Venim de lluny i anem més enllà

per Isaac Albert , 29 d'octubre de 2019 a les 16:17 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 d'octubre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els partits només són instruments. M’explico..., el nom d’ERC no és casual ni fruit de cap consideració estètica. És absolutament descriptiu, som això: l’Esquerra, Republicana, de Catalunya. Un nom clar i que ens defineix políticament i que ens reconeix i ens identifica amb perfils i idearis d’ampli arrelament social. Valors republicans, amb l’objectiu ineludible de la consecució de la República Catalana. Som genuïnament un partit d’esquerres, no dogmàtics. Majoritàriament som d’extracció popular, obrera i pagesa, gent de la menestralia i del conjunt del poble treballador. I hem tingut històricament l’adhesió de moltes dones i homes emprenedors i empresaris d’ideologia progressista, i professionals liberals, artistes i intel·lectuals. Recentment també s’han acostat al nostre projecte els nous catalans i catalanes, persones vingudes d’altres països d’arreu del món, que ens aporten visions noves i necessitats renovades. Un partit que treballa per assemblar-se al país amb la voluntat de guanyar, no com a partit, que també, sinó com a país.

Entenc que això, per qui canvia cada dia de nom, per qui no sap d’on ve però pensa saber on va, sigui poc important. Però nosaltres som això, podríem ser una altra cosa, però som això. I sí, el vicepresident i part del Govern de Catalunya han estat sentenciats per l’Estat. Però la repressió de l’Estat espanyol contra el Govern legítim de Catalunya no és cap novetat i tampoc en contra d’Esquerra Republicana, un partit castigat i perseguit des de la seva fundació ara fa 86 anys. Empresonaments, repressió i persecució, exili, il·legalització i afusellaments. La història del país i d’Esquerra és plena d’episodis de repressió extrema per part d’un estat que al llarg del temps ha lluitat amb la mateixa contundència per mantenir els seus privilegis. Això no ens fa millors que ningú, tampoc pitjors; no ens fa infal·libles, ni fa que tot el que fem o diem sigui encertat..., però de lliçons les justes.


La veritat és que no tinc per costum fer política contestant les reflexions, declaracions o pensaments d’altres. No m’agrada el «tu has dit», el «i tu més», ni m’agrada tenir debats a través d’articles als diaris. Però quan setmana rere setmana t’insulten, et falten al respecte al que ets i representes, amb mitges veritats i interpretacions interessades, no tens més remei que contestar. No ho faré directament, ho faig parlant de política, de projecte, del perquè pensem el que pensem; del perquè fem el que fem i no una altre cosa. Amb l’empatia necessària d’entendre com és pot sentir algú que entra a liderar un projecte polític que creu guanyador, perd 7 regidors i busca culpables i enemics on no hi són, sense veure que el culpable el te dins de casa i especialment davant del mirall.

Si el que m’hagués mogut a mi, i a moltes altres persones, fos un afany personal, un sou o la «cadira», m’hauria, en el seu moment, aproximat al PSC o a CiU. Estem aquí per fer política per la gent, escoltant-la molt però a partir d’un projecte polític que ve de lluny. Un projecte compartit, obert a tothom on la independència és el mitjà per aconseguir viure millor. Això ho dic perquè ja sabem que no tot ho fem bé, ni tot el que diem és encertat, però el fil que uneix les nostres accions, decisions i formes de fer política, vénen de lluny i van molt enllà. No hem caigut de cap cavall, ni volem fer veure que som el que no som. Volen convèncer, perquè volem guanyar i no empatar indefinidament i no ens interessa construir nous enemics perquè aquest son els mateixos de sempre.


Fem política per modificar una realitat que perpetua les desigualtats, la dominació i la imposició. Fem política per contribuir al respecte per la diversitat i la pluralitat de les persones i això vol dir de les seves identitats i identificacions i per fer operatiu el nostre respecte pel medi natural i el compromís ecològic. Fem política perquè és l’únic instrument de transformació, i de contrapoder, que tenen les classes populars. Fem política per construir una Terrassa més justa, més neta i més prospera, i fem política pel país i la seva gent, perquè la repressió de l’Estat doni pas a la democràcia i la llibertat Per això, doncs, en un context d’interdependències globals, som també independentistes. Mai renunciarem a la independència com a mitjà per aconseguir la República Catalana. Senyors i senyores, no som l’enemic, ni el rival a batre. Facin política, proposin idees, projectes, camins, solucions... treballin amb l’objectiu de ser més i millors com fem nosaltres i potser així un dia guanyarem.

En paraules d’Oriol Junqueras «la presó, per dura i injusta que sigui, és només una etapa més en el camí per assolir la llibertat». I això és fer política. No estem aquí per plorar a les preses i presos, exiliats i exiliades. Estem aquí per seguir fent política, per seguir lluitant i per guanyar. I sí, el moment és greu i necessita unitat estratègica, amplia i transversal. De marcar objectius clars que ens facin avançar , segurament menys èpics però més decidits en la línia de construir el país que volem, una República de tots i per a tothom.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació