la veu de nació

De què serveix votar el 10-N?

«Mantenir el pols amb l'Estat –guanyant eleccions i guanyant els carrers– és imprescindible per encaminar el conflicte cap a una solució dialogada»

per Germà Capdevila , 3 de novembre de 2019 a les 19:00 |
Temps era temps, quan cap dels protagonistes del sistema bipartidista ordit pels que van dissenyar la Transició i la Constitució de 1978 no arribava a la majoria absoluta, mirava cap a Catalunya i el País Basc per mercadejar amb els seus escons a canvi de millores i concessions, més o menys importants en funció de la necessitat del moment. Un sistema que fins i tot obligava als nacionalistes espanyols més recalcitrants a "hablar catalán en la intimidad" per aconseguir les claus de la Moncloa.

Aquest sistema ja és història. El PP va ser el primer en comprovar que es podia governar Espanya sense majoria absoluta i sense suport de cap partit català. D'aleshores ençà, Catalunya no pinta res al Congrés dels Diputats. Els partits independentistes no poden influir ni obtenint el 100x100 dels vots a Catalunya. El PSC –que era un partit català que fins i tot demanava de tant en tant un grup propi al Congrés– és avui una delegació del PSOE igual que el socialisme extremeny o murcià. Els comuns intenten mantenir perfil propi però no ho aconsegueixen. 


La fragmentació del mapa polític espanyol va fer saltar pels aires el bipartidisme –ja veurem si ressuscita el 10N– i només els bascos encara juguen la carta del peix al cove per aprovar pressupostos o altres lleis importants. Els catalans no entren en cap equació, i la pregunta de si serveix d'alguna cosa votar en les eleccions espanyoles és avui més pertinent que mai. Sobretot quan el resultat més plausible del 10N sigui una abstenció del PP per tal que el PSOE governi sense pactes amb els partits petits.

La resposta és que sí: és potser més important i necessari que mai votar en les eleccions espanyoles. No per recuperar influència o per condicionar la formació del govern (això no passarà, sigui quin sigui el resultat, i tampoc no té cap importància, perquè amb Sánchez s'ha tornat a comprovar que tanto monta, monta tanto) sinó per mantenir viu el projecte independentista i demostrar –un cop més i totes les vegades que faci falta– que l'independentisme és i serà l'opció política hegemònica a Catalunya fins a la independència.


El missatge ha de ser clar i nítid, tant en clau interna com externa. En un context creixent de repressió i retallada de drets democràtics, amb el refús constant al diàleg i la negociació per part de l'Estat, amb condemnes absurdes i detencions arbitràries, amb respostes en clau turca, un augment en el percentatge de vots i en escons dels partits independentistes té el valor enorme de la no rendició, de la resistència i la determinació.

El conflicte entre Catalunya i Espanya és un pols desigual i desproporcionat, però la realitat és que es manté. Per més força que apliqui l'Estat, Catalunya aguanta, amb penes i treballs, però aguanta. Mantenir aquest pols amb l'Estat –guanyant eleccions i guanyant els carrers– és imprescindible per encaminar el conflicte cap a una solució dialogada. Per això és necessari que tots els independentistes vagin a votar el 10N, a qualsevol opció independentista, fins i tot si cap acaba de fer-nos el pes del tot. El missatge d'un nou triomf independentista i d'un augment de vots és imprescindible per demostrar que la repressió no serveix, que aquí ningú no es rendeix, i que la mobilització i la protesta no cessarà fins que l'Estat accepti obrir una negociació.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Germà Capdevila
Director del Consell Editorial de NacióDigital i editor de la Revista Esguard. A Twitter: @gcapdevila
19/01/2020

Pressupostos i autodeterminació

12/01/2020

Diàleg a contracor

05/01/2020

L'abraçada del púgil

29/12/2019

2020: estabilitat o caos

24/12/2019

Festes lluny de casa

22/12/2019

Junqueras lliure

15/12/2019

La lupa sobre Escòcia

08/12/2019

Un còctel complicat

01/12/2019

I tanmateix, diàleg

24/11/2019

«Tu quoque», PSC?

Participació