Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

opinió

No queda res a dir. Queda tot per fer

«La sensació continua intacta: el poble de Catalunya vol deixar de parlar d'independència i l'única manera de fer-ho és votant-la»

per Oriol de Balanzó, 14 d'octubre de 2019 a les 21:45 |
Dos anys d'espera. A casa, com no, estava assumit. Només hi havia dues certeses, la forquilla d'anys podria ser aquesta i que ens estimem. És fort i carrincló. I cert alhora. Sento la ràdio i em fa l’efecte de copsar tertúlies esgotades. S'ha filtrat i inventat tant de material que és com si tot el que es diu sobre la sentència fos un eco d’alguna cosa ja comentada. Tot es repeteix. Com a molt, algun tertulià que comenta que no s’esperava tanta duresa.
 

Escric de sobrebot però sense rauxa mentre llegeixo fragments de la sentència. L'agafi per on l'agafi veig clara una cosa: no és només un càstig, és una lliçó, un avís i un nou raser per a l'exercici de drets fonamentals. N'agafo un fragment on posa es qüestiona la manera que té Jordi Cuixart d’entendre aquests drets: "Esa actitud llevaría al caos si fuese admitida y generalizada. Supondría el suicidio del Estado de derecho. Su autodestrucción". És a dir, exercir els drets en plenitud suposa l'autodestrucció de l'Estat. Perquè quan diuen "estado de derecho" volen dir "estado español", suposo.
 
A Carme Forcadell, en un gir tragicòmic, l'acusen fins i tot de no haver anat a una reunió amb Mossos i la Conselleria d’Interior a la que no havia estat convocada. El seu cas, juntament amb els de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són, si es pot dir així, encara més flagrants. Persones sense capacitat de govern però ficades al mateix sac.
 

El que vindrà ara és encara més confús. Es barrejarà la post-sentència amb una nova campanya electoral. Fang i més fang. Sense límits ètics de cap tipus. I la pregunta, novament, torna a ser: i ara què? com aclarim el camí?
 
Torno a la reflexió i la seqüència: Un judici en el que no s'ha provat res, on la sentència es filtra abans d'arribar als mateixos acusats i que genera expressions com "no deixarà satisfet a ningú". Com si hi hagués un terme mig. Un lloc de trobada. No es tracta ni tan sols de ponderar la injustícia de la decisió judicial. La Justícia és un concepte universal i en aquest cas el problema ja no és ni aquest, el problema és que el context polític, judicial i mediàtic es dona per normal. Com si totes les mancances democràtiques que té aquest Estat fossin el màxim aspiracional que pot tenir la població. Perquè l'alternativa, ja ho sabem, era el franquisme. És dramàtic.
 
La resposta és sempre la mateixa. Aquesta situació no se solucionarà fins que Catalunya pugui exercir lliurement l'autodeterminació. I en aquest sentit, la població de Catalunya avui ha demostrat un fet que es fa evident una vegada i una altra: la gent s'organitza, les associacions i la xarxa es multiplica. És igual que torcis la llei, és igual que repeteixis una vegada i una altra que això era un engany d'uns pocs que guiaven una massa manipulada. La sensació continua intacta: el poble de Catalunya vol deixar de parlar d'independència i l'única manera de fer-ho és votant-la.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Oriol de Balanzó
Oriol de Balanzó, guionista llicenciat en comunicació audiovisual. És sotsdirector de la Competència de RAC1. És activista en pro de la República catalana i està sempre En Peu de Pau. Ha treballat de divulgador cultural, productor musical, venent llibres, de cambrer (qui no?), va ser cap de producció de la sala la Paloma i ha venut roba en una botiga de París (sent daltònic). El podeu seguir a Twitter a @orioldebalanzo.
10/11/2019

Nit electoral desganada i falangista

27/10/2019

No em queden respostes, només preguntes

14/10/2019

No queda res a dir. Queda tot per fer

13/10/2019

Obsessionats en batre rècords

29/09/2019

La revolució dels cabells blancs

18/09/2019

Catalonia, the future of Europe

15/09/2019

Catalunya, futur d’Europa

01/09/2019

Independentistes, aquest any sí

18/08/2019

Deixar Twitter

04/08/2019

L'independentisme ni tan sols permet fer-se preguntes

Participació