10-N, Qüestió ortogràfica

«En comptes de "votar", faria per "botar" tota aquesta trepa de xitxarel·los que no paren de demostrar-nos la seva total inutilitat en el ram polític»

per Josep Ballbè , 11 de novembre de 2019 a les 17:32 |
Tot és causat per canviar una "v" per una "b". Voldria poder passar, ipso facto, de la "baixa" a "l'alta". En comptes de "votar", faria per "botar" tota aquesta trepa de xitxarel·los que no paren de demostrar-nos la seva total inutilitat en el ram polític.

Els hi ve ample. Ni en saben ni en volen saber. Han convertit aquest món en un circ. En un modus vivendi. I passen olímpicament de tot. Rodejats de "palmeros" o "escolans" que els riuen totes les gràcies, mentre aplaudeixen les seves "homilies" i xerrameques de mercadal, buides de contingut. D'altra forma no puc entendre ni acceptar el show d'haver hagut de repetir uns comicis, sis mesos després del 28.A.


Per obstinació, prepotència i manca de voluntat de diàleg. Que els pentini la iaia...!, per no dir-la més gruixuda! Ha servit d'alguna cosa repetir l'experiència? Evidentment que no.

Els comptes d'uns possibles pactes o enteses no quadren. Molt menys que la vegada anterior. Mentrestant, l'expectativa d'un més que segur bloqueig planeja damunt del nostre terrat... Amb el greuge afegit d'haver tensat la corda, haver radicalitzat els temes i donat oxigen a la ultradreta més reaccionària. No em val l'argument que aquesta xacra s'està estenent per tota Europa. Au va!


Posats a citar noms, és clar que els "capos" dels principals partits de l'arc parlamentari s'enduen la palma. Estan mal assessorats. No tenen criteri propi. Començant per en Pedro Sánchez que podria haver agafat "a peu canviat" el desgovern de la Generalitat si hagués autoritzat --de forma sorprenent-- un referèndum que mai no haurien guanyat els indepes. A partir d'aquesta tessitura, aquell que n'Enric Juliana acaba de batejar com a "torracollons", s'hauria quedat desmanegat i sense cap argument.

Des que és president del principat, mai no ha governat. Sempre va marejant la perdiu i fent el passerell. Entre moltes altres coses, sort en tenen de l'estol admirable de voluntaris que els hi tapen les "vergonyes". Hi ha molts problemes socials que van tibant de la mà del poble planer.

Sobretot, arran la inacció dels poders públics que s'ho miren amb indiferència.

Posat a aportar un bri de positivisme, els tres principis de qualsevol aprenentatge fixen que ha de ser significatiu, funcional i constructiu. Extrapolant-ho al vessant polític, doncs, és clar que no n'han encertat ni una. Ni de bon tros i ni els uns ni els altres! Dit altrament, la vida i el temps són els millors mestres. La vida ens ensenya a aprofitar les hores... I el temps ens marca com valorar la vida... Raó de més per a convenir que els nostres impresentables polítics van perdent el pas del rellotge miserablement.

S'han carregat l'esperança vital d'un poble massa apàtic, poc exigent i allunyat de la realitat.
Els diners fa les persones riques. El coneixement les fa sàvies. Però la humilitat defineix la qualitat de les grans persones. Dic això --en clau electoral-- perquè no ha guanyat ningú. Ans ben al contrari.

Establir política de pactes encara és més lluny de sortir-ne reeixida a hores d'ara... I cap dels Sánchez, Casado, Abascal, Iglesias, Rivera, Errejón o N.N. no tindrà la decència d'abaixar el cap i reconèixer la derrota. El suposat "privilegi" de la llista més votada no dóna opció a res. Els sociates no rebran cap copa de guanyador o diploma d'un màster inventat. Algú d'ells tindrà el coratge de fer un pas al costat i plegar veles, anant-se'n a casa seva? No!!! La moma política és tan llaminera que viure sense fotre ni brot engreixa més que un àpat acollonant. Vergonyant!

Escric perquè la veu ja no sent. Perquè el crit ja no té força. Per si algú ho vol llegir o escoltar, encara que li faci mal d'orella o no vulgui recordar-ho. Escric perquè crec fermament en l'esperança. Necessito desfogar la meva absoluta indignació... La brillantor d'un partit polític no depèn de la xerrameca dels seus líders. Més aviat, en tot cas, de l'actitud que palesen... En conseqüència, vist el què acabem de rebre, el millor que pot passar és que "liquidem" aquest
conjunt de tòtils. Estic convençut que, amb gent provinent del voluntariat i farcida de compromís social aniríem molt més bé.

De conya. A banda que deixaríem de pagar uns sous exorbitats escandalosament i del tot immerescuts. Més clar, l'aigua! I, per descomptat, si us plau... Que el president de la Generalitat convoqui eleccions immediatament!

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Josep Ballbè
Periodista titulat per la UAB de Bellaterra (any 1978). Jubilat del sector de les caixes d'estalvi (34 anys a Caixa de Terrassa). Soci fundador del Cor Sant Martí de Viladecavalls. Antic alumne dels salesians i gran aficionat a la música. Sobretot en la vessant de l'orgue litúrgic.
11/11/2019

10-N, Qüestió ortogràfica

02/11/2019

Ja s'ho trobaran

16/10/2019

Quina tardor ens espera

07/10/2019

Driblings i més driblings

18/09/2019

Hi ha altres contaminacions

08/08/2019

Un poeta de bandera

29/07/2019

No l'ha salvat ni la campana

22/07/2019

L'amagatotis d'unes sigles

07/05/2019

La Gispert, millor si es perd

23/04/2019

El llibre i la rosa

Participació