opinió

Joan Garriga, per una revetlla no infantil

«La música de festa major pot ser un material adult i amb ànima, i sense pervertir-ne l'essència»

per Jordi Bianciotto, 27 de setembre de 2019 a les 22:41 |
La música de revetlla ha esdevingut el corrent més popular en l'escena catalana moderna, i sense adonar-nos-en l'hem acabat associant amb la jovenalla, com si ballar i compartir la música en un ambient de festa fos per força una activitat pròpia del món adolescent (o fins i tot infantil). No sempre ha estat així, és clar. En els temps laietans, l'Orquestra Plateria, la Mirasol Colores o Gato Pérez van saber combinar els impulsos dansaires de la parròquia amb músiques elaborades i sòbries, i textos dotats de certa ambició, amb enfocaments adults, i amb ironia i mala bava quan s'esqueia.

Tot això ve a tomb perquè ha sortit un EP, 'Nocturns de vetlla i revetlla', signat per Joan Garriga i el Mariatxi Galàctic, nou artefacte creat per aquest cantant i acordionista associat en el passat a dos grups tan apreciables com són Dusminguet i La Troba Kung-Fú. I bé, encara que aquest disc només inclogui quatre cançons, aquí hi ha més substància que en el noranta per cent dels discos del gènere de la revetlla-mestissatge-patxanga que sonen d'uns anys ençà. Música divertida i sensible, rica en pals rítmics, d'arranjaments vivaços però sense efectismes, amb entremaliadures fonètiques (el català d''Ai, on va l'à' sembla wolof) i una poesia gens abaratida, i tocada per aquesta cirereta serena i hipnòtica que es diu 'Nocturn'. Cançó per a la revetlla després de la revetlla, amb càlids aires cubans per combatre l'insomni i deixar-nos malalts de melangia.


El disc de Joan Garriga i companyia (Marià Roch, Madjid Fahem, Francisco 'Rambo' Batista, Marc Serra) ens pot reconciliar amb una idea de música de ball popular apta per ments no impressionables amb el festival de clixés que acostuma a fer anar el gènere en la seva accepció moderna. Encara que tenim, sí, expressions esforçades com ara Oques Grasses, un grup que, si més no, és conscient del problema. A 'Nocturns de vetlla i revetlla' no hi ha tornades que semblin eslògans publicitaris (o electorals), ni crides revolucionàries demagògiques, ni romanticisme melindro. La música de festa major pot ser un material adult i amb ànima, i sense pervertir-ne l'essència: celebrar la joia de viure, abstreure'ns, compartir, ballar. Coses summament serioses.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Jordi Bianciotto
Periodista i crític musical. Escriu a El Periódico de Catalunya i a les revistes especialitzades Rockdelux i Enderrock, entre d’altres mitjans, i és autor de diversos llibres, com ara els tres volums de Guía universal del rock (Robinbook) i 501 cançons catalanes que has d’escoltar abans de morir (Ara Llibres). Membre de l’ACP i del Grup de Periodistes Ramon Barnils, i articulista a web Mèdia.cat. També el podeu trobar a www.jordibianciotto.cat i seguir a Twitter a @JordiBianciotto.
19/10/2019

La trampa

11/10/2019

Estopa, 20 anys

04/10/2019

Amb vostès, Santi Sisa

27/09/2019

Joan Garriga, per una revetlla no infantil

20/09/2019

Pascal Comelade, a la seva manera

13/09/2019

Què té Eivissa?

06/09/2019

​Un Luis Troquel a les nostres vides

30/08/2019

Billie Eilish, des del futur

24/08/2019

Rescatant Atahualpa Yupanqui

16/08/2019

Hendrix, sempre

Participació