opinió

Una venjança calculada

«Lluitar per aconseguir que els nostres hereus no hagin de suportar una merda d'estat democràtic de dret com, avui ha quedat demostrat, és Espanya»

per Xavier Roig , 14 d'octubre de 2019 a les 20:39 |
Vagi per endavant que aquest teatret del judici del Procés s'hauria de titular "Delinqüents Habituals". I no precisament pels inculpats, és clar. La meva opinió sobre el poder judicial espanyol (no sobre els jutges que, cada dia, fan la seva feina) queda molt ben reflectida per l'exconseller de justícia del País Basc, Joseba Azkárraga, del 2 de desembre passat quan, arran la vaga de fam d'alguns dels nostres presos polítics, va piular:

"Que el TC diga que la huelga de hambre de los presos políticos catalanes es un intento de presión, es propio de una institución corrupta. Lo tienen fácil para evitar esa "presión", cumplan con su deber y decidan sobre los recursos presentados. Son vagos y maleantes".


Arran la sentència que avui s'ha publicat, jo vaig fer una predicció que només la vaig comentar a casa i entre amics. Els bípedes que han portat el judici del Procés no són jutges professionals. Són empleats ideològics de partit que fan de jutge. Franquistes mal reciclats que han agafat volada gràcies als partits polítics -i, ara, potser, fins i tot no escolten ni a l'amo que els ha col·locat on són-. Les intencions que han tingut, des del principi, són les de qualsevol pinxo fatxenda: la venjança personal. I, en conseqüència, a l'hora de calcular la pena, han actuat a l'inrevés. M'explico.

Com que la sentència serà recorreguda i arribarà al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg (el Tribunal Constitucional només farà d'endarreridor perquè ja han llegit a l'exconseller Azkárraga: "Vagos y maleantes"), s'ha de garantir que, fins arribat aquell moment, els presos pateixin al màxim i compleixin presó. Quants anys poden passar abans no arribi una sentència d'Estrasburg? L'experiència diu que una mitjana de set anys. Molt bé. Doncs els presos han d'estar al carrer per aquelles dates. "Així nosaltres", diuen els disfressats de jutge, "no hem de passar pel ridícul de posar en llibertat a ningú".


Per què sempre he mantingut aquesta tesi? Facin els càlculs. Si agafem la pena més llarga (tretze anys) veuran que la llibertat condicional s'aplica quan s'han complert dos terços de la pena que, en aquest cas, serien vuit anys i mig. Com que tots ja en porten dos, per a la pena més llarga queden sis anys i mig de compliment real abans no arribi aquesta llibertat condicional de la qual els parlo. O sigui, quan arribi la sentència d'Estrasburg, si és favorable als presos polítics, tots els condemnats, fins i tot els de pena màxima, ja seran al carrer. Però ja se'ls haurà perjudicat suficientment -que és, al capdavall, el que els pinxos pretenien-.

Què hi podem fer? Una possibilitat és marxar d'Espanya, emigrar -que, per ara, vol dir marxar de Catalunya-. L'altra consisteix a romandre i continuar la resistència a la recerca d'una certa forma de justícia. Almenys per a les generacions que vinguin darrere nostre. Lluitar per aconseguir que els nostres hereus no hagin de suportar una merda d'estat democràtic de dret com, avui ha quedat demostrat, és Espanya.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Xavier Roig
Nascut a Barcelona (1957) però tarragoní, és enginyer i, a hores lliures, escriptor. Li agrada l’aviació, i muntar i arreglar aparells espatllats. Està convençut que cal aprofitar el temps perquè, tard o d’hora, algú ens prohibirà pensar. No és aficionat al futbol, ni creu que el Barça ens hagi de redimir de res. I que si no haguéssim d’estar sempre teixint el que altres desfan, podríem tenir més temps per fer de Catalunya un lloc més evolucionat. Com succeeix als països normals.
18/01/2020

Més precisió i gosadia periodístiques

04/01/2020

​La decisió de la JEC, un bé de Déu

21/12/2019

​La davallada de Catalunya i la falta de coratge

07/12/2019

El cofoisme també té un final

02/12/2019

Informació local: emplenar el forat amb el farcit necessari

30/11/2019

Gerro xinès o cubell d’escombraries?

09/11/2019

Quan Pedro Sánchez diu la veritat tothom s'escandalitza

26/10/2019

Les properes eleccions seran útils?

14/10/2019

Una venjança calculada

12/10/2019

Periodistes que s'asseuen al Parlament (al de Catalunya, només)

Participació