Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Opinió

De la teràpia de grup a la Roomba

«Perdem, malgrat tenir raó, perquè sucumbim davant una raó total, absoluta, plena, piconadora, justiciera, letal de l'estat espanyol»

per Francesc Canosa, 15 d'octubre de 2019 a les 20:30 |
"Sóc català" és el nou "sóc alcohòlic, drogoaddicte, ludòpata, addicte al plexiglàs, enganxat a la resina d'alzina surera borda, sorda, coixa i tísica, amorrat a la cua viciosa de guepard estràbic de l'estepa congolesa"... "Sóc català" és reconèixer, admetre, confessar, acceptar un problema. Potser, ara, el que estem fent és això. La sentència ens està arrossegant, vulguem, o no, a la teràpia de grup. Obriu la porta del centre d'ajuda.

Veureu que, paradoxalment, és l'estat espanyol per racional, lògic, maquinal, robòtic, cíborg... que ens duu als catalans a ser emocionals, sentimentals, sensibles, impressionables, bledes assolellades, paper de fumar. Hi ha un street fighter històric entre un estat espanyol que actua, lluita, somia matemàticament, precisament, exactament, previsiblement i una Catalunya que ho basa tot en el cor, l'esperit, l'ànima, les roselles, els melindros, els carquinyolis...


Perdem, malgrat tenir raó, perquè sucumbim davant una raó total, absoluta, plena, piconadora, justiciera, letal de l'estat espanyol. I Catalunya és un exèrcit d'entranyes. Un ventre. Un estómac. Una nàusea. Un vòmit emocional. Una fragància d'estones. Ens pot la poesia i ens falta prosa. I es guanya amb la llargària, no amb la brevetat. Amb la constància, no amb l'impuls. Amb la cadena de muntatge industrial no amb l'artesania de fira endiumenjada. Estirem-nos al divan.

Som al final del mega pollo Catalunya-Espanya (que dura des de fa segles, no pas anys com alguns volen fer creure) i ara som al final. Ep, no us aixequeu, que tot això encara durarà uns anys, però som al final. I aquest final, sigui el que sigui, dependrà de què els catalans siguin, per primer cop, racionals, robòtics, Roombes programades, funcionals, mecàniques... aspiradors domèstics, costumistes que facin, que vagin fent... sense parar, ni que xoquin amb la paret. No parar. Endavant. Endarrere. Dret. Esquerra. Roombes catalanes. Robots. Cap emoció. Zero sentiments. El no-res per al tot. No rauxa: seny. Seny logarítmic, big data, racional. Màquines programades.

El programador Francesc Pujols ja ho va deixar dit fa temps: "Mentre el català pensa, sempre té seny. El que de vegades manca és que pensi; perquè quan el català no pensa, perd el seny". Ara més pensar i menys sentir. Perquè pensar és guanyar. Després vindrà el sentir, que serà explicar la victòria.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Francesc Canosa
Francesc Canosa Farran és explicador de coses. Periodista, escriptor, guionista, professor de comunicació i professional de discursos de boda. Ha fet de tot i a tot arreu. Ha treballat a una vintena de mitjans de comunicació i ha escrit una desena de llibres. De gran vol continuar fent el que ha fet des de sempre. A Twitter: @francesccanosa.
12/11/2019

El suïcidi de Naranjito-Rivera

05/11/2019

Leonor de Borbón, una catalana més

29/10/2019

Castanyada o Halloween?

22/10/2019

​Pedro Sánchez-Negrín

15/10/2019

De la teràpia de grup a la Roomba

08/10/2019

Tancar discoteques

01/10/2019

L'1-O a la panxa

24/09/2019

​La repressió rotonda

17/09/2019

El PSC i els Goonies

10/09/2019

«Homo Diada»

Participació