Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

OPINIÓ

​Determinació i política

«Urgeix canalitzar políticament la determinació, la frustració i la ràbia d'una majoria de catalans que considera que el dret a l'autodeterminació i els drets civils són irrenunciables»

per Marina Geli, 21 d'octubre de 2019 a les 21:20 |
La sentència del Tribunal Suprem amb condemnes de cent anys per sedició i malversació a membres del Govern de la Generalitat i els presidents d'ANC i d'Òmnium obra una nova etapa del procés. Falta la resposta de la justícia belga el dia 29 d'octubre amb relació a la tercera euroordre del president Puigdemont.

Ha començat per una majoria independentista una nova etapa. S'ha acabat el dol, l'enyorança 1 Octubre. Les marxes de la llibertat i l'aturada del país són la prova més clara de la determinació i objectius compartits. Però la sentència també interpel·la, i hauria d'interpel·lar, a tota la societat catalana i espanyola i alertar a Europa i internacionalment.


L'aturada dels estibadors del Port de Barcelona el passat 18 d'octubre és l'exemple de com l'associació, en la sentència, de manifestació pacífica amb sedició mobilitza a moltes persones, més enllà del procés.

De nou, una onada unitària de moltíssimes persones, d'ideologies diverses, intergeneracional, pacífica, cívica que reclama l'esperit 1 d'octubre i culminar el procés, exigint llibertat per presos condemnats i exiliats. El dia 18 Octubre arreu de Catalunya va sortir al carrer més d'un milió de persones.

Per una part del moviment independentista cal fer accions més disruptives, amb resistència passiva. L'aparició del Tsunami Democràtic objectiva la distància entre la mirada de molts catalans i la del Govern de l'Espanya. Per una autoorganització innovadora, per altres, terrorisme.

Petits grups de gent jove troben lícits els actes de rebuig a l'autoritat policial. La gran majoria del moviment independentista rebutja qualsevol acte de violència. S'hi han afegit els darrers dies grups amb simbologia feixista, agressius que confronten amb joves antifeixistes.


Hi ha una generació de joves que han vist com els seus pares, avis, familiars i entorn han defensat durant deu anys seguits les manifestacions i accions pacífiques pel dret a l'autodeterminació. Han vist com els líders socials i polítics són privats de llibertat. Han crescut sense resposta política. Joves que volen fer el seu camí, més contundent, més exigent, com a resposta a la violència institucional. La frontera entre la resistència passiva i el desordre públic és fràgil i més si hi ha qui posa benzina, siguin corpuscles violents, feixistes o accions policials no proporcionals.

Cal fer pedagogia entre els joves interpretant els seus anhels i la seva etapa de la vida on hi ha confrontació amb l'autoritat parental i altres autoritats. Són fills del pacifisme, de la condemna de l'actuació policial del dia 1 d'Octubre. També són una generació que pateix la precarietat, la impossibilitat de tenir feina o sous dignes. Generació que no té por i que no tenen probablement consciència de les conseqüències dels seus actes. Tots tenim responsabilitat més enllà de condemnar la violència, vingui d'on vingui.

Cal alhora recordar que el Major Trapero (amb l'intendent Laplana i altres mossos) estan pendents de judici per complicitat a la sedició i per convertir els Mossos d'Esquadra (unes de les estructures d'Estat) en organització criminal al servei del procés. Ara el seu lideratge i pedagogia es troba a faltar.

La majoria independentista continua reafirmada sense cap voluntat de renunciar a la llibertat individual i col·lectiva.

I la política?

Saviesa en la incertesa.
Urgeix canalitzar políticament la determinació, la frustració i la ràbia d'una majoria de catalans que considera que el dret a l'autodeterminació i els drets civils són irrenunciables.

La presó i l'exili va escapçar els líders polítics i socials a Catalunya. La unitat va ser possible amb Junts pel Sí i fins a l'1 d'Octubre del 2017 però a partir de llavors els lideratges substituts, la negació de la unitat, els errors comesos han eixamplat les diferències entre els partits, les coalicions independentistes. Tenim Govern de coalició i majoria parlamentària independentista però hi ha dificultat de traduir en política la demanda social davant d'un Estat, polític, social, econòmic, mediàtic totalment hostil.

Hi ha un socialisme català, PSC i PSOE, lluny dels laborismes internacionals, que defensen els referèndums com a via per la resolució de conflictes polítics. Neguen el referèndum català i els laboristes britànics i escocesos reclamen nous referèndums pel Brexit i per Escòcia. El clima electoral de les eleccions del 10 de novembre empitjora qualsevol solució.

El procés català qüestiona la monarquia amb força des de la transició i ací l'esquerra institucional espanyola està incòmoda. Pedro Sánchez que va accedir al Govern per una moció de censura recolzada per l'independentisme va convocar de nou eleccions i no ha volgut pactar amb Unidas Podemos i els independentistes i està engreixant en vots el PP i reafirmant a Vox. Dia a dia, PP, Ciutadans i Vox, demanant aplicar la llei seguretat ciutadana i un nou 155. Cap gest ni de reunir-se amb el president i el Govern legítim de Catalunya.

I contradiccions dins el Govern de Catalunya i els partits independentistes. Sense possibilitats de pactar la travessia fins a la llibertat. Negant el paper dels Mossos per salvaguardar la seguretat ciutadana. Incapacitat de revisar amb transparència i professionalitats les males praxis. Dificultats d'esborrar de l'imaginari col·lectiu la repressió de la policia nacional de l'1 d'Octubre.

Però la força de la gent donarà llum a la política. Si la demanda de llibertat dels presos i exiliats i el dret efectiu a l'autodeterminació són irrenunciables cal trobar com fer-ho. En aquesta línia interpreto les paraules del president Torra, la carta del president i expresidents. Pot haver-hi un primer temps reclamant taula de diàleg amb el nou Govern d'Espanya sortit de les urnes d'aquest novembre. I intensificar la demanda de mediació en l'àmbit europeu i internacional. I creant xarxes civils que donin suport al referèndum. I si això no arriba a port, la resposta catalana referendària tornarà.

La llibertat és el motor més poderós per la gent. Com diu Joan Margarit: "La llibertat és la raó de viure... les paraules República i Civil... la llibertat és una llibreria..."

A més la llibertat, per a molts i moltes és sinònim de justícia social. Com deia Mercè Rodoreda "Potser el desig de llibertat en l'home és més aviat, una necessitat de justícia".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Marina Geli
Marina Geli Fàbrega, metgessa de vocació, coordinadora Centre Estudis Sanitaris i Socials Universitat Vic-Central de Catalunya. Consellera de Salut 2003-2010. Catalanista i sobiranista. Socialdemòcrata reformista. A Twitter: @marinageli.
18/11/2019

Estimar és un lloc

04/11/2019

Mossos, sí

21/10/2019

​Determinació i política

07/10/2019

Agenda 2030

23/09/2019

Ser metge al segle XXI

09/09/2019

​Formació d'adults: mentoria educativa

26/08/2019

La resposta a la sentència

12/08/2019

La cruïlla del sistema sanitari

29/07/2019

Acció social

15/07/2019

Catalunya, país de boscos

Participació