La Veu de Nació

Amnistia

«En plena ofensiva judicial preventiva, per a l'independentisme és bàsic trobar la resposta que obligui Sánchez a negociar»

per Oriol March, 26 de setembre de 2019 a les 21:30 |
"La resposta a la sentència ha de portar l'Estat a negociar". La frase és de Sergi Sabrià, president del grup parlamentari d'ERC, i defineix bé el moment que travessa l'independentisme. Quan queden només dues setmanes -com a molt- per conèixer el veredicte de Manuel Marchena, els actors civils i institucionals segueixen sense tenir a punt la reacció a les previsibles condemnes, i els matisos segueixen aflorant. El president de la Generalitat, Quim Torra, assenyalava ahir que no s'aturaria encara que l'Estat no volgués negociar, i els seus socis al Govern posen el diàleg amb les institucions espanyoles com a principal objectiu de la resposta a la sentència. El mínim comú denominador, com s'ha comprovat en el debat de política general, és l'amnistia.

Així consta en la proposta de resolució estrella de JxCat, ERC i la CUP en el debat de política general. "El Parlament es compromet a treballar per trobar solucions per aconseguir la llibertat [dels condemnats] a través de l'aplicació d'una amnistia, com a part d'una solució política al conflicte polític de Catalunya amb l'estat espanyol", assegura el sisè punt del text aprovat. L'amnistia serà un aspecte central en la campanya de l'independentisme a les eleccions del 10-N perquè només es pot aplicar si s'elabora una llei específica al Congrés dels Diputats. És per això que requereix, com recorda la proposta, un acord polític de gran rellevància.


És impossible una amnistia sense tenir en compte el PSOE. Els socialistes, que tornaran a guanyar unes eleccions provocades per l'arrogància de Pedro Sánchez i la incapacitat crònica del sistema per acceptar l'entrada d'Unides Podem al govern espanyol -altra cosa serà amb la irrupció d'Íñigo Errejón, gens casual-, es mantenen enrocats a l'hora de negar el diàleg amb Catalunya. Sobretot ara, en període preelectoral, quan poden exhibir com a actiu haver preferit nous comicis abans de dependre de l'independentisme, més nombrós i menys desitjat que mai al Congrés.

Parlar d'amnistia o d'indults, un mecanisme que perdona la pena però no eximeix la culpabilitat, suposaria un incendi a Sánchez a càrrec de Ciutadans -desbocats davant la previsible davallada electoral- i del PP, que malgrat el viatge moderat de Pablo Casado és qui va idear la judicialització com a via per frenar el procés. Surti el Congrés que surti, amb Vox de guardià de les essències del passat més negre d'Espanya, l'amnistia hauria de comptar -a banda del d'Unides Podem, que es dona per descomptat- amb el suport del PSOE. I, per arribar-hi a l'estadi de tractar -simplement tractar- la qüestió, primer caldria que Sánchez tingués algun incentiu per negociar.

De moment, aquests incentius no existeixen. Cap actor de l'independentisme té la recepta màgica per obligar l'Estat a negociar. Quim Torra i Carles Puigdemont aposten per  la "confrontació democràtica" a cavall de la desobediència civil i la institucional, aquesta última defensada sobretot per la CUP, que si alguna cosa no ha tingut en tot el procés han estat responsabilitats institucionals. Quin tipus de mobilitzacions poden estovar les institucions espanyoles? Quines decisions pot prendre la Generalitat per inquietar la Moncloa? Què pot fer el Parlament en aquest context? Com es recupera, en definitiva, aquella etapa de l'octubre del 2017 en què el referèndum va posar contra les cordes l'Estat? Les preguntes són compartides. Les respostes, divergents.

Amb els presos al centre de l'acció política, és natural que l'amnistia emergeixi com a opció de consens. Serà impossible trobar una sortida al conflicte mentre hi hagi empresonats, i al mateix temps s'albira inviable en el curt termini trobar la manera de resoldre el conflicte de manera que surtin de Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses. L'independentisme ha anat col·leccionant renúncies -a fer efectiu el mandat de l'1-O, a restituir el Govern fulminat pel 155, a treballar les estructures d'Estat promeses l'anterior legislatura- i, com més n'ha acumulat, menys forçada s'ha vist forçada la Moncloa a asseure's a una taula del diàleg imaginària. De la via que acordi l'independentisme per obligar Sánchez a negociar en depenen l'èxit de l'amnistia i el futur del procés. Sobretot ara que l'Estat ja ha decidit reprendre els empresonaments preventius.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Oriol March
Cap de Política
Ha estat periodista de la secció de Política del diari Ara durant sis anys i des del 2016 forma part de la redacció de NacióDigital. És autor dels llibres Los entresijos del procés (Libros de la Catarata, 2018), Per què sí a la independència? Conversa amb Carme Forcadell i Muriel Casals (Deu i Onze, 2013), i Què pensa Josep Maria Vila d'Abadal (Dèria Editors, 2012). A Twitter és @orimarch
10/10/2019

Ja no és 2017

03/10/2019

El 155 del PSC

26/09/2019

Amnistia

12/09/2019

El pla Sánchez

08/08/2019

La Diada més difícil

31/07/2019

Conflicte i unitat

25/07/2019

Revàlida o precipici

27/06/2019

Desobediències

20/06/2019

Votants de segona

13/06/2019

Després del judici

Participació