Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

la veu de nació

La solució Marchena

«La solució només vindrà de la política. Que som en una batalla de desgast és una constatació que s'imposa per la via dels fets al pit i collons, al 'com pitjor millor' i a les jugades mestres»

per Ferran Casas, 11 d'octubre de 2019 a les 21:30 |
Manuel Marchena ha jutjat casos com els de Garzón, l'intent dels indignats de bloquejar el Parlament de Catalunya o el cas Nóos, que va enviar a la presó per corrupte el cunyat del rei, Iñaki Urdangarín. Aquest cap de setmana, però, el superjutge del Suprem, a qui el PP i el PSOE van promoure com a president del Suprem i el Poder Judicial, enllesteix la sentència més important, i amb més rellevància política, de totes les que ha redactat fins ara. La seva decisió i la dels seus companys –farà el que calgui per mantenir la unanimitat dels set magistrats del Suprem– no resoldrà el conflicte polític que vivim a Catalunya, però el pot enquistar encara més.

El nus que encara no s'ha desfet és que hi ha una part, la dels poders de l'Estat i els partits, incloses les seves terminals a Catalunya, que no admet l'arrel política del conflicte. Per a ells és, senzillament, un problema d'ordre públic que s'ha de resoldre amb els tribunals i amb la policia, ja sigui venint a repartir cops de porra l'1-O, vestits de paisà per provocar, o amb un general de divisió de la Guàrdia Civil fent discursos polítics a la caserna de Sant Andreu de la Barca. Promouen aquesta sortida, i d'aquí que les declaracions de Pedro Garrido no només els semblin normals sinó que fins i tot, com és el cas d'Albert Rivera o el PP, les troben molt adequades.


Marchena no resoldrà res sigui quina sigui la sentència. Si de cas, només pot empitjorar les coses. S'equivoquen els qui esperen que el jutge, que tant ha seduït els unionistes i a algun pretès catalanista per les seves expressions i forma de despatxar les defenses durant el judici, resolgui alguna cosa. La solució només pot ser política i només vindrà de la política.

I es juga en dos escenaris. En primer lloc l'espanyol amb les eleccions del 10-N, que són a tocar i s'encavalcaran amb la necessària resposta a la sentència. L'aritmètica sembla, un cop més, disposada a fer imprescindible les enteses plurals per governar-la. I un bon resultat de les formacions republicanes catalanes pot ajudar a esquerdar el mur malgrat que el diàleg fins ara ha funcionat entre poc i gens, i a l'oest té pocs partidaris. El segon escenari (òbviament el més important) on es juga és a la mateixa Catalunya, al carrer i a les institucions.

El Govern i els partits han decidit no dur la resposta institucional a la sentència més enllà del marc legal espanyol. No val de res posar en risc les institucions catalanes –com es va fer a la tardor de 2017– si no hi ha un pla i una determinació real de desbordar l'Estat de forma immediata i entomar els costos que això pugui suposar. Fer-ho per desfogar-se i sense una unitat estratègica de ferro –just aquesta setmana ha fet dos anys que es va esberlar del tot després que, en el ple del 10 d’octubre de 2017, Carles Puigdemont decidís no fer efectiva la república votada l'1-O per obrir un període de negociació i mediació que mai va arribar– no servirà per res més que per debilitar el mateix  moviment independentista. La sentència ha de servir també per, sense deixar ningú de banda, fer un necessari reset que permeti tornar a intentar-ho, si convé amb nous lideratges.

Tornar a intentar-ho a la catalana, amb el tarannà no violent que defensen tant el Govern com la CUP, els CDR o el Tsunami Democràtic, que aquest divendres ha recordat: "La desobediència civil, per definició no violenta, és una eina que caldrà utilitzar de manera intermitent però sostinguda en el temps. Sumar victòries per acumular força per desgastar a l'Estat". Som, en efecte, en una batalla de desgast i aquesta constatació s'imposa, per la via dels fets, al pit i collons, al "com pitjor millor" i a les jugades mestres. A cada nou episodi -ara ens ve el de la sentència- l'independentisme s'ha d'autoimposar acumular forces i avançar determinat cap a una solució que, per força, ha de ser política.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Ferran Casas
Subdirector de NacióDigital.
Ha treballat a Barcelona i Madrid i per als diaris Avui, Público i Ara i col·labora en mitjans audiovisuals. Coautor dels llibres Començar de nou i I tot això com es paga? A Twitter: @Ferrancm.
15/11/2019

Diàleg «a Catalunya»? Parlem-ne

08/11/2019

El somriure glaçat

01/11/2019

El falcó Sánchez

25/10/2019

Marina, cinc motius per ser-hi

19/10/2019

Laberint sense final

11/10/2019

La solució Marchena

04/10/2019

Fotografia de l'urna que ningú volia

20/09/2019

Fan nosa els presos?

13/09/2019

Sánchez, candidat de Ciutadans

10/09/2019

La Diada de tots

Participació