opinió

​Anomia i anòmia

«Vull poques lleis però respectades. Vull poques normes i que no em siguin aplicades ni tendenciosament ni abusivament»

per Montserrat Tura, 16 de setembre de 2019 a les 00:03 |
Hi ha dies que els informatius matinals i els comentaris al voltant de la màquina que fa el cafè matutí ens porten a un estat anímic estrany, com si tots ens haguéssim posat els mitjons de l'inrevés i la humanitat es dirigís cap el camí contrari al que desitjaríem. Potser només és una sensació d'aquests dies en què l'estiu tardoreja. De cop em ve a la memòria aquell estat social en el qual la confusió i la mútua contradicció de les normes existents creen una greu desorientació en la conducta de certs individus i que els sociòlegs i criminòlegs anomenen anomia.

Aquest concepte, formulat per É. Durkheim -a La division du travail social (1893) i a Le suicide (1897)- ha estat desenvolupat per R.K. Merton -a Social Theory and Social Structure (1949)-, per a qui l'anomia és la situació en què els objectius socials prescrits són incompatibles amb les normes que regulen llur consecució i s'originen conflictes, tensions, frustracions específiques de cada cas.


Potser jo, els meus mitjons i els meus companys de l'entorn de la màquina de cafè hem entrat en un estat de confusió social sobre quines lleis acceptem i quines no. Llavors penso en un llunyà Durkheim i un més proper Robert K. Merton que venien a dir-nos que l'excessiva existència de normes podia provocar la desaparició de la "guia moral del comportament col·lectiu".

Recordo que m'havia negat a acceptar les seves teories i pensava que podíem resoldre aquests estat de confusió reduint, revisant, refonen i millorant les lleis que es feien al diversos parlaments del món.

L'ús d'aquest mot en la criminologia consistia a atribuir les mancances del control social sobre el impulsos de determinats individus al funcionament defectuós de les estructures socials i les seves normes confuses, incapaces de crear una jerarquia de valors adequada.

Però ara que ja no està de moda intentar millorar el corpus jurídic d'una comunitat, sigui poble, nació o estat, ara que és molt més fàcil fer piulades que estudiar-se la Constitució que vols derogar, els Tractats Europeus que responsabilitzes de tots els mals i el pactes escrits que et vinculen quan ocupes el càrrec públic de qui els va signar, començo a creure que, potser, cada dia, Donald Trump, Boris Johnson, Vladímir Putin o qualsevol altre nom que cadascú pot triar ens enfonsen en l'anomia.


Per si no fos prou complicat viure en un món envoltada de professionals de la confusió situats en llocs de gran responsabilitat, podem afegir-hi l'anòmia, és a dir la pèrdua de la capacitat d'anomenar objectes i situacions per llurs noms. Aleshores, m'alegra dedicar-me a una professió on cal la demostració empírica per poder considerar-la ciència.

Haurem de tornar el nom a les coses, posar-nos d'acord en com definim les paraules manta vegades repetides: convivència, pau, ruptura, democràcia, justícia, llibertat, desobediència, persecució, absolució, llibertat, poder, llei, tribunal, sentència.

M'he despertat buscant algú que endreci el món perquè vull creure que el nostre objectiu segueix essent deixar un món millor a les generacions que ens substituiran. Vull poques lleis però bones. Vull poques lleis però respectades. Vull poques normes i que no em siguin aplicades ni tendenciosament ni abusivament.

Ei, si pot ser, que diria Pere Quart.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Montserrat Tura
Metgessa, especialitzada en gestió de serveis de salut i economia sanitària. Va ser alcaldessa de Mollet del Vallès (1987-2003), població on va néixer i on ha viscut sempre, diputada al parlament (1995-2003 i 2010-2012) i consellera d'Interior (2003-2006) i de Justícia (2006-2010). Actualment forma part de la direcció assistencial dels Serveis Sanitaris Integrats del Baix Empordà. És mare de dues filles. A Twitter: @montserrat_tura.
14/10/2019

Per un demà sense dies dolorosos

13/10/2019

La immunitat presidencial no és infinita

29/09/2019

Contrapès

16/09/2019

​Anomia i anòmia

01/09/2019

​23 de setembre

18/08/2019

Víctimes i victimisme

04/08/2019

Ecofeminisme

21/07/2019

Una veu: l'incendi d'Horta

07/07/2019

Syriza

23/06/2019

Laura

Participació