la veu de nació

La tempesta abans de la calma

«Abans de cada acord estratègic de l'independentisme, sempre hi ha hagut un període d'acusacions creuades, baralles i pressions. Aquest cop no serà pas diferent»

per Germà Capdevila, 1 de setembre de 2019 a les 20:00 |
Si no fos per l'abast de la repressió, l'exili i la presó, que condiciona innegablement tota l'acció política de l'independentisme, la cimera de Ginebra d'aquest cap de setmana no se diferenciaria gaire de les cimeres que han precedit tots els acords estratègics del moviment.

Molt dura i bel·ligerant va ser l'etapa prèvia a l'acord per bastir Junts per Si, Des de les conferències d'Artur Mas i Oriol Junqueras, fins a l'entesa final que va permetre una llista conjunta –que no unitària, car la CUP va quedar-ne al marge– per a les eleccions del 27 de setembre de 2015, es van dir bestieses de l'alçada d'un campanar.


No cal retrocedir més de cinc anys per trobar-nos amb aquelles cimeres per definir la data i la pregunta del referèndum esdevingut en consulta del 9 de novembre de 2014, amb dirigents que entraven per portes laterals i periodistes fent guàrdia a la Plaça Sant Jaume. Només cal fer una ullada a les hemeroteques per trobar un clima de discussions, acusacions creuades, filtracions a la premsa i baralles estèrils, abans de parir aquella pregunta arbre que va permetre incloure ICV.

Si anem encara més enrere, tothom recordarà els esforços que van haver de fer les entitats de la societat civil per aconseguir un mínim d'unitat darrere la pancarta de la manifestació de 2010 contra la sentència de l'Estatut. Reunions i negociacions extenuants, acusacions i retrets creuats en totes direccions.

Resulta curiós com costa d'acceptar que l'independentisme és un moviment heterogeni, divers, transversal i policromàtic. Són característiques que fan impossible una uniformitat com la que pretenen alguns. De fet, és la principal virtud de l'independentisme: no dependre d'un únic líder o d'un únic partit. És un valor a preservar.

Cal conviure amb les tempestes que precedeixen els acords, sense arribar a les desqüalificacions, insults i improperis que abunden a l'univers paral·lel de les xarxes socials. No podem convertir en categoria els exabruptes d'alguns ​nouvinguts al moviment que amb la fe dels conversos blasmen i llancen anatemes contra els que no segueixen l’estratègia més radical i extrema possible, tot i que ells mateixos són incapaços d’explicar ni el com ni el quan.​

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Germà Capdevila
Director del Consell Editorial de NacióDigital i editor de la Revista Esguard. A Twitter: @gcapdevila
14/10/2019

Confirmat: és un escarment

13/10/2019

El carrer és de la gent

06/10/2019

Mobilització i negociació

29/09/2019

Condemnar la violència

22/09/2019

Diàleg i amnistia

15/09/2019

L'exindepe

08/09/2019

Hong-Kong fa por

05/09/2019

Brexit: una lliçó per a Catalunya

01/09/2019

La tempesta abans de la calma

25/08/2019

Turquia ens mira

Participació