OPINIÓ

Protecció dels treballadors públics i dret de manifestació

«Cal derogar o modificar l'anomenada llei mordassa, que atorga als agents de policia una capacitat sancionadora inadequada»

per Adam Majó , 27 de setembre de 2019 a les 22:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de setembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
D'acord amb l'article 92 a) del Decret Legislatiu 1/1997 i d'acord amb l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, els funcionaris tenen dret de ser assistits i protegits per la Generalitat en els procediments que se segueixin davant qualsevol ordre jurisdiccional quan, per raó de l'exercici de les seves funcions,  es produeixin, presumptament, amenaces, ultratges, injúries, calúmnies, difamacions o, en general, qualsevol atemptat contra la seva persona o els seus béns.

Dit d'una altra manera, si per exemple un mestre d'una escola pública o una metgessa de l'ICS fan saber que mentre treballaven han rebut una agressió (una empenta, ni que sigui), la Generalitat no té la opció de personar-se com a acusació sinó la obligació de fer-ho.  Passa el mateix, perquè la llei no fa diferència segons la naturalesa de cada tasca concreta, quan el funcionari o funcionària que diu haver estat agredit estant de servei és  membre de la BRIMO o  l'ARRO.


Per altra banda, i com és lògic, la ingerència política en la funció ordinària de l'administració està regulada i limitada amb l'objectiu de protegir l'autonomia dels treballadors públics i evitar abusos i tractes de favor.

Així, de la mateixa manera que la consellera de Salut no pot dir-li a una metgessa a qui ha de curar i  a qui no o com ha de fer una determinada intervenció mèdica, tampoc els responsables polítics del departament d'Interior poden dir als agents dels Mossos d'Esquadra com han de fer la seva feina ni impedir-los que utilitzin els instruments que l'actual marc legal els proporciona (la LOSC, llei mordassa inclosa).


S'explica, d'aquesta manera, l'elevat nombre de sancions que la policia catalana ha  imposat a persones que participaven en manifestacions no comunicades o el fet que la Generalitat s'hagi personat com a acusació en tantes causes obertes a partir d'incidents en el marc de protestes públiques.

Que ho expliqui, però, no vol dir que ens trobem en la millor ni la única de les situacions possibles. El cert és que l'actual normativa, tant la que es va aprovar amb la intenció de protegir els treballadors públics com la que ja d'entrada partia d'una visió restrictiva del dret a la manifestació i la llibertat d'expressió, han col·locat les persones que exerceixen el seu legítim –i necessari, en democràcia– dret a la protesta en una situació de desprotecció i indefensió notables.


Té tot el sentit que l'administració pública es personi en els casos en què els o les agents de policia pateixin lesions. Ara bé, no hauria de ser necessari que els advocats de la Generalitat es personessin en tota la causa sencera (on moltes vegades hi ha altres acusacions) o que ho facin en casos en què la suposada agressió no va tenir cap conseqüència mèdica o laboral.

S'evitaria així que, per exemple, si en una càrrega policial un agent interpreta una interacció amb un manifestant com una empenta i així ho indiqui en l'atestat, la Generalitat hagi de personar-se en l'acusació contra el manifestant i ho hagi de fer, a més, també per altres presumptes delictes com desordres o destrucció de bens públics (en cas d'haver-n'hi).

Cal, per tant, derogar o modificar l'anomenada llei mordassa, que atorga als agents de policia una capacitat sancionadora que entenem inadequada, i cal també modificar –o reinterpretar– la normativa que protegeix els agents de policia en intervencions d'odre públic. No per desprotegir els funcionaris, sinó per fer compatible aquesta protecció amb l'exercici dels  drets fonamentals a la llibertat d'expressió i de manifestació.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació