Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Breu tractat sobre l'estupidesa humana actual

«L'admirat Albert Einstein deia sempre que hi havia dues coses infinites: l'Univers i l'estupidesa humana.»

per Xus (Jesús Pacheco i Julià), 2 de setembre de 2019 a les 12:59 |
L'admirat Albert Einstein deia sempre que hi havia dues coses infinites: l'Univers i l'estupidesa humana.

Esperonat per aquesta dita tan ben trobada, passo a descriure un breu catàleg de vivències VERITABLES on es demostra la fefaent realitat de la segona part (de la primera no puc opinar: no en tinc prou dades ni soc prou hàbil ni intel·ligent com per contrastar-les).
  1. Un conegut-menys conegut m'explica que ara vota C's i que abans votava ERC. És una de les moltes maneres per definir allò que se’n diu SER un home de principis.
  2. Una parella de turistes anglesos (un home i una dona joves) mengen una pizza en un restaurant de Sicília a ple sol: 43º. No cal que hi posin sal: la pròpia suor que els cau ja la porta. Per si no ho sabeu, també porta urea i 2-metilfenol en quantitats molt petites. La segona és odorífera, però millora molt la pizza.
  3. Un home (sobre uns 40 anys)  va al Servei  d’Urgències per un simple refredat. Simpàtic i empàtic que soc, l’hi dic que s’ho faci mirar  bé, no fos cas que sigui un fulminant tumor cerebral.
  4. Un conegut-molt conegut em recorda que faig una mica de panxa als 55 anys. Li recordo que ell és calb, que també fa panxa i que és un dèbil mental des de la seva adolescència.
  5.  Un intel·ligent i ecologista enginyer  industrial porta les escombraries des de casa seva al contenidor (60 metres com a molt) en bicicleta. Un dia deixa la brossa dins del contenidor i la bicicleta al costat,  i torna a peu. Quan hi pensa, va a buscar la bicicleta i sorpresa !! : ja no hi és. 
  6. Els anuncis on tothom balla (“El ball és l’expressió vertical d’un desig horitzontal legalitzat per la música”, que deia el vell escriptor irlandès) i que em fan venir arcades, sobre tot, quan has de firmar una lucrativa hipoteca (per a ells) ballant amb el director vedell  (però molt simpàtic, això sí) de la sucursal bancària.
  7. Vist al Youtube: una noia prou agradable es filma gesticulant i conduint a més de 160 km/h. Llastimosament, només se salva el mòbil.
 Un altre apartat molt curiós de la l’estupidesa humana és la variant culta. Si l’anterior era la del pueblo llano, ara pertoca a la que el meu reconegut  Miguel de Unamuno definia d’una manera prou diàfana: “Un pedante es un estúpido adulterado por el estudio”.

 
  1. L’inepte que et diu que l’estil de Hemingway és obtús i difícil i que el de Faulkner és transparent i fàcil, per tant. És evident que només en coneix els cognoms, i encara.
  2. La dona que et diu que està llegint un llarguísssssim (sic) llibre d’Augusto Monterroso i, per suposat, el conte inefable  “El dinosaurio” (un dels més breus de la història del micro-contes: 2 línies).
  3. L’altra dona que vol demostrar el seu gran domini de l’idioma anglès amb una pronunciació i sintaxi demencials tipus “relaxing cup of café con leche”. ¿¡Por qué no te callas!?
  4. El pòtol conegut-força conegut que esmenta que el vi a granel que us esteu bevent en una retrobada de vells amics té alguns tocs de nou moscada, cítrics i fruites del bosc. No cal dir que un  amic vostre de veritat no ha trobat res millor que un vi en tetrabrik : blanc i negre; “collons, de rosat no n’hi havia;  ja el farem nosaltres barrejant-los”, ens diu, el molt murri.
  5. Un dels millors inicis de qualsevol artefacte literari (llibre/novel·la) és aquell que va escriure D. Antonio Neira de Mosquera: “Era de noche y, sin embargo, llovía”. Heu provat de superar-lo?
Ningú s’escapa de l’estupidesa humana. Ni jo tampoc, of course.
I no és talment un desig molt-molt-molt  estúpid pensar que em llegirà algú d’aquest planeta, quan no puc comparar-me ni gens ni mica amb  aquest magma informe  i enorme que són Internet, Twitter o Instagram?
 
P.S.

No m’he inventat res. La realitat supera la ficció. Sempre-sempre.
 
 
 
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Xus (Jesús Pacheco i Julià)
Xus
(Jesús Pacheco Julià).
 
Constructor i escriptor. Nascut a Gualba el 1964. Viu a Sant Celoni. Jugador d'escacs. Paleta de tota la vida, amb una empresa pròpia que va continuar la del seu pare.
Llicenciat en Filologia Castellana (1988). Llicenciat en Filologia Catalana (1989). Dos cursos de Doctorat (1991-1992).
Quatre llibres publicats (dos de relats, un de micro-contes i un de poesia) i guanyador d'uns quants premis literaris.
A principis del 2020, sortirà publicada la seva novel·la El Danubi també passa per Praga, guanyadora del Premi de Novel·la Òmnium Vallès Oriental.
10/11/2019

Hate Speech

28/10/2019

La motivació del personatge

20/10/2019

Bona persona, en general

15/10/2019

La vie en jaune

07/10/2019

69155

30/09/2019

Tancats en una nau anomenada Terra

23/09/2019

Última teoria del plagi

16/09/2019

Macarró

09/09/2019

Qui és el culpable?

02/09/2019

Breu tractat sobre l'estupidesa humana actual

Participació