Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Opinió

Menjar-se els drets

«És hora de reclamar-los tots, no deixar-ne ni un, mentre se segueix amb l’estratègia política que es vulgui»

per Sonia Andolz, 15 d'octubre de 2019 a les 08:30 |
Fa dos anys que moltes persones vam aprendre una paraula fins aleshores poc coneguda: sedició. El Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola diu que és un “alçament col·lectiu i violent contra l’autoritat, l’ordre públic o la disciplina militar”. El tractament que se li dona al codi penal espanyol ha estat motiu de debat entre juristes, magistrats, polítics i ciutadania els darrers dos anys. Mentrestant, set polítics i dos líders de moviments socials catalans s’esperaven en presó preventiva. 

El judici al Tribunal Suprem es va celebrar enmig d’una enorme atenció i seguiment per part de gran part de la població catalana. Finalment, ahir, les sentències van tornar a trencar, de dalt a avall, no només a l’independentisme sinó, també, a tots els catalans i espanyols demòcrates i, tot i que de forma poc visible, a l’estat de dret. M’explico: aplicar la llei no sembla mai que trenqui la legalitat però no és el mateix que aplicar justícia. Fer justícia és saber ser proporcional, aplicar allò escrit tenint en compte el context, allò provat, les condicions que es donen i els resultats. Aquesta sentència no deixa content ningú: uns per poc i d’altres per massa, vist en clau política. Però, en tot cas, deixa també l’estat democràtic ferit per dins, de forma irreparable.

 
El procés ha estat ple d’errors, tàctics i estratègics. S’han comés equivocacions polítiques, deslleialtats cap a la ciutadania, accions sense sentit i, fins i tot, actes il·legals. Ara bé, la justícia ha de ser proporcional i justa, redundantment. Que els líders independentistes rebrien inhabilitacions i multes administratives, era prou clar. Que, un cop coneguts els càrrecs, podien tenir penes criminals, semblava possible. Que el judici estava perfectament coordinat per tal d’establir un relat de violència tumultuària i aixecament contra les forces de seguretat, era més que probable. I així, mesos després de la passarel·la de testimonis narrant un 1-0 amb ciutadania violenta, agressiva, plena d’odi i de rebuig, arribem a la sentència, amb unes penes de presó altes, desmesurades, vergonyants.

El judici als líders independentistes ha estat l’oportunitat d’or per reinterpretar tipificacions penals. Per donar exemple i castigar de forma modèlica un moviment polític que amenaça la integritat estatal. Si la llei de seguretat ciutadana ja va redibuixar les llibertats polítiques i civils més fonamentals, no ha estat fins aquesta condemna que una part molt gran i majoritària de la societat –catalana però també espanyola– ha comprovat el retrocés formal que va suposar la llei en matèria de drets i garanties. Mentre només ha afectat a col·lectius no majoritaris, mentre l’anomenada llei mordassa culpabilitzava a estudiants, sindicalistes, grups polítics no centrals o col·lectius de lluita ciutadana, el marc legal no amoïnava tant. Ha hagut d’afectar de ple al centre de l’estructura de la societat per adonar-nos de la gravetat. El retrocés és important: els presos, Altsasu, Múrcia o els rapers. Algú s’està menjant drets que teníem i és hora de reclamar-los tots, no deixar-ne ni un, mentre se segueix amb l’estratègia política que es vulgui.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Sonia Andolz
És politòloga especialitzada en Conflictes, Seguretat i Defensa. Després de treballar en cooperació al desenvolupament i emergències humanitàries a l'Àfrica Occidental, els Balcans o l'Orient Proper, centra la seva activitat investigadora en la gestió de conflictes i crisis securitàries amb especial focus regional a la Mediterrània. És professora associada de la UB i la URL, i observadora electoral internacional per l'OSCE. Des de l'octubre de 2017, col·labora com a analista a diversos mitjans de comunicació. A Twitter: @SoniaAndolz.
06/11/2019

Aprova la policia, suspèn la política

23/10/2019

Que Sherwood no ens impedeixi veure la llum

16/10/2019

​L'independentisme ha de decidir

15/10/2019

Menjar-se els drets

08/10/2019

Inseguretat política

24/09/2019

Una anàlisi restrictiva dels escorcolls

Participació