Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

la veu de nació

Un 155 de tot a cent

«El 155, abans un tabú innombrable, ja és un estri electoral al servei del dirigent polític més necessitat»

per Pep Martí i Vallverdú, 2 d'octubre de 2019 a les 21:30 |
Fa dos anys, la nit de l'1 d'octubre del 2017, el secretari general del PSOE i cap de l'oposició a Espanya, Pedro Sánchez, compareixia amb posat greu per demanar explicacions per les càrregues policials a Catalunya, demanar responsabilitats al govern de Mariano Rajoy i reclamar-li que obrís unes "negociacions" amb la Generalitat. En poc temps, el líder socialista va anar virant amb contínues ziga-zagues. Fins arribar al moment actual, en què Sánchez avança cap a les eleccions del 10-N mostrant duresa amb el sobiranisme.

Val a dir que no és l'únic. Si recorrem a la despietada hemeroteca, trobaríem moltes sorpreses. Ja ningú recorda les reticències d'Albert Rivera al 155. El juliol del 2017, el líder de Ciutadans rebutjava recórrer a l'article de la Constitució i afirmava que això seria "un regal per a Puigdemont, però no li donarem". Per la seva banda, Sánchez ha passat en dos anys de rebutjar la intervenció de l'autonomia a parlar-ne amb absoluta normalitat. 


En algun moment, sembla fins i tot com si Sánchez i el cap de l'oposició, Pablo Casado, estiguin a punt d'intercanviar-se els papers. Mentre Sánchez cita el 155 amb total frivolitat, el cap del PP demana mà dura, però sense citar l'article. Això sí, "a canvi" de reclamar l'ús de la llei de seguretat nacional per "coordinar" els Mossos d'Esquadra i la intervenció en àmbits com l'escola i els mitjans de comunicació. 

El 155, abans una cosa innombrable, un dels grans tabús de la política espanyola, ara ja és un estri electoral al servei del dirigent polític més necessitat d'afermar un terreny propi en perill. No sabem si el president en funcions, que tan alegre ha corregut cap a les urnes, comença a remenar sondejos menys eufòrics que fa unes setmanes. Potser els cervells de la Moncloa li aconsellen ara anar al més fàcil i ràpid: ensenyar el garrot als catalans.


Un estil de fer política molt arriscat, el que practica Pedro Sánchez, que pot acabar convertint el 155 o l'aplicació de la llei de seguretat nacional en uns articles tan recurrents que n'hi pot haver un cada legislatura. Si les convocatòries electorals forçades les carrega el diable, les amenaces frívoles d'intervenir l'autonomia són un nou salt mortal per un líder que està abusant de la seva bona sort.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Pep Martí i Vallverdú
Periodista i llicenciat en Història Contemporània (UAB). Redactor de Política a NacióDigital. Sóc autor de dues biografies: una d’Antonio Maura (Ediciones B) i una de Josep Tarradellas (Fundació Irla). M’agrada implicar-me en el nostre teixit associatiu. Sóc membre de les juntes directives d’Amics de la Unesco de Barcelona i de l’Ateneu Barcelonès. Ubicat en l’esquerra però crec que molt poc progre. A Twitter: @PepMartiVall.
05/12/2019

La Constitució segrestada

26/11/2019

La investidura també passa per Torra

21/11/2019

PSOE-Podem, la gosadia del tacticisme

12/11/2019

L'última oportunitat abans de la gran coalició

04/11/2019

Un rei sense compassió

17/10/2019

Els riscos de l'activisme

09/10/2019

La sentència, mirall d'Espanya

02/10/2019

Un 155 de tot a cent

25/09/2019

Ciutadans i el linxament de l'independentisme

19/09/2019

10-N: apuntalar el règim del 78

Participació