Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


​Pilotes de golf

«L'1 de setembre van caure del cel pilotes que feien mal a Cantoni. Camps, plantes, cotxes, cases, teulades, vidres, tot trencat, abonyegat, fet malbé»

per Blanca Busquets, 18 de setembre de 2019 a les 07:00 |
Fa de mal comentar això després de les inundacions del País Valencià, però és que, si no ho dic ara, tots plegats ens n'oblidarem. Es tracta del següent: El primer dia de setembre va caure sobre Cantoni una pedregada que ha fet història. I no és una frase feta. No sé si la gent gran n'ha vist mai una d'igual. Jo no la recordo. No sé exactament quina és la combinació que fa que en lloc de pedra petita caigui pedra grossa. A Cantoni la pedra acostuma a ser com a màxim d'un centímetre. I bé, l'altre dia era de la mida de pilotes de ping-pong. I del pes de les de golf.

De vegades, a la televisió, ens ensenyen imatges de pilotes glaçades que han fet malbé els arbres fruiters de Lleida si els pagesos no ho han pogut evitar. Jo sempre les mirava amb sorpresa pensant que allò era perillós de debò i perquè a Cantoni, repeteixo, la pedra ha estat sempre (corregiu-me si m'equivoco, és la idea i el record que en tinc), petita.


L'1 de setembre van caure del cel pilotes que feien mal. Camps, plantes, cotxes, cases, teulades, vidres, tot trencat, abonyegat, fet malbé. Encara sort que no hem hagut de lamentar danys personals. Però el bombardeig va causar molts danys materials. El problema és que a Cantoni no estem preparats per a això. No es posen els cotxes a cobert, per exemple, perquè fins ara no n'hi ha hagut cap necessitat. I resulta que el parc mòbil del poble va quedar digne de fer pagar entrada per veure'l. Abonyegat i amb vidres trencats. Com els vidres de les cases, les claraboies i els aparadors, tot trencat. Flors i horts en estat catastròfic. I no continuo, ja m'enteneu.

I llavors es passa per l'espai del Temps de TV3 com l'anècdota i prou. I ningú no en diu res. Potser perquè som un poble petit, perquè no ens dediquem a la fruita i perquè que ens apedreguin a nosaltres no és cap daltabaix per al país. Però s'ha d'entendre que per a cadascun de nosaltres sí que és un daltabaix material i, és clar, econòmic. I ara pregunto: Hi ha un fons destinat a aquestes coses al Consell Comarcal, per exemple? O a la Diputació? O la Generalitat? Perdoneu la ignorància, potser em fico on no em demanen, però diria que, si no hi és, hi hauria de ser. Encara que nosaltres els semblem insignificants. Però també som de Déu, em sembla.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Blanca Busquets
Escriu des dels 12 anys i treballa a Catalunya Ràdio des del 1986, on se sent com a casa. També se sent a casa a Cantonigròs, d’on són les seves arrels maternes. Ha publicat Presó de Neu (2003), Tren a Puigcerdà (2007), Vés a saber on és el cel (2009), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014), i Jardí a l’obaga (2016). Se la pot llegir també en castellà, italià, alemany, rus, noruec, polonès, francès i anglès.

Web: www.blancabusquets.cat
A Twitter: @blancabusquets
27/11/2019

Polis i lladres canins

13/11/2019

Quanta, quanta violència

30/10/2019

​Adeu fagedes

22/10/2019

El que amagaven els boixos

07/10/2019

La postveritat de Sant Roc

18/09/2019

​Pilotes de golf

26/07/2019

La calor

10/07/2019

El Xat

27/06/2019

«​La mare quan plora»

12/06/2019

​Festa Major de luxe

Participació