OPINIÓ

El que no diu la Constitució

«Ens fem un mal favor quan per distingir entre unes ideologies i altres reservem el mot constitucionalista, consolidant la seva autoproclamació, a les forces nacionalistes espanyoles»

per Mercè Barceló i Serramalera , 4 d'octubre de 2019 a les 19:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 d'octubre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els autoanomenats partits constitucionalistes, atesa la seva autoproclamada defensa de la Constitució vigent, haurien de ser els primers defensors de l'estat de dret, això és , entre d'altres, del sistema de drets fonamentals, de la separació de poders, d'un poder judicial independent o de l'imperi de la llei. I això sense distinció de si aquest estat de dret s'invoca per defensar posicions pròpies o ideologies alienes.

La Constitució, per exemple, preveu una sèrie de garanties que preserven el dret de defensa dels detinguts, que ara s'han vist conculcades –anirem veient amb quin abast- en el cas de les detencions de set persones suposadament pertanyents a CDR (irregularitats en les entrades i registres, desconeixement de les acusacions, restriccions en la defensa lletrada, filtracions intencionades a una determinada premsa havent-se decretat el secret de sumari). En front d'això, els autodenominats constitucionalistes no només no han reclamat en aquest cas l'aplicació d'aquelles garanties sinó que, alguns, han arribat a inculpar aquestes persones detingudes atribuint-los-hi fets filtrats irregularment, bandejant, així, el dret fonamental a la presumpció d'innocència.


La Constitució, per exemple, reconeix la llibertat d'expressió com un dels drets que millor representen el pluralisme social i, per tant, l'espai del debat públic lliure. Els partits autoanomenats constitucionalistes, però, malden per restringuir-la quan del que es tracta és que no s'expressi el qui opina diferent d'ells. Tal és el cas de totes les demandes que han presentat per retirar llaços grocs, estelades o pancartes a favor dels presos polítics en edificis públics, com si el debat públic o la dissidència no fossin valors democràtics a protegir, sinó fonts de conflictes i d'enfrontaments entre ciutadans que fora millor erradicar en ares d'una desitjable convivència pacífica (i de pensament únic, que seria sense dubte el seu), i en nom d'una suposada neutralitat de les institucions. Però enlloc de l'ordenament jurídic trobareu que existeixi reconegut tal principi perquè en un estat democràtic, i així presenta l'espanyol el text constitucional vigent, ni els carrers ni les institucions són neutrals, sinó plurals. Per això, la retirada d'aquells símbols de façanes d'institucions públiques resulta inconstitucional per atemptatòria dels drets d'expressió i del lliure exercici del càrrecs públics que en elles ens representen.

La Constitució, per exemple, instaura un sistema de repartiment competencial entre Estat i territoris, que no està a l'abast de l'Estat modificar-lo unilateralment. No obstant, els partits autoproclamats constitucionalistes amenacen amb transgredir-lo si els que no pensen com ells segueixen entestats en defensar l'independentisme a Catalunya. El mateix president de Govern espanyol ha dit que serà culpa dels independentistes si s'aplica de nou l'article 155 CE, quan sap perfectament que el seu govern està en funcions i té dissolt el Senat (és el ple del Senat l'únic que pot aprovar les concretes mesures derivades del 11) i que, per tant, seria una aplicació inconstitucional de l'esmentat instrument coercitiu; o amenaça en aplicar-los la Llei de seguretat nacional per assumir –diu ell- les competències dels Mossos, quan també sap que la STC 184/2016 va descartar tal possibilitat (declarada una situació d'interès per a la seguretat nacional, l'estat assumiria la coordinació de les policies a través de la Junta de Seguretat, sense que Estat o Generalitat perdessin cap de les seves competències en matèria de seguretat).


I així podríem seguir amb tants i tants exemples –el més frapant: el de les actuals presons preventives de nou presos polítics en el sentit emprat pel Consell d'Europa- en els que els partits autoproclamats constitucionalistes s'erigeixen com a únics garants de la Constitució que, tanmateix, bandegen quan aquesta empara els seus adversaris polítics.
D'aquí que ens fem un mal favor quan per distingir entre unes ideologies i altres reservem el mot constitucionalista, consolidant la seva autoproclamació, a les forces nacionalistes espanyoles que declaradament han fet gala de defensar la unitat d'Espanya per sobre dels drets fonamentals constitucionals. Si ho fem, els ajudem a amagar sota una pàtina de legalitat el que estan disposats a defensar per sobre i en contra de la Constitució.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Mercè Barceló i Serramalera
Mercè Barceló i Serramalera és Catedràtica de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha dedicat la recerca a l’estudi dels drets i deures constitucionals; a l’organització territorial de l’Estat; al sistema de fonts del dret, al dret processal constitucional; al dret públic de Catalunya; i, actualment, a la construcció jurídica del dret a decidir. Entre d'altres, ha estat lletrada del Tribunal Constitucional espanyol; membre de la Comissió Assessora de la Reforma de l’Autogovern de la Generalitat de Catalunya durant el procés de reforma de l’Estatut català de 2006; i del Consejo Asesor para la modernización del Estado de las Autonomías, en el procés de reforma de l’Estatut andalús de 2007.
22/05/2020

Quan la troca s'embolica per fer desaparèixer dret de protesta

25/04/2020

Un petit lapsus?!

20/03/2020

La insuportable lleugeresa de la corona

21/02/2020

Independentistes sediciosos, a fer cursets!

24/01/2020

El franquisme que no se'n va

19/12/2019

Els jutges no posen ni deposen diputats

27/11/2019

No hi ha límits constitucionals al diàleg

01/11/2019

Penes desproporcionades per un delicte del passat

04/10/2019

El que no diu la Constitució

Participació