Opinió

Aprova la policia, suspèn la política

«La ciutadania busca referents que tinguin un rumb clar i una forma d'actuar previsible. I ni Torra ni Sánchez semblen donar el perfil»

per Sonia Andolz , 6 de novembre de 2019 a les 00:05 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de novembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Arran dels disturbis per les mobilitzacions contra la sentència del Tribunal Suprem, s'han produït nous debats sobre el concepte de violència i els límits dels operatius policials. Pocs dies abans d'una nova cita electoral, i després de setmanes de mobilitzacions sostingudes, semblava que un dels principals temes dels debats electorals i socials serien tant el tipus de mobilitzacions com l'adequació o no de la resposta policial. No ha estat així de moment.

Enmig d'aquest clima electoral estrany, el Gabinet d'Estudis Socials i d'Opinió Pública (GESOP) publicava ahir unes enquestes sobre les actuacions policials que revelaven alguns possibles factors. Segons les dades de l'enquesta del GESOP per a El Periódico, la majoria de la població aprova les actuacions policials, tant a Catalunya com des de la resta de l'Estat.


Els resultats tenen encara més informació: els votants de tots els partits d'àmbit estatal aproven la gestió dels Mossos. És a dir, una majoria qualificada de persones que voten a PP, PSOE, Ciutadans o Unidas Podemos considera que tant els Mossos d'Esquadra (CME) com la Policia Nacional (PN) van actuar adequadament. En canvi, són els votants d'ERC i JxCat els qui suspenen de forma aclaparant la gestió d'ambdós cossos de seguretat.

Les diferències de valoració entre CME i PN no són prou rellevants tot i que sí que hi ha correlació entre votants de partits unionistes i valoració positiva de la PN i votants de partits independentistes i CME. Així i tot, les dades porten a dues valoracions de fons: la primera és que, tot i les imatges i vídeos que hem pogut veure a les xarxes socials, la població continua aprovant l'ús de la força per part de la policia contra manifestants. La segona, que en escenaris d'incertesa política, les anomenades "forces d'ordre" continuen tenint més suport general que els polítics.


Han estat molts dies de mobilitzacions que han acabat – continuen acabant – en confrontacions amb la policia, en major o menor grau. En molts casos, aquestes actuacions són com a mínim mereixedores d'investigacions i avaluacions externes doncs les càrregues han estat criticades per organitzacions de drets i experts en seguretat. En canvi, la població sembla donar suport a què la policia actuï amb limitacions flexibles quan les imatges que veuen són de fogueres i contenidors cremant. És cert que no totes les imatges controvertides han obert els TN ni els diaris però amb l'accés que es té avui en dia a les xarxes socials, sobta que la crítica a l'ús desproporcionat de la força i de mecanismes i protocols molt criticats per lesius i perillosos no sigui més unànime entre la població.

En segon lloc, com dèiem, els líders polítics suspenen entre els enquestats que no els han votat de forma molt més clara. És a dir, les actuacions policials reben més suport majoritari que la gestió política de Torra o Sánchez. De nou, cal una crida a la reflexió doncs això vol dir que, en l'escenari conflictiu que vivim, on res no sembla canviar però tot canvia de forma trepidant, la ciutadania premia a institucions perennes que donen estabilitat i ordre, com les forces de seguretat, mentre castiga als representants polítics que no saben dur a terme ni el que els seus votants els han demanat ni una cosa totalment diferent que solucioni la situació.


Per tant, deixant de banda l'enquesta i el context concret, el que queda clar és que, en èpoques d'incertesa la ciutadania busca referents que tinguin un rumb clar i una forma d'actuar previsible. I ni Torra ni Sánchez semblen donar el perfil.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Sonia Andolz
És politòloga especialitzada en Conflictes, Seguretat i Defensa. Després de treballar en cooperació al desenvolupament i emergències humanitàries a l'Àfrica Occidental, els Balcans o l'Orient Proper, centra la seva activitat investigadora en la gestió de conflictes i crisis securitàries amb especial focus regional a la Mediterrània. És professora associada de la UB i la URL, i observadora electoral internacional per l'OSCE. Des de l'octubre de 2017, col·labora com a analista a diversos mitjans de comunicació. A Twitter: @SoniaAndolz.
30/05/2020

«I can't breathe»

01/05/2020

Estat del Benestar per a tothom

05/04/2020

La nova normalitat

24/03/2020

Volia escriure en positiu

11/03/2020

​Por a qui et protegeix

25/02/2020

Cases segures

11/02/2020

Delegar la gestió del coronavirus

29/01/2020

La seguretat d’Israel

01/01/2020

​Per un 2020 crític

18/12/2019

Seguretat per a qui?

Participació