Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

OPINIÓ

Mossos, sí

«Considero compatible una defensa tancada dels Mossos d'Esquadra i una crítica política i tècnica a les seves actuacions»

per Marina Geli , 4 de novembre de 2019 a les 21:45 |
La situació que viu Catalunya des de fa anys i, especialment, després de la sentència als membres del Govern i presidents de l'Assemblea i Òmnium, no pot qüestionar l'autoritat i la necessitat de la policia de Catalunya, els Mossos d'Esquadra. Això ha de ser compatible amb criticar i revisar en profunditat i transparència actuacions durant aquests dies de tanta complexitat.

Els Mossos d'Esquadra tenen una llarga història. Des del segle XVIII, passant per la lleialtat al Govern legítim de Catalunya durant la Segona República, l'abolició l'any 1939 i durant el franquisme, fins a la recuperació amb la Generalitat contemporània. A Catalunya les estructures d'Estat s'han anat configurant per traspassos de competències. Torno a Pasqual Maragall: Metges, Mestres i Mossos.Catalunya en absència d'un Estat, des de la transició fins ara, a través dels diferents estatuts, ha anat reclamant competències. Malgrat totes les dificultats, l'Estatut del 1977 va propiciar algunes estructures d'Estat clares: el sistema sanitari, l'educatiu i la policia de Catalunya. Precisament l'últim intent fallit de l'Estatut d'Autonomia del 2006 reclama la gran estructura que possibilita la resta: l'Agència Tributària. I després del fracàs polític i la judicialització una part molt important dels catalans reclama un Estat propi.


L'any 1983 s'articula, també normativament, la policia catalana, els Mossos d'Esquadra, amb voluntat de policia integral. L'estat espanyol no ha volgut traspassar altres estructures d'estat, com la justícia, o la seguretat social i tampoc ha permès tenir integralitat en les funcions, ni finançament suficient de les competències traspassades.

Els Mossos d'Esquadra són un servei públic que té atribuïdes les competències de seguretat ciutadana, policia administrativa, policia judicial, policia d'intervenció i de proximitat. El Departament d'Interior marca les polítiques públiques iguals que fa Salut, però són el cos tècnic de comandaments i servidors públics que executen, sota les lleis i normes, els operatius.


La policia de Catalunya és un cos de naturalesa civil, de servidors públics, tot i la seva necessària jerarquització i exercici de l'autoritat. Però no hauria de ser molt diferent del sector sanitari, on també s'exerceix l'autoritat, hi ha jerarquia tècnica i es segueixen les polítiques públiques sanitàries i normes ètiques d'obligat compliment. En les seves funcions de policia judicial opera sota les ordres dels jutges. Les lleis aprovades al Parlament ordenen actuacions concretes de les funcions de la policia catalana.

És cert que la política i les normes ordenen actuacions a la policia. És cert que el debat social i l'intrusisme polític en qüestions operatives, en principi tècniques, en temes d'orde públic són superiors a altres sectors. La recomanació de prohibició per part del Parlament de Catalunya de les bales de goma seria un exemple. Però no seria molt diferent de decisions politico-tècniques, amb evidència científica, en el sector sanitari. Seria comparable a la decisió de política sanitària de decidir incloure un fàrmac per la interrupció voluntària de l'embaràs, per evidència i seguretat.


En el sector sanitari hi ha una organització més corporativa, col·legial i acadèmica, la qual s'autoregula, que exigeix ètica professional i evidència científica. En cas de sospita de mala praxi és la mateixa professió mèdica que dirimeix i sanciona, si s'escau. En el cas dels Mossos d'Esquadra hi ha també comissions d'avaluació de les actuacions individuals o col·lectives.Recordem el paper dels Mossos d'Esquadra en el passat 1 Octubre i les conseqüències judicials pel major Trapero, per l'intendent Laplana i molts mossos d'esquadra. Cal tenir memòria de les acusacions falses cap als Mossos d'Esquadra en els atemptats terroristes passats. L'any 2017, en aplicació de l'article 155, el comandament dels Mossos va ser assumit pel Ministeri de l'Interior.

La sentència al "procés" situa les penes en l'orde públic i per tant els Mossos són objecte de seguiment polític i judicial com a garants de prevenir la seguretat ciutadana. L'Estat imposa efectius de la Policia Nacional durant aquest període amb alertes constants d'aplicar la llei de seguretat nacional i si cal, un nou article 155. La gestió de la situació en tots els aspectes ( polítics, institucionals i socials) és molt difícil i s'hi suma la campanya electoral per les eleccions del dia 10 de novembre. L'actuació de Mossos està en el punt de mira. Ara, a diferència del dia de l'u d'octubre, les actuacions dels Mossos i la Policia Nacional estan coordinades i amb moltes dificultats de trobar la proporcionalitat.

Considero compatible una defensa tancada dels Mossos d'Esquadra i una crítica política i tècnica a les seves actuacions, sempre que interpretem l'històric, la complexitat del moment. No podem posar en qüestió l'autoritat de la policia de Catalunya. Cal lideratge polític però també veu clara, respectada itècnica del servei públic del cos de Mossos d'Esquadra. He dit aquests dies com trobem a faltar la veu d'autoritat del major Trapero. Vull recordar-lo a ell i a molts imputats i pendents de judici. Els Mossos, igual que els metges, els mestres o les infermeres són plurals ideològicament i esperem d'ells, professionalitat i ètica en l'exercici de la seva professió i com a servidors públics.
Tenim orgull i donem valor a l'estructura d'estat que representen els Mossos d'Esquadra i per això serem exigents.

Recordem a Josep Pallach:
-La nació no és per a nosaltres un fet diví, ni tan sols una dada indestructible de la natura. És un fet històric, social, sotmès a totes les sinuositats del fer i desfer dels homes-.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Marina Geli
Marina Geli Fàbrega, metgessa de vocació, coordinadora Centre Estudis Sanitaris i Socials Universitat Vic-Central de Catalunya. Consellera de Salut 2003-2010. Catalanista i sobiranista. Socialdemòcrata reformista. A Twitter: @marinageli.
02/12/2019

Doctor Trueta, esperit de Catalunya

19/11/2019

Estimar és un lloc

04/11/2019

Mossos, sí

21/10/2019

​Determinació i política

07/10/2019

Agenda 2030

23/09/2019

Ser metge al segle XXI

09/09/2019

​Formació d'adults: mentoria educativa

26/08/2019

La resposta a la sentència

12/08/2019

La cruïlla del sistema sanitari

29/07/2019

Acció social

Participació