Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

opinió

L'independentisme i el 99%

«Aquest país serà lliure el dia que s'entengui que amb la independència no hi guanyen només els independentistes»

per Aleix Sarri , 6 d'octubre de 2019 a les 21:36 |
"Fa la impressió que per a un país oriental la democràcia només significa una cosa: complir els desitjos de la potència imperialista que el governa sense tocar ni un sol dels seus interessos. A condició que compleixi amb tal salvetat, la llibertat democràtica pot florir sense traves".
 

Jawaharlal Nehru, pare de la independència de la Índia

Divide et impera. El vell adagi llatí ha estat la divisa de tots els imperis de la història, i és encara avui usat per tal de sotmetre tota mena de nacions d'arreu del món.


D'estratègies n'hi ha de tota mena, però una forma d'assolir aquest objectiu és fer estreta la identitat del poble que es vol sotmetre. Vaig pensar-hi recentment mentre feia temps a Brussel·les entre reunió i reunió i un lobbista d'origen espanyol explicava a les seves interlocutores com els indígenes nord-americans no tenien raó de demandar els seus drets nacionals perquè la seva sang ja estava molt barrejada amb els euroamericans que van poblar els Estats Units.

Era obvi que tal argumentació estava dirigida a eliminar la legitimitat de tota reclamació política, però no hi hagués parat atenció si no fos que aquest estiu a Guatemala el guia que em va mostrar l'antiga ciutat d'Iximché havia dit quelcom similar, afirmant que ell no era maia perquè com el seu pare era quiché i la seva mare era cachikel, ell no era de "sang pura". L'estratègia d'usar els cognoms com a via per impossibilitar cap reclamació política és típica del colonialisme a Amèrica, però no només. Potser recordarà el lector que Garicano, actual eurodiputat de C's, es dedicava no fa gaire a temps a comptar i dividir els cognoms dels diputats al Parlament de Catalunya en funció de si eren "catalans" o no.


Dividir els catalans segons l'origen dels seus ancestres és una forma ben actual d'intentar dividir-nos, però no l'única ni molt menys. Ja al segle XVI, Francisco de los Cobos, mà dreta de l'emperador Carles explicava "como quiera que Cataluña no se pueda governar sino aprovechándose unas vezes de los unos y otras de los otros".

És una tasca que arriba fins als nostres dies. Per exemple quan certs mitjans de comunicació estatals usen cada ocasió que poden per alabar la "via possibilista" dels neoautonomistes vs la radicalitat dels qui no volen renunciar a la independència com a projecte polític realitzable.

Atiant la divisió segons l'adhesió nacional és també com el govern espanyol es permet discriminar a tots els catalans conservant encara el suport de molts d'ells. Jugant amb el sentiment d'espanyolitat de molts catalans, Madrid es permet mantenir en plena democràcia pràctiques d'extracció colonial com l'espoli fiscal o d'infraestructures, que posen en risc a mitjà termini l'economia catalana. El mateix val per l'amenaça permanent del 155, que ja ha destruït de facto l'autogovern en la línia de què deia Nehru: els catalans es poden governar sempre que no es molesti en excés a Madrid.

La qüestió però, és que tots aquests abusos legals i polítics de l'estat espanyol afecten igualment a tots els catalans sense importar que voten o que senten. I això és el què l'independentisme ha d'aprendre a explicar: que no importa si et sents més català, més espanyol, més italià o més anglès, cada any d'espoli, cada sentència del TC contra lleis catalanes, cada amenaça d'un nou 155, va contra tots i cada un dels ciutadans que viuen a Catalunya. L'estat espanyol actua sistemàticament contra els interessos i els drets del 99% dels catalans, pensin el què pensin i vinguin d'on vinguin.

I és que en aquest negoci madrileny que es fa dir estat espanyol, hi perdem tots els catalans excepte els que viuen de fer relacions al voltant del BOE o són funcionaris de l'Estat. Els únics que realment perdran amb la independència són els empresaris que gràcies a la seva submissió a Madrid engreixen el compte de resultats i reben facilitats polítiques de tota mena.

Per acabar, a les portes de la sentència, i de la quasi segura condemna contra els presos, hem de recordar que si l'Estat viola els drets humans de gent innocent no és protegir els catalans que se senten espanyols, sinó per poder discriminar-los millor i que ningú es queixi.

Aquest país serà lliure el dia que s'entengui que amb la independència no hi guanyen només els independentistes, sinó el 99% de la gent que habita aquesta terra i que vol un futur millor per als seus fills.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Aleix Sarri
Aleix Sarri i Camargo (1985) llicenciat en Biotecnologia i Màster en Relacions Internacionals. De 2011 a 2018 vaig passar mitja vida a Brussel·les treballant com a assessor de l’eurodiputat Ramon Tremosa al Parlament Europeu. He publicat La Unió Europea en perill (Dèria-Pòrtic) i sóc co-autor de L'Europa que han fet fracassar (Pòrtic). A Twitter: @aleixsarri.
26/01/2020

El Forn Sant Jordi i Catalunya

12/01/2020

El Palau de la Generalitat i nosaltres

29/12/2019

Lluitar amb el diable

15/12/2019

Està en risc la democràcia?

01/12/2019

Catalunya i Flandes, 1519-2019

03/11/2019

Carta oberta a l'europeisme oficialista

20/10/2019

Estelades a Hong Kong i preguntes a Berlín

06/10/2019

L'independentisme i el 99%

01/10/2019

Del 9-N al Consell per la República

08/09/2019

Per què anar a la Diada

Participació