opinió

Independentistes, aquest any sí

«La unitat només s’aconsegueix durant un període de temps curt quan hi ha un objectiu concret i consensuat. Exemple evident, el referèndum de l’1 d’octubre»

per Oriol de Balanzó , 1 de setembre de 2019 a les 20:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de setembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
No hi ha res pitjor que analitzar una situació i descriure-la fent un símil futbolístic. Però de vegades els tòpics t’esclaten a la cara. No puc més que pensar que l’independentisme ha entrat en una fase processal (del procés) en què cada setembre reacciona com aquells aficionats dels anys més processistes del Barça.

Acaben la temporada al juliol cansats, farts de l’evidència que la cosa està encallada. Indignats perquè la injustícia, però també la manca d’alternatives, és evident. Amb ganes, segurament, d’enviar-ho tot a dida. Arriba el setembre i alguns pensen: “A la diada hi anirà qui tu saps”. Però mica en mica la cosa es va estovant. Som així.


Iniciem un nou curs. Sorgiran idees i propostes alternatives. I sobretot una sentència que no per previsible deixarà de marcar-ho i tacar-ho tot. Davant d’això, només tenim una certesa: Els efectes de la sentència seran llargs. I la reacció que en sorgeixi, així com les estratègies per canviar d’escenari polític, han de ser dissenyades també a llarg termini. Caldrà aguantar durant molt de temps.

Prenent això últim per cert, com construeixes una unitat estratègica? Diria que és pràcticament impossible. Ni tan sols dins dels partits o entitats hi ha unanimitat. Per què? Perquè no hi ha un pla que es vegi com a infal·lible. Spoiler: No n’hi ha cap que no pugui fallar. I què?


El problema amb la unitat és que la propaganda per part de l’Estat és tan forta que potser ens havíem cregut aquelles vinyetes on es presentava l’independentisme com una massa uniforme, manipulada i disposada a tot. La unitat només s’aconsegueix durant un període de temps curt quan hi ha un objectiu concret i consensuat. Exemple evident, el referèndum de l’1 d’octubre.

L’independentisme, com tot moviment polític, va fluctuant. Ara mateix li manca lideratge i idees fresques. Aprofitem l’inici de temporada per deixar enrere reticències. Acceptem la diversitat i la confrontació de parers no com una llosa i un atac personal imperdonable, sinó com un enriquiment. Quedem-nos amb quines coses intel·ligents apunta qui no comparteix amb nosaltres ni tan sols objectius nacionals. Deixem de pensar com han previst que pensarem. Canviem-ho tot des de l’inici.


Només així podrem deixar de desitjar d’una vegada que “aquest any sí” i simplement serem un poble alliberat de cotilles i amb la capacitat de poder créixer.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Oriol de Balanzó
Oriol de Balanzó, guionista llicenciat en comunicació audiovisual. És sotsdirector de la Competència de RAC1. És activista en pro de la República catalana i està sempre En Peu de Pau. Ha treballat de divulgador cultural, productor musical, venent llibres, de cambrer (qui no?), va ser cap de producció de la sala la Paloma i ha venut roba en una botiga de París (sent daltònic). El podeu seguir a Twitter a @orioldebalanzo.
24/05/2020

La Catalunya esgotada

10/05/2020

Catalunya capital, Madrid

26/04/2020

La generació Urquinaona i el virus

12/04/2020

Ha mort l'oncle Emili

29/03/2020

Un virus que mostra la feblesa del sistema

15/03/2020

El coronavirus ho canviarà tot?

01/03/2020

Enyorada T-10

16/02/2020

Que no ens tractin d'imbècils

02/02/2020

​Tres aprenentatges sobre l'Estat

19/01/2020

Sortir de la presó. Una nova fase

Participació