opinió

No hi ha límits constitucionals al diàleg

«Si la Constitució espanyola no instaura cap democràcia militant, sinó una democràcia plural i oberta a la transformació, cap límit no imposa a la taula de negociació»

per Mercè Barceló i Serramalera , 27 de novembre de 2019 a les 19:50 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de novembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La demanda de diàleg amb la que les forces polítiques independentistes catalanes condicionen possibilitar la investidura de Pedro Sánchez ve resposta pels seus interlocutors, en el millor dels casos, amb "diàleg sí, però sempre dins de la Constitució". Tanmateix, els autoproclamats constitucionalistes haurien de saber que les constitucions democràtiques no imposen límits al diàleg; tampoc no ho fa la Constitució espanyola.

Precisament d'ella ha dit el Tribunal Constitucional que no protegeix una "democràcia militant". El fet que el Text constitucional no contingui límits materials a la seva reforma (arts. 166 a 169 CE) i que reconegui, al mateix temps, un conjunt de llibertats de reforç a la defensa de la lliure ideologia (arts. 16 i 20 CE), comporta poder excloure la democràcia espanyola d'aquelles democràcies que no toleren opcions contràries als valors i principis consagrats constitucionalment, com ho fou l'alemanya dels anys 50 als 70 on s'il·legalitzaren partits (com el comunista) o es prohibí l'exercici professional a funcionaris de "dubtosa" ideologia (Berufsverbot).


La democràcia espanyola, per contra, d'acord amb la seva configuració constitucional, no inconstitucionalitza la defensa de fins o condemna d'ideologies contraris a ella. No és una democràcia en la qual es generi un "metadret natural i fonamental" d'autodefensa de la unitat de l'Estat, que es converteixi en paràmetre de referència per a la validesa i interpretació dels drets individuals i col·lectius, i que s'imposi jeràrquicament sobre ells.

No exclou de la legalitat subjectes o grups que tinguin una idea del Dret o de l'organització social diferent o contradictòria amb la de la mateixa Constitució. I així ho ha afirmat el Tribunal Constitucional des de la STC 48/2003 fins a la 42/2014: tot projecte polític o social és compatible amb la Constitució, fins i tot aquell que en sigui contrari, sempre que no es defensi a través d'una activitat que vulneri el principi democràtic o els drets fonamentals.


En conseqüència, ¿per què s'hauria d'excloure de la mesa de negociació la discussió sobre la celebració del referèndum que majoritàriament la ciutadania de Catalunya reclama? ¿Quin topall té la Constitució espanyola per considerar inconstitucional l'expressió col·lectiva de la voluntat contrària al manteniment de la unitat amb l'Estat espanyol, si la Constitució no imposa cap adhesió al principi d'unitat? ¿Com podria la celebració d'una consulta als ciutadans de Catalunya sobre el seu futur com a comunitat política atemptar contra el principi democràtic o els drets fonamentals, si precisament expressar-se a través d'una consulta està emparat pel principi democràtic i és exercici de drets fonamentals ja reconeguts per la mateixa Constitució?

Ni el reconeixement de la indissoluble unitat de la nació espanyola (art. 2 CE) fa impossible constitucionalment la secessió de part del seu territori, ni molt menys impedeix parlar sobre l'exteriorització conjunta d'aquella voluntat de secessió.


Si la Constitució espanyola no instaura cap democràcia militant, sinó una democràcia plural i oberta a la transformació, cap límit no imposa a la taula de negociació. Cap límit no imposa, per tant, a començar a parlar sobre el com i el quan se celebrarà el referèndum per preguntar a la ciutadania de Catalunya pel seu futur com a comunitat política.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Mercè Barceló i Serramalera
Mercè Barceló i Serramalera és Catedràtica de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha dedicat la recerca a l’estudi dels drets i deures constitucionals; a l’organització territorial de l’Estat; al sistema de fonts del dret, al dret processal constitucional; al dret públic de Catalunya; i, actualment, a la construcció jurídica del dret a decidir. Entre d'altres, ha estat lletrada del Tribunal Constitucional espanyol; membre de la Comissió Assessora de la Reforma de l’Autogovern de la Generalitat de Catalunya durant el procés de reforma de l’Estatut català de 2006; i del Consejo Asesor para la modernización del Estado de las Autonomías, en el procés de reforma de l’Estatut andalús de 2007.
19/06/2020

La inviolabilitat reial en democràcia

22/05/2020

Quan la troca s'embolica per fer desaparèixer dret de protesta

25/04/2020

Un petit lapsus?!

20/03/2020

La insuportable lleugeresa de la corona

21/02/2020

Independentistes sediciosos, a fer cursets!

24/01/2020

El franquisme que no se'n va

19/12/2019

Els jutges no posen ni deposen diputats

27/11/2019

No hi ha límits constitucionals al diàleg

01/11/2019

Penes desproporcionades per un delicte del passat

04/10/2019

El que no diu la Constitució

Participació