Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Opinió

Somriures glaçats

«L’independentisme no pot fer res més que persistir en la mobilització, acumular forces, i construir i reconstruir ponts»

per Jordi Muñoz , 15 d'octubre de 2019 a les 08:36 |
El 2010 el Tribunal Constitucional va contribuir de manera decisiva a empényer cap a l’independentisme un bon nombre de federalistes i autonomistes, i això va alterar profundament el mapa polític i sentimental de la societat catalana. Ara, el Tribunal Suprem, nou anys després, remata la feina i endureix, necessàriament, la posició del conjunt de l’independentisme. Començant pels més moderats, que ja difícilment faran el camí de tornada si no canvien molt les coses.

La fondària de la rasa que les institucions de l’estat espanyol van obrint amb una part molt important (majoritària de fet) de la societat catalana, no augura res de bo. Perquè un cop han renunciat a cap mena d’integració o pont, només els queda resseguir i aprofundir la via de la duresa i la repressió. 


I això, com hem vist avui i veurem els propers dies, lluny d’afavorir la distensió, el que farà és escalar la tensió. Els conflictes tenen dinàmiques pròpies: un cop comencen es van endurint i aprofundint endògenament com a conseqüència de coses que passen durant el propi conflicte. I, com passa amb molts petits conflictes quotidians, de vegades s’arriba a un punt en què ni tant sols recordem les motivacions originals, però el conflicte segueix. 

Serà la responsabilitat, i la irresponsabilitat del PSOE, fonamentalment. Després de l’aposta de la moció de censura i de Pedralbes, i de les nombroses mostres de voluntat de distensió i diàleg d’aquests mesos, la resposta de les institucions espanyoles, i singularment del PSOE, s’ha anat endurint i endurint. Hi ha qui diu que és per consideracions purament electoralistes. Potser sí: Pedro Sánchez fins ara ha actuat sempre pensant en el curt termini. Però tant hi fa: en aquest cas importen més les conseqüències que no pas les raons. 


Arribats a aquest punt, vista la sentència i vista la reacció del president del govern espanyol, l’independentisme no pot fer res més que persistir en la mobilització, intensificar la campanya de denúncia internacional, acumular forces, i construir i reconstruir ponts amb tots els sectors de la societat catalana que rebutgen l’escalada repressiva i la involució democràtica. I també mantenir la predisposició general al diàleg, és clar. Perquè ajuda a fer tota la resta de coses, i perquè el diàleg sempre és la manera raonable de solucionar els conflictes polítics. Però això no s’hauria de confondre amb la ingenuïtat ni amb oferir xecs en blanc al PSOE ni a ningú. Perquè els somriures fa estona que estan glaçats.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Jordi Muñoz
Jordi Muñoz (València 1979) és investigador en ciència política de la Universitat de Barcelona. Fa recerca en comportament polític i política comparada, i imparteix classes d’anàlisi electoral a la UB. També col·labora en diversos mitjans de comunicació. A Twitter: @jordimunozm.
15/02/2020

El franquisme al codi penal: Gora alka-eta

01/02/2020

La Fiscalia contra Cuixart

18/01/2020

​«No, no y no»

04/01/2020

​De confiances i desconfiances

21/12/2019

El poder judicial, pendent avall

07/12/2019

«El compadreo»

23/11/2019

El PSC i la immersió

27/10/2019

Institucions i moviments

15/10/2019

Somriures glaçats

13/10/2019

​Venjança d'estat, acte primer

Participació