la veu de nació

L'exindepe

«És un ésser mitològic que, desencantat amb la marxa del procés independentista, ha abandonat la causa per tornar a abraçar una unió duradora i estable amb Espanya»

per Germà Capdevila, 15 de setembre de 2019 a les 20:00 |
Existeix l'exindepe? L'exindepe és un ésser mitològic que, desencantat amb la marxa del procés independentista, ha abandonat la causa per tornar a abraçar una unió duradora i estable amb Espanya​​. N'hi ha d'haver algun. És més, n'hi hauria d'haver a cabassos. Diuen els analistes seriosos que després del desencís pel desenllaç dels fets d'octubre de 2017 i, sobretot, després de la deriva partidista i fratricida dels partits, la ciutadania n'hauria pres consciència, de la presa de pèl, i hauria començat a baixar del tren. 

He cercat en pels partits sobiranistes i en les entitats. Segur que han de patir desercions en massa. Només cal fer un tomb per Twitter. No he tingut sort, però. Hi he trobat molts militants emprenyats amb l'estat de la qüestió, cremats per l'abast de la repressió, desil·lusionats amb la no compareixença de l'Estat a la taula de negociació, enfadats amb les declaracions d'alguns dirigents, ofesos per les acusacions dels altres partits sobiranistes, preocupats per la duresa de les sentències i la situació de presos i exiliats. 


Tanmateix, no hi he trobat cap exindepe. No he pogut identificar ni un català que hagi decidit que la lluita per la independència no val la pena i que és millor apostar per la unitat d'Espanya. Hi ha, certament, visions diferents sobre el millor camí cap a un nou embat democràtic amb l'Estat. Fins i tot hi ha una lluita entre els partits independentistes per l'hegemonia dins l'espai sobiranista, amb estratègies i tàctiques diverses. El que no hi ha és exindependentistes. 

Una de les conclusions de la Diada és que l'independentisme continua sent l'opció més sòlida i transversat de tot el panorama polític català. No hi ha cap altra idea, proposta o programa que pugui oferir un nivell de suport i de mobilització semblant. Les propostes de nous estatuts, millores en el finançament o "blindatges" gairebé fan riure, perquè no les compra ningú, ni els indepes que volen el pa sencer, ni els unionistes que adoren "la Transición que nos dimos entre todos".

Les discusions i diferències en el moviment –que hi són, fóra ridícul negar-les– no són sobre l'objectiu, sobre la meta a assolir, sinó sobre la forma d'aconseguir-lo, les estratègies i les tàctiques. És un detall no menor. La demografia juga a favor i a cada convocatòria electoral l'independentisme creix. És un fet estadísticament incontestable. La independència, doncs, és qüestió de temps.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Germà Capdevila
Director del Consell Editorial de NacióDigital i editor de la Revista Esguard. A Twitter: @gcapdevila
14/10/2019

Confirmat: és un escarment

13/10/2019

El carrer és de la gent

06/10/2019

Mobilització i negociació

29/09/2019

Condemnar la violència

22/09/2019

Diàleg i amnistia

15/09/2019

L'exindepe

08/09/2019

Hong-Kong fa por

05/09/2019

Brexit: una lliçó per a Catalunya

01/09/2019

La tempesta abans de la calma

25/08/2019

Turquia ens mira

Participació