Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

opinió

Gerro xinès o cubell d’escombraries?

«Des d'Aznar fins a Alfonso Guerra, tots tenen en comú un fet interessant: han col·laborat en construir l'enorme merda en què estem instal·lats»

per Xavier Roig , 30 de novembre de 2019 a les 19:10 |
Les converses entre PSOE i ERC van avançant. Fins a on? Ningú ho sap. Desconeixem els detalls dels temes que es debaten. I també -encara que aquest columnista s'ho imagina- desconeixem les capacitats i habilitats dels negociadors. Jo només poso una pregunta sobre la taula: deixarien a França, Alemanya o al Regne Units discutir temes tan importants a determinades persones, per molts membres del partit que siguin? Bé, deixem-ho córrer.

El cas és que han sortit a protestar els de sempre. I que es creuen amb dret a fer-ho, com si fossin els únics als quals no agraden els resultats que s'entreveuen. A mi tampoc. Però per l'altra banda. Penso que aquestes negociacions serviran per anar tirant -sobrevivint- sí, en paral·lel, continuem de forma intel·ligent avançant en el procés de sobirania.


Aquests personatges que han sortit protestant (que van des d'Aznar fins a Alfonso Guerra) tenen en comú un fet interessant: tots han col·laborat en construir l'enorme merda en què estem instal·lats. Tots. En González (Felipe de nom) es va comparar, un dia, amb un gerro xinès de porcellana fina que ningú, dins del partit, sap on col·locar. Es té en una gran autoestima, aquest González. Perquè jo més aviat compararia la seva situació -i la dels altres que rondinen- amb un cubell d'escombraries. No se sap on ubicar-lo perquè, a més a més de fer nosa física, put.

Totes les coses han de finir en el seu moment just. Fins i tot quan es gaudeix de les delícies més excelses. Altrament, l'abús porta al fet que tota l'experiència, fins i tot els moments passats més plaents, sembli una desgràcia. I això és el que ha tingut lloc amb la Transició. Jo no entraré en discutir, ara, si la Transició va ser un èxit. Simplement va ser possibilista. I, molt probablement, hauria acabat bé si, cap a l'any 2000 -quan, econòmicament, tot anava vent en popa-, s'hagués fet una segona fornada i s'hagueren fet evolucionar els aspectes constitucionals espanyols que havien estat constrets quan es va dissenyar l'estructura d'estat postfranquista. Però no.


Aquests dels cubells d'escombraries van decidir que res canvies. Fins i tot han pretès que els episodis més lamentables de la seva actuació -que tots haguérem oblidat- fossin aplaudits. El resultat és que, ara, la Transició i tots els seus protagonistes són contemplats per tots nosaltres -no només les noves generacions- com una estafa trufada de vividors que, com he dit, es creuen gerro xinès quan no són res més que simples contenidors de porqueria acumulada.

Tots ells van tenir l'oportunitat d'explicar-li a Espanya qui era Catalunya, d'on venia, quin era l'esforç fiscal que feia en favor dels altres, etc. I també hagueren pogut arreglar el sistema de finançament de partits polítics, o els nomenaments judicials, etc. Tantes coses! Però van optar per l'immobilisme. Que és el pitjor. El conservadorisme, el progressisme, són opcions vàlides i cadascuna aporta el seu bocí de veritat a una qualsevol realitat. Però, en tots els àmbits de la vida, l'immobilisme, això que aquests individus representen en el cas de la política espanyola i que han exercit els darrers vint anys, és repugnant. Ho destrossa tot i posa en risc tot el que s'hagi pogut aconseguir.


No seré jo qui defensi les negociacions PSOE-ERC ni el govern "de progrés" que en pugui sortir -govern que, al màxim que podem aspirar els catalans, és que ens deixi com estem-. Però aquesta colla de dinosaures podrits haurien d'estar a les escombraries de la història. Han aconseguit enfonsar-ho gairebé tot. Fins i tot els possibles èxits que un dia hagueren pogut tenir.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Xavier Roig
Nascut a Barcelona (1957) però tarragoní, és enginyer i, a hores lliures, escriptor. Li agrada l’aviació, i muntar i arreglar aparells espatllats. Està convençut que cal aprofitar el temps perquè, tard o d’hora, algú ens prohibirà pensar. No és aficionat al futbol, ni creu que el Barça ens hagi de redimir de res. I que si no haguéssim d’estar sempre teixint el que altres desfan, podríem tenir més temps per fer de Catalunya un lloc més evolucionat. Com succeeix als països normals.
18/01/2020

Més precisió i gosadia periodístiques

04/01/2020

​La decisió de la JEC, un bé de Déu

21/12/2019

​La davallada de Catalunya i la falta de coratge

07/12/2019

El cofoisme també té un final

02/12/2019

Informació local: emplenar el forat amb el farcit necessari

30/11/2019

Gerro xinès o cubell d’escombraries?

09/11/2019

Quan Pedro Sánchez diu la veritat tothom s'escandalitza

26/10/2019

Les properes eleccions seran útils?

14/10/2019

Una venjança calculada

12/10/2019

Periodistes que s'asseuen al Parlament (al de Catalunya, només)

Participació