la veu de nació

Un rei sense compassió

«Davant de la crisi catalana, que és sobretot una crisi de l'Estat, l'autisme polític del monarca és preocupant»

per Pep Martí i Vallverdú , 4 de novembre de 2019 a les 22:00 |
Probablement, Felip VI no sigui un dels pitjors Borbons que els ha caigut en gràcia als ciutadans de l'estat espanyol. Una ràpida mirada als seus avantpassats ho desmentiria. Deixant de banda el primer de la dinastia, Felip V, hi ha casos d'autèntica calamitat, com el dèspota i criminal Ferran VII, darrer defensor de la Inquisició, o Isabel II, que va regnar encapçalant una cort de corrupció i excessos. Mai sabrem quin rei hagués estat el seu avi, Joan de Borbó, comte de Barcelona. 

Felip VI no té, segurament, l'ambició política d'Alfons XIII ni la seva capacitat per embolicar la troca entre els diversos partits polítics. Però tampoc té el seu encant personal. Com tampoc el del seu pare, el rei emèrit. Felip VI s'està mostrant com un rei sense compassió, empatia ni capacitat de seducció. La seva actuació i, sobretot, la seva actitud davant el conflicte de Catalunya amb l'Estat ha estat pròpia d'un monarca de part. No ha volgut, o no ha pogut, transmetre cap mena de proximitat envers aquells sectors que no se sentin explícitament monàrquics. 


La darrera decisió, la de mantenir en l'agenda l'acte celebrat avui de concessió dels Premis Princesa de Girona en un moment com l'actual, en què els nervis de la societat catalana estan a flor de pell, i just en plena campanya electoral, col·loquen de nou a la Corona enmig del primer pla de la lluita entre partits. Corroboren una manca de sentit comú i de voluntat sincera d'actuar com a poder moderador enmig de les turbulències.

La monarquia és una institució que per sobreviure en un sistema democràtic ha d'excel·lir en els valors intangibles que la poden legitimar: l'habilitat per aixoplugar totes les sensibilitats en conflicte, la ma esquerra, la capacitat per suavitzar les crisis. Els reis dels belgues són una bona guia a seguir per un país compost, que fa que flamencs i valons poden sentir-s'hi més o menys representats. Davant de la crisi catalana, que és sobretot una crisi de l'Estat, l'autisme polític del monarca és preocupant.  

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Pep Martí i Vallverdú
Periodista i llicenciat en Història Contemporània (UAB). Redactor de Política a NacióDigital. Sóc autor de dues biografies: una d’Antonio Maura (Ediciones B) i una de Josep Tarradellas (Fundació Irla). M’agrada implicar-me en el nostre teixit associatiu. Sóc membre de les juntes directives d’Amics de la Unesco de Barcelona i de l’Ateneu Barcelonès. Ubicat en l’esquerra però crec que molt poc progre. A Twitter: @PepMartiVall.
07/04/2020

Autoritarisme o «New Deal»

31/03/2020

Sánchez i Iglesias se la juguen

25/03/2020

Tecnocràcia contra el coronavirus?

17/03/2020

Joan Carles, un fusible del règim

10/03/2020

Coronavirus, pedra de toc del món que vindrà

03/03/2020

Rufián, «manca finezza»

26/02/2020

Temps de política

19/02/2020

Gesticulacions a la taula

27/01/2020

Desobediència precària

22/01/2020

El que l'Estat no perdona a Trapero

Participació