opinió

Air Canada no és Iberia

«Tothom hauria de fer les coses considerant les quatre llengües oficials que es parlen a Espanya»

per Xavier Roig, 14 de setembre de 2019 a les 20:00 |
No acabo d'entendre per què hi ha notícies internacionals que ens són importants i que els nostres mitjans de comunicació ignoren. El passat 30 d'agost els mitjans internacionals de comunicació anglosaxons (CNN, BBC, etc) es van fer ressò de la multa que un tribunal federal canadenc va imposar a Air Canada.

Una multa de 15.000 dòlars i carta d'excuses a uns clients. Quina va ser la falta? Doncs diverses provocades per la queixa de no tractar el francès al mateix nivell que l'anglès. Petits detalls: la paraula "Exit" ("Sortida") tenia mides superiors a l'equivalent en francès. La paraula "lift" ("descordar") en el cinturó de seguretat només estava en anglès, etc. El tema ve del fet que el francès i l'anglès són, ambdues, llengües oficials a tot Canadà -a desgrat que el francès només es parli al Quebec-. Vull dir que un ciutadà canadenc pot demandar l'estat, o qualsevol servei públic de, per exemple, Vancouver (situada a l'altre extrem del Quebec, al Pacífic, i on només es parla anglès) si els documents i indicacions oficials no estan, també, en francès.


Personalment vaig veure el canvi. Vaig veure com s'havien retolat tots els indicadors públics dels aeroports canadencs en francès. Sempre els havia vist en anglès fins que un dia, arribant al Canadà per feina, vaig veure'ls, també, en francès. De cop i volta.

El fet prové d'una senzilla llei que es va aprovar arran els referèndums d'independència que havien tingut lloc al Quebec. Les conclusions dels polítics canadencs van ser unànimes. Si els quebequesos es plantegen marxar -encara que hagin perdut els dos referèndums que han organitzat- probablement és degut al fet que no se senten massa a gust dins del Canadà -com a mínim una bona meitat (els que van votar "sí" a la independència), però també molts altres ciutadans ja, que una majoria havia fet guanyadors els partits independentistes al parlament del Quebec-.

En conseqüència el parlament i el govern federal del Canadà van començar la tasca de fer que els quebequesos no tinguessin motius per voler marxar. I una de les accions va consistir en una cosa tan senzilla com declarar el francès idioma oficial a tot el territori canadenc -encara que només es parlés al Quebec-. D'aquesta manera, quan un quebequès viatgés pel Canadà, fora del Quebec, se sentiria més "com a casa". A més, la llei comporta, evidentment, que tots els productes que es venen al Canadà han d'estar etiquetats en anglès i francès.

Ja fa molts anys que vaig escriure un article on reclamava que, per tal de protegir les llengües que estan dins de territori espanyol, el més senzill era declarar-les llengües oficials a tota Espanya. Res més. Tothom hauria de fer les coses considerant les quatre llengües oficials que es parlen a Espanya.


Les multinacionals compleixen la llei (agafin, si no, una coca-cola venuda a Suïssa). Però no. No només no s'ha fet això sinó que no es pot parlar en català al Congrés de Diputats. I el PP (partit, bàsicament, anticatalà) ha fet possible per tal que les lleis diguessin que el valencià no és idioma català. L'odi a la diversitat, a Espanya, és un fet -i el que no el vol veure, o bé hi té interessos o bé, ja em perdonaran, és burro!-.

Doncs bé, precisament perquè Ibèria no és Air Canadà, vull marxar d'Espanya. Alguns espanyols demanen raons concretes. Ja en tenen una -només una, n'hi ha més-. Personalment mai hauria dit que cap d'aquestes raons vindria volant.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Xavier Roig
Nascut a Barcelona (1957) però tarragoní, és enginyer i, a hores lliures, escriptor. Li agrada l’aviació, i muntar i arreglar aparells espatllats. Està convençut que cal aprofitar el temps perquè, tard o d’hora, algú ens prohibirà pensar. No és aficionat al futbol, ni creu que el Barça ens hagi de redimir de res. I que si no haguéssim d’estar sempre teixint el que altres desfan, podríem tenir més temps per fer de Catalunya un lloc més evolucionat. Com succeeix als països normals.
14/10/2019

Una venjança calculada

12/10/2019

Periodistes que s'asseuen al Parlament (al de Catalunya, només)

29/09/2019

La justícia no n’és la responsable final

14/09/2019

Air Canada no és Iberia

31/08/2019

​Barcelona, quan del fracàs en diuen èxit

17/08/2019

Porca misèria

03/08/2019

​El que els barcelonins vulguin

20/07/2019

Catalans amb irresponsabilitat hispana

06/07/2019

La nova Gestapo i els afers exteriors de la UE

22/06/2019

Ajuntaments: pitjor impossible

Participació