en diuen; analfabetisme, en dic jo–, als mínims de seny lingüístic exigibles.

El cas de tuitar és paradigmàtic, tot i els intents del Termcat (Centre de terminologia de la Generalitat de Catalunya) d'imposar-nos piular o, des d'altres instàncies, el castellanisme tuitejar. El mot twitter prové, en el seu inici, de twttr, un servei que es va iniciar el 15 de juliol de 2006. El nom del projecte de codi original per al servei era twttr, una idea que després Evan Williams atribueix a Noah Glass, inspirat en Flickr i la longitud de cinc caràcters de codis curts SMS americans. Que després l'original twttr canviés a twitter i es popularitzés a partir de la idea d'un pardalet que produïa el so "tweet" va comportar la idea de "piular" que, a poc a poc, ha anat desapareixent a favor de tuitar, com és el cas dels portuguesos, sense necessitat d'inventar res ni de copiar tuitejar.


En català, doncs, els tuiters tuitem i retuitem, fem tuits. Tuitar –conjugat com cuitar, tranuitar o fruitar, per exemple– és, doncs, el verb que els bons lexicògrafs ja estan trigant a incorporar als diccionaris normatius. Esperem, també, que la promesa traducció de Twitter al català també l'incorpori.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Xavier Borràs
Nascut a Barcelona l'any 1956. És escriptor, fa de periodista i treballa en el món de la comunicació. Llicenciat en Periodisme i professor de dicció, és autor de diversos llibres (alguns dels quals guardonats en diversos premis literaris). Ha estat director de les revistes El Llamp, Userda i L'Independent de Gràcia, a més del dominical del Diari de Barcelona, i ha treballat, entre d'altres mitjans, a Tele/eXpres, Canigó, Catalunya Ràdio, La Marxa de Catalunya i El Triangle.

Des del 14 d'abril de 2008 dirigeix la nova publicació periòdica digital ecologista EcoDiari i des del 14 de febrer de 2017 és editor de La Resistència.

També, ha estat cofundador i responsable de l'àrea de comunicació de la Comissió de la Dignitat i coautor del llibre Volem els papers, i ha estat responsable de comunicació de la Cooperativa Integral Catalana. Ha treballat, igualment, com a editor en cap d'Assaig de Teatre, la revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral (AIET), fundada i dirigida per Ricard Salvat. Des dels seus inicis ha estat lligat amb el Grup Nació Digital, amb què col·labora habitualment.
24/04/2019

Eleccions i periodisme: un altre oxímoron?

13/08/2018

L’ensulsiada tripartida del «Brusi»

04/06/2018

Plagues i canvi climàtic

01/04/2018

He mort el llop, he mort el llop!

09/08/2011

Crisi o oportunitat?

01/08/2011

La llengua dels mitjans, encara

18/07/2011

Qui els va matricular!

10/07/2011

Tuitem i retuitem

04/07/2011

Sense tremp no hi ha tren

25/06/2011

La imprudència mata

Participació