opinió

Catalunya, futur d’Europa

«Europa ens mira, però no pels motius que havíem volgut creure. Ens mira de reüll per copsar si es pot aplicar una repressió aleatòria, selectiva i d’aparença tova sense que la població reaccioni enèrgicament»

per Oriol de Balanzó, 15 de setembre de 2019 a les 20:00 |
[Podeu llegir aquí la versió en anglès de l'article]

"Catalunya s'ha convertit en el camp de proves de la repressió a l'Europa occidental".
La frase recorre el paranimf de l'Hospital Clínic de Barcelona. La sala és plena per assistir a la xerrada organitzada per Foreign Friends of Catalonia i la protagonitzen, entre d'altres, l'escriptor i activista turc Can Dündar, l'advocat de Carola Rackete, Alessandro Gamberini, i la sociòloga i criminòloga Rossella Selmini.


L'acte és cordial, s'hi barregen llengües i idees amb la naturalitat que sol destil·lar, Antoni Bassas, periodista de paraula justa i silencis conductors, en el rol de moderador. Però tot i aquest bon ambient s'hi diuen coses terribles.

Dündar constata que fins i tot a ell, que ha viscut un procés judicial terrible a Turquia que l'ha dut a presó i a l'exili, li resulta absolutament corprenedor i incomprensible que en el judici contra els líders independentistes, un partit polític (i més sent Vox) hagi pogut exercir d'acusació particular.

Més enllà d'aquestes apreciacions em quedo amb la frase inicial que tots avalen. A Catalunya estan en joc una part important dels drets i llibertats de l'Europa occidental. No perquè siguem especials ni escollits per cap motiu. Si no perquè les circumstàncies han fet que els ulls d'Europa s'hagin girat per veure com actua el govern espanyol i el més important: per veure si en ple segle XXI funciona la recepta de la repressió davant la dissidència. A Itàlia els ha tocat ser el camp de proves d'aquesta etapa d'acollida de persones migrades. Va, com va.

És així: Europa ens mira, però no pels motius que havíem volgut creure. Ens mira de reüll per copsar si es pot aplicar una repressió aleatòria, selectiva i d'aparença tova sense que la població reaccioni enèrgicament. Europa ens observa perquè, en un període de creixement del populisme i de pèrdua de valors i empatia col·lectiva, vol constatar si la ciutadania està madura per entrar en una nova fase de retallades de drets i defunció definitiva de l'Estat del benestar. La mà és al coll i volen veure quant d'oxigen necessitem per anar tirant.


I per tant, en aquest punt i a part que és la sentència del Supremo, no només cal que ens preguntem si ens sembla una injustícia. Sinó que estem disposats a fer per fer entendre que no, que així no, que per aquí no passem. Ni aquí ni enlloc.

Perquè no és una sentència. És el nou raser. Si acceptem que per exercir el dret a la llibertat d'expressió, el dret de manifestació, el dret de participació política, la lliure creença i aplicació d'ideals polítics, pots acabar a la presó, estem perduts.

La sentència els serà aplicada a uns pocs, però ens interpel·la a tots. I és moment de preguntar-nos què estem disposats a sacrificar per defensar aquests drets. No només ens hi va el nostre futur, sinó el de la resta de conciutadans europeus. Ho vegin ells o no.

Ens ha tocat a nosaltres. Responsabilitzem-nos. La pregunta és: estem a punt?

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Oriol de Balanzó
Oriol de Balanzó, guionista llicenciat en comunicació audiovisual. És sotsdirector de la Competència de RAC1. És activista en pro de la República catalana i està sempre En Peu de Pau. Ha treballat de divulgador cultural, productor musical, venent llibres, de cambrer (qui no?), va ser cap de producció de la sala la Paloma i ha venut roba en una botiga de París (sent daltònic). El podeu seguir a Twitter a @orioldebalanzo.
14/10/2019

No queda res a dir. Queda tot per fer

13/10/2019

Obsessionats en batre rècords

29/09/2019

La revolució dels cabells blancs

18/09/2019

Catalonia, the future of Europe

15/09/2019

Catalunya, futur d’Europa

01/09/2019

Independentistes, aquest any sí

18/08/2019

Deixar Twitter

04/08/2019

L'independentisme ni tan sols permet fer-se preguntes

21/07/2019

Ara ve la por

07/07/2019

Tenim la culpa de tot (i dret a poc)

Participació