Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

opinió

20-S, l'aparador d'una causa general

«El 20-S va encetar l'aplicació del dret penal de l'enemic, una operació coordinada d'Estat per acabar amb l'independentisme»

per Laura Pinyol , 22 de setembre de 2019 a les 20:42 |
Avui, diumenge 22 de setembre, es compleixen dos anys d'aquell Consell de Ministres en què l'aleshores portaveu Iñigo Méndez de Vigo anunciava que el govern espanyol desplaçaria a Catalunya efectius policials a la vista de les "manifestacions tumultuàries" dels últims dies.

Es referia a les protestes i concentracions davant la Conselleria d'Economia –a banda de les seus d'Exteriors, domicilis particulars, la seu de la CUP- que s'havien organitzat arrel la detenció de Josep M. Jové i Lluís Aragonès, a banda de dotze alts càrrecs, funcionaris i empresaris, a qui el Jutjat número 13 de Barcelona vinculava amb l'organització del referèndum.


Sentir les paraules de Méndez de Vigo va semblar exagerat, però ja aleshores la incorporació del terme "tumultuari" no era banal, era el pretext per començar a parlar del delicte de sedició; un delicte pel qual el fiscal en cap d'aquell moment, José Manuel Maza (mort poc després, el novembre de l'any 2017), es querellaria contra tots els membres del Govern i la Mesa del Parlament per sedició i rebel·lió, poques setmanes després de celebrar-se el referèndum.

El 20-S és l'evidència que s'havia construït una causa general contra l'independentisme que, a poques setmanes per conèixer la sentència del procés, permet, encara avui, a l'advocacia de l'Estat sostenir el delicte de sedició contra nou dels dotze acusats del Suprem. Demana 12 anys per a Oriol Junqueras; 11,5 per a Raül Romeva, Jordi Turull, Quim Forn, Josep Rull i Dolors Bassa; 10 per a Carme Forcadell i 8 per a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.


Res va ser casual, el 20-S. Va ser el dia que l'Estat va escollir per engegar la piconadora de la repressió contra un procés que era cívic i pacífic i esperava a resoldre's democràticament. L'Operació Anubis s'ordena des del Jutjat 13 de Barcelona –que aquell dia estava de guàrdia- per part del jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer, que instruïa la causa secreta contra Santi Vidal, després d'una denúncia de Vox per revelació de secrets oficials.

El Jutjat 13 també assumeix les investigacions de l'Audiència Nacional (que havien començat preventivament el novembre del 2015, per ordre del fiscal Javier Zaragoza, un dels 4 fiscals que han exercit d'acusació pública en el judici del Suprem) i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Es destapava, doncs, una investigació que venia de lluny contra tot l'independentisme, que havia deixat de ser un moviment anecdòtic i minoritari, es mostrava cada vegada més transversal i aspirava a ser hegemònic.


L'independentisme va començar a molestar i a resultar amenaçador perquè advocava contra l'statu quo del sistema polític sorgit del 78. L'Estat va defensar-se amb una operació coordinada des de tots els seus braços executors: el polític, el judicial, el militar, el policial, l'econòmic i el mediàtic. Recordem-nos que el 15 de setembre, pocs dies abans, el Govern espanyol havia intervingut totes les finances catalanes per evitar el referèndum i per "l'excepcionalitat del moment", va assegurar el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro.

El 20-S no va evitar la celebració del referèndum. I l'operació endegada per l'Estat, amb càrregues policials incloses per evitar-lo, va enfuriar-se. Al cap de pocs dies –i també rebuda per l'opinió catalana amb certa incredulitat - la jutgessa Carmen Lamela de l'Audiència Nacional va acceptar investigar la querella de la Fiscalia pels fets ocorreguts a Terrassa i Barcelona els dies 19 i 20 de setembre. El 16 d'octubre, decretà presó provisional per a Cuixart i Sànchez acusats de sedició (!) per les manifestacions "tumultuàries" que, sorprenentment, van dissoldre sense ni un sol altercat.

Som a pocs dies abans de conèixer les primeres sentències del procés, que establiran jurisprudència sobre la capacitat de reprimir la dissidència. Just abans que es compleixin dos anys de la presó dels Jordis i de determinar de quants anys estem parlant; si les penes s'atenen a les peticions de la Fiscalia (que eleva el delicte a rebel·lió) o les de l'advocacia de l'Estat (que ho fixa en sedició).

Però el que és clar és que el 20-S va encetar l'aplicació del dret penal de l'enemic, una operació coordinada d'Estat per acabar amb l'independentisme, que ha vulnerat i vulnera drets fonamentals com el de manifestació, reunió o el de llibertat d'opinió i de pensament. Una causa general contra una ideologia política.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Laura Pinyol
Laura Pinyol (Terrassa, 1979), periodista. Col·labora en diversos mitjans, com la revista Vallesos, l'Ara Criatures o el Descobrir, i dirigeix una agència de comunicació. A can Twitter piula des de @laurapinyol.
26/01/2020

522 morts en silenci

12/01/2020

Blanquejant la teocràcia

29/12/2019

Per un 2020 de bones notícies

15/12/2019

​Ni de nens, ni de nenes

01/12/2019

Reconèixer el conflicte

17/11/2019

Qui paga el preu d’unes terceres eleccions?

03/11/2019

Deu incògnites pel 10-N

20/10/2019

​Una generació perduda

06/10/2019

Moció de censura: propaganda electoral

22/09/2019

20-S, l'aparador d'una causa general

Participació