Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Opinió

divÈrsia.cat

«Una col·lecció de Pagès editors dirigida per Josep-Lluís Carod-Rovira que té com a unitat d'anàlisi els Països Catalans»

per Carme Vidalhuguet, 12 de setembre de 2019 a les 21:45 |
Setembre vol dir la tardor que s'atansa, la Diada que torna, el curs que comença i La Setmana del llibre en català que batega. I @LaSetmana aplega l'edició, en novetats sobretot, de tot l'àmbit dels Països Catalans. Del nostre àmbit cultural. I entre les novetats d'enguany, Pagès editors hi ha presentat dos títols d'una col·lecció que estrena, divÈrsia.cat: Els castells i la muixeranga de Jordi Bertran i La Llengua als Països Catalans de Bernat Joan i Esperança Martí.

divÈrsia.cat és una col·lecció que dirigeix Josep-Lluís Carod-Rovira i que té el seu precedent en la revista digital divÈrsia, també dirigida per ell mentre va ser el director de la Càtedra sobre Diversitat social de la Universitat Pompeu Fabra fins a la seva jubilació. Però mentre la revista analitzava, a través d'articles d'especialistes i autoritats acadèmiques, la diversitat social des de la seva globalitat, en àmbits com ara el cultural, lingüístic o nacional, de gènere o religiós, aquesta col·lecció centra l'àmbit d'estudi en els Països Catalans.


De fet, divÈrsia.cat vol contribuir a reforçar, tant en els temes d'anàlisi històrica com amb la procedència dels autors, el que van establir el Dr. Jordi Carbonell, com a director de la Gran Enciclopèdia Catalana, i Max Cahner, com a editor, de fixar els Països Catalans com a unitat d'anàlisi en totes les entrades. Aquesta voluntat de prendre els Països Catalans com a espai de recerca i d'anàlisi materialitzada pel tàndem Carbonell-Cahner va tenir continuïtat, i era natural, amb el Congrés de Cultura Catalana i el II Congrés Internacional de la Llengua, però el mapa autonòmic la va regionalitzar i la va reduir, aquesta unitat d'anàlisi. Quan, de fet, hi ha realitats que no s'expliquen si no és com un tot. Perquè no seríem el que som sense Raimon, sense Maria del Mar Bonet o sense Antònia Font. Ni sense els dos Miró, el Canigó, Melcior Comes o Miquel Barceló.

Per això aquesta col·lecció acota el seu espai de breu anàlisi històrica del tema de què tracti cada llibre a quin és l'àmbit de cultura catalana, i ho fa amb una voluntat divulgativa, sempre acompanyada del rigor acadèmic, especialment de les àrees d'humanitats i ciències socials inspirada en la col·lecció "Que sais-je" de PUF, Presses Universitaires de France. I compartirà espai amb la col·lecció "Vull saber" d'Editorial UOC o "Descoberta" de Publicacions de l'Abadia de Montserrat, per bé que aquesta és dedicada, exclusivament, a temes de geografia relacionats amb el territori.

Però divÈrsia, a diferència de les dues col·leccions ara esmentades, no està pensada com a literatura d'idees, és a dir, com a assaig com a gènere, sinó com a breus històries. Sintagma que, de fet, cada llibre porta precedint el seu títol: Breu història dels Castells i la Muixeranga i Breu història de La llengua als Països Catalans. I passarà semblantment amb propers títols que ja es van avançar en la conferència de premsa de presentació de la col·lecció com ara els Jueus als Països Catalans a càrrec de Manuel Forcano; l'Art, amb Francesc Fontbona; el comunisme, per Xavier Domènech o el Feminisme, títol que signarà Núria Cadenes, entre d'altres.

I a més a més d'aquests noms de prestigi, amb un format de butxaca sobri, elegant i en quadricomia, i un preu a l'abastdivÈrsia.cat neix, diuen el seu director literari i la seva editora, amb la voluntat, també, de formar no només un públic tradicionalment universitari, sinó, alhora, aquells molt delitosos de saber d'aquesta nostra història que ens ha fet i que hem fet.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Carme Vidalhuguet
Un món, el meu, fet de llengües i de llenguatges, editorials i gestió cultural. Doctora en Filologia, des de l’IEI –n’he estat directora, he passat pel Parlament i pels serveis territorials de Cultura a Lleida- i la Universitat de Heidelberg, convisc des de la Catalunya nova amb la vella Europa: dues cultures, dues visions del món. Aquí també dirigeixo la col·lecció d’assaig “Argent Viu” de @PagesEditors, faig d’assessora editorial, i col·laboro a @SEGREcom. Allà, sintaxi comparada del discurs. I a Twitter sóc @carmevidal2.
07/11/2019

Catalunya desestabilitza

24/10/2019

​Una política per plantar cara

10/10/2019

​Quedeu-vos tots a casa!

26/09/2019

Regressió democràtica i estratègia política

12/09/2019

divÈrsia.cat

29/08/2019

La independència, un inevitable

15/08/2019

Festes Majors

01/08/2019

Una sola veu

18/07/2019

L'art de la paraula

04/07/2019

Investidura

Participació