Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

opinió

Carta oberta a l'europeisme oficialista

«Benvolguts europeistes, si de veritat estimeu Europa, espavileu i aixequeu la veu amb les violacions de drets a Catalunya»

per Aleix Sarri , 3 de novembre de 2019 a les 20:07 |
Callar mentre empresonen polítics i líders socials catalans. Aplaudir qui sigui que agiti la bandera europea. Tractar d'ignorants els votants del Brexit. Menysprear Trump però silenciar la barbàrie de Xi Jinping. No dir res sobre els acords amb Erdogan mentre bombardeja el Kurdistan sirià...

Quo vadis europeisme? Fa un parell d'anys ben bons que observem amb estupor com l'europeisme oficial silencia la repressió a Catalunya, però no només. Fent memòria no recordo l'última vegada que una entitat autoqualificada com a "europeista" feia un comunicat crític amb el rumb de la UE.


Convertits en mers portaveus dels vessants més cool (i irrellevants des d'un punt de vista humà) del projecte europeu, les entitats europeistes sembla que han quedat inutilitzades per les subvencions o per l'adscripció acrítica al relat d'unes institucions europees que cada cop acomoda millor l'autoritarisme. Per què aquest silenci?!

Senyores i senyors, fa més de 5 mesos que els 2,2 milions d'electors que van elegir Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín per a ser eurodiputats han estat exclosos de les institucions europees. 5 mesos. I què hi diuen les entitats europeistes? Res. Silenci. Circulin. Aquí no ha passat res. La llei és la llei. Ja sabien a què s'exposaven.


Mentre la gent a peu de carrer i molts polítics europeus s'indignen davant aquesta barbaritat antidemocràtica, les entitats europeistes catalanes, espanyoles i europees calleu i legitimeu els abusos de l'estat espanyol i del Parlament Europeu. Fins quan? Preservar la UE de tota crítica és més important per vosaltres que defensar la voluntat democràtica dels ciutadans?

El silenci de l'europeisme sobre l'empresonament de polítics i líders socials per part d'Espanya és (si pot ser) encara més preocupant. Mentre organitzacions d'arreu (Amnistia Internacional, Nacions Unides, l'Organització Mundial Contra la Tortura, la Lliga dels Drets de l'Home...) han denunciat l'existència de presos polítics i n'han demanat l'alliberament immediat, l'europeisme s'ha tapat els ulls i ha repetit l'autoritari "la ley es la ley" de Rajoy, Soraya, Sánchez i Rivera.


O no? Quina declaració ha fet una organització europeista per denunciar el judici farsa? Per cridar a una solució política basada en la voluntat democràtica dels catalans? Per (almenys!) posar el crit al cel sobre l'abús de les sentències que condemna a 9 independentistes demòcrates i europeistes, sí, europeistes, a molts anys de presó? No serveix de res parlar de comunitat de valors, o citar els pares fundadors de la UE quan se n'aixafen tots els seus principis per silenciar les violacions de drets humans que està duent a terme un Estat Membre de la UE.

L'última ha estat la prohibició del TC del pla d'acció exterior i de relacions amb la UE de la Generalitat de Catalunya. El polititzat TC, criticat fins i tot pel Consell d'Europa, pot decidir ara com es relaciona Catalunya amb la UE? Idò? Europeistes catalans, no penseu dir res en defensa de la importància de tenir els vincles directes més forts possibles entre Catalunya i la UE? Això també ho hem de silenciar?

A vegades l'europeisme oficial fa grans reflexions sobre què va malament, perquè la gent s'allunya del projecte europeu, s'hi dediquen conferències, campanyes de milions d'euros, paraules buides que no serveixen per res. Mentrestant es blanqueja l'autoritarisme més proper i més evident perquè "Espanya és un Estat membre molt important" o perquè "la UE no pot intervenir en un afer intern" o excuses similars, sense adonar-se que la Xina i tots els estats autoritaris del món prenen nota.

Aquesta setmana, després de perdre les eleccions a Budapest, Orban ha enviat inspectors d'hisenda a la seu de Momentum, el partit opositor que l'havia derrotat, per tal d'intimidar-los i iniciar les previsibles accions judicials contra ells. Orban també ha pres nota de la no-reacció de Brussel·les sobre Espanya en els seus abusos amb Catalunya i ha decidit que té via lliure. 

Brussel·les haurà d'aprendre aviat com es diu "la ley es la ley" en hongarès. Òbviament, cap de les grans entitats europeistes (ni els seus líders) n'han dit res de tot això. Els seus comptes de Twitter només semblen preocupats per la composició del pressupost europeu o l'última declaració de l'electa-però-cada-dia-menys-rellevant, Ursula Von der Leyen.

Seguirà callant l'europeisme oficialista? Seguirà acceptant com a excusa que els repressors es posin la bandereta europea al perfil de Twitter? Permetrà que el projecte democràtic de l'europeisme mori a major glòria de l'statu quo?

Ja es fa tard, però un canvi de rumb encara és possible. El silenci i els dobles estàndards estan destruint la credibilitat democràtica de la UE tant a l'interior com a l'exterior. Si això segueix així, el projecte europeu en lloc de ser un projecte de valors s'haurà convertit en una mera transacció.

L'europeisme oficial ha de reaccionar, o ser part del problema. La batalla per l'ànima d'Europa es juga a Catalunya, no amb el Brexit, i el silenci de l'europeisme oficial dóna força als qui ja se senten còmodes amb una Europa més autoritària que democràtica. Benvolguts europeistes, si de veritat estimeu Europa, espavileu i aixequeu la veu amb les violacions de drets a Catalunya. Seguir callant, us fa coresponsables i no crec que aquesta sigui l'Europa que voleu.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Aleix Sarri
Aleix Sarri i Camargo (1985) llicenciat en Biotecnologia i Màster en Relacions Internacionals. De 2011 a 2018 vaig passar mitja vida a Brussel·les treballant com a assessor de l’eurodiputat Ramon Tremosa al Parlament Europeu. He publicat La Unió Europea en perill (Dèria-Pòrtic) i sóc co-autor de L'Europa que han fet fracassar (Pòrtic). A Twitter: @aleixsarri.
26/01/2020

El Forn Sant Jordi i Catalunya

12/01/2020

El Palau de la Generalitat i nosaltres

29/12/2019

Lluitar amb el diable

15/12/2019

Està en risc la democràcia?

01/12/2019

Catalunya i Flandes, 1519-2019

03/11/2019

Carta oberta a l'europeisme oficialista

20/10/2019

Estelades a Hong Kong i preguntes a Berlín

06/10/2019

L'independentisme i el 99%

01/10/2019

Del 9-N al Consell per la República

08/09/2019

Per què anar a la Diada

Participació