Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

opinió

La justícia no n’és la responsable final

«Els veritables responsables ens demanaran d'aquí a uns dies que els votem a ells»

per Xavier Roig , 29 de setembre de 2019 a les 20:00 |
Quan tenen lloc accions que semblen indiscriminades -com la detenció de determinats membres dels CDR aquesta setmana passada- tendim a revoltar-nos contra els jutges. Contra la justícia espanyola en general. Però errem el tret. D'entrada desconfiem. És lògic. Una notícia que hauria d'estar rebuda amb alegria (han esguerrat uns possibles actes violents), es converteix en una acció dubtosa. Perquè el nostre sistema judicial val poc, per no dir res. I la presumpció de comportament correcte per part dels jutges es veu substituïda, i amb raó, per una sospita d'abús d'autoritat i de prevaricació. La confiança de molts de nosaltres en la justícia espanyola és zero.

I si dic que errem el tret en assenyalar els culpables, ho dic perquè els causants del desgavell judicial actual són els polítics. No es pot culpar una cúpula judicial espanyola que està programada per actuar com ho fa, amb arbitrarietat. L'origen del problema no està al Tribunal Suprem, a la "Audiencia Nacional" (que és com es denomina ara a l'antic "Tribunal de Orden Público", TOP) o al Tribunal Constitucional. El problema es troba localitzat al Congrés dels Diputats.


Arran de l'intent de cop d'estat del 23-F, el senyor Narcís Serra va desembarcar al Ministeri de Defensa amb la idea, les instruccions, de desmuntar el franquisme imperant. Els alts comandaments van ser depurats o jubilats, etc. Els professionals, que n'hi havia, els van substituir. Els resultats han estat evidents. Encara que, a voltes, hi ha algun eixelebrat que fa declaracions fora de lloc (la tendència a l'autoritarisme és accentuada entre els militars de qualsevol país), la realitat és que avui l'exèrcit espanyol està professionalitzat i no comporta cap perill per a la democràcia.

No va ser així amb la justícia. Hi ha molts jutges bons i professionals -la majoria- però la cúpula està corcada i és d'arrels franquistes. Però ningú ajuda els professionals que voldrien desfer-se d'aquesta crosta que ocupa la cúpula judicial. I menys els polítics. Quan va arribar la Transició es va dissenyar un sistema de nomenament del poder judicial que sembla pur: el Congrés dels Diputats, per una àmplia majoria, nomena els membres d'aquest poder. Però, esclar, que succeeix si aquests que nomenen la cúpula judicial delinqueixen?


A Espanya hi ha disciplina de vot i, per tant, només que les cúpules de dos partits es posin d'acord (PP i PSOE), els nomenaments són immediats. El "pacte" de la Transició entre partits i el poder judicial ha estat relativament clar: "jo, partit polític, em finanço il·legalment i a canvi et nomeno per tal que gaudeixis de bicoques mentre mires a una altra banda". Per això tots els casos de corrupció han aparegut des de baix del sistema judicial. I als jutges instructors se'ls ha fet la vida impossible: trasllats, canvis, jubilacions, etc. Tot el necessari perquè la cúpula judicial no entri en conflicte amb els amos, que són els partits.

A l'exèrcit els partits van optar per fer fora l'estament franquista, perquè era un perill per a la seva supervivència. A la judicatura van optar per pactar amb el franquisme perquè els garantia la supervivència. I el pacte, encara dura.


Lliçó. No ens enfadem amb els jutges. Ni tan sols amb els de la cúpula. Els veritables responsables ens demanaran d'aquí a uns dies que els votem a ells. Els catalans, independentistes o no, haurien de tenir-ho clar. No votar als que corrompen el poder judicial. I de partits que ho puguin fer, només n'hi ha tres o quatre.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Xavier Roig
Nascut a Barcelona (1957) però tarragoní, és enginyer i, a hores lliures, escriptor. Li agrada l’aviació, i muntar i arreglar aparells espatllats. Està convençut que cal aprofitar el temps perquè, tard o d’hora, algú ens prohibirà pensar. No és aficionat al futbol, ni creu que el Barça ens hagi de redimir de res. I que si no haguéssim d’estar sempre teixint el que altres desfan, podríem tenir més temps per fer de Catalunya un lloc més evolucionat. Com succeeix als països normals.
04/01/2020

​La decisió de la JEC, un bé de Déu

21/12/2019

​La davallada de Catalunya i la falta de coratge

07/12/2019

El cofoisme també té un final

02/12/2019

Informació local: emplenar el forat amb el farcit necessari

30/11/2019

Gerro xinès o cubell d’escombraries?

09/11/2019

Quan Pedro Sánchez diu la veritat tothom s'escandalitza

26/10/2019

Les properes eleccions seran útils?

14/10/2019

Una venjança calculada

12/10/2019

Periodistes que s'asseuen al Parlament (al de Catalunya, només)

29/09/2019

La justícia no n’és la responsable final

Participació