Sense tremp no hi ha tren

per Xavier Borràs, 4 de juliol de 2011 a les 09:08 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de juliol de 2011 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Sóc usuari habitual dels transports públics, tant a la meva ciutat com quan, per fas o per nefàs, he de sortir de la capital cap a altres indrets del país. No parlaré, avui, del de la capital que mereixeria un article a part, sinó que em referiré al transport de rodalia, tant en trens com en línies regulars d'autobús.

Durant un temps de la meva vida vaig haver de treballar en un polígon industrial pròxim a Sabadell. Per arribar-hi a dos quarts de nou del matí m'havia de llevar a les 6 del matí, agafar un tren (tant podia anar-hi amb Ferrocarrils com a Renfe) i, després, agafar un autobús fins a una parada pròxima a la nau on feinejava. Quan plegava a dos quarts de sis de la tarda, no arribava a casa fins a dos quarts de nou del vespre anant bé. És a dir, perdia pel cap baix cinc hores al dia per poder anar a treballar.


No menys esgotador és decidir sortir un dissabte o un diumenge fins a alguna població on es pugi arribar amb tren amb un cert marge de temps per poder aprofitar el dia.

Hi ha centenars de milers de ciutadans que cada dia han de fer combinacions quasi impossibles per poder arribar a la feina a temps o sortir fora de llurs residències habituals per poder gaudir d'un o dos dies a muntanya o a la platja. No cal dir, a més, que solen ser maltractats sistemàticament per una mena d'obsolescència programada per l'estat (Renfe, Adif) l'objectiu de la qual no deu ser altre que l'adotzenament de la població i, alhora, la provocació constant al Govern de la Generalitat de torn, que plora i plora, però no mama ni baixant-se les calces fins a baix.

Entre l'una cosa i l'altra, ens van colant gols que ni el propi Messi hauria somniat, com ara un TGV (AVE) cap a la funcionaritzada Extremadura o un altre que anava de Toledo a Cuenca i Albacete, que va costar una picossada i que ha calgut tancar perquè no hi pujava ni déu ni diable.

Què hem de fer els catalans per poder abastar uns transports ferroviaris com cal arreu del territori? Hem de confiar que aquest Govern (o cap altre), lligats de mans i peus, hi pugui fer alguna cosa? O potser és hora que actuem de forma contundent?


Sense tremp, no hi ha tren.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Xavier Borràs
Nascut a Barcelona l'any 1956. És escriptor, fa de periodista i treballa en el món de la comunicació. Llicenciat en Periodisme i professor de dicció, és autor de diversos llibres (alguns dels quals guardonats en diversos premis literaris). Ha estat director de les revistes El Llamp, Userda i L'Independent de Gràcia, a més del dominical del Diari de Barcelona, i ha treballat, entre d'altres mitjans, a Tele/eXpres, Canigó, Catalunya Ràdio, La Marxa de Catalunya i El Triangle.

Des del 14 d'abril de 2008 dirigeix la nova publicació periòdica digital ecologista EcoDiari i des del 14 de febrer de 2017 és editor de La Resistència.

També, ha estat cofundador i responsable de l'àrea de comunicació de la Comissió de la Dignitat i coautor del llibre Volem els papers, i ha estat responsable de comunicació de la Cooperativa Integral Catalana. Ha treballat, igualment, com a editor en cap d'Assaig de Teatre, la revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral (AIET), fundada i dirigida per Ricard Salvat. Des dels seus inicis ha estat lligat amb el Grup Nació Digital, amb què col·labora habitualment.
24/04/2019

Eleccions i periodisme: un altre oxímoron?

13/08/2018

L’ensulsiada tripartida del «Brusi»

04/06/2018

Plagues i canvi climàtic

01/04/2018

He mort el llop, he mort el llop!

09/08/2011

Crisi o oportunitat?

01/08/2011

La llengua dels mitjans, encara

18/07/2011

Qui els va matricular!

10/07/2011

Tuitem i retuitem

04/07/2011

Sense tremp no hi ha tren

25/06/2011

La imprudència mata

Participació