Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


​Barcelona, quan del fracàs en diuen èxit

«El mal provocat als barcelonins és incalculable i molt difícil de compensar en el futur. La ciutat ha esdevingut un simple Lloret amb ínfules»

per Xavier Roig , 31 d'agost de 2019 a les 20:00 |
S'acostuma a dir que la Barcelona postolímpica és una història d'èxit. Es tracta de repetir una mentida, sempre apel·lant a les baixes passions, fins que, de manera entusiàstica, és acceptada majoritàriament. En el cas de Barcelona, com en gairebé en totes aquestes situacions, hi ha hagut dos actors: els que repeteixen la mentida, perquè els interessa, i els que l'acaben acceptant entusiastament, perquè són uns babaus.

Qui ha estat el que ha repetit la mentida ad nauseam fins que s'ha convertit en una cançoneta acceptada per tothom? Sempre que es dona una situació d'aquestes convé mirar qui en treu beneficis. I observarem que, en aquest cas, es tracta del sector turístic barceloní. I aquest petit sector -són quatre gats- han comptat amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona. En el passat, gràcies a la crosta barcelonina dirigida pel PSOE de Catalunya, amb l'aquiescència de ICV, CiU i PP. Després de les Olimpíades, Barcelona va passar a ser gestionada, majoritàriament, pels senyorets del turisme -que, siguem clars, són d'una mediocritat indescriptible-.


El turisme i els seus efectes s'han manegat de manera absolutament privada, sense tenir en compte els interessos del ciutadà. Jo fa temps que porto denunciant Turisme de Barcelona. I preguntant-me per què un senyor com Joan Gaspart portava tants decennis al front d'un organisme públic-privat. L'arribada d'un nou equip a la Cambra de Barcelona ha posat en qüestió la tasca turística a Barcelona. És interessant el treball "Turisme de Barcelona, un forat negre des del 1993" de la Sara González i publicat abans d'ahir aquí, al NacióDigital. Bé ja tenim els mentiders interessats a vendre una Barcelona d'èxit.

Ara anem als babaus. Hi ha una tendència natural -de la qual procuro no formar-ne part- a sentir-se orgullós de coses que no tenen sentit. Una d'elles és quan guanya l'equip de futbol de què un n'és partidari -hooligan?-. L'altra, sentir-se ufanós dels avantpassats que van fer coses importants. Com si un tingués algun mèrit en allò que va tenir lloc fa anys o bé segles. És així que molts grecs es creuen descendents de Sòcrates i molts barcelonins se les donen d'importants perquè Gaudí va fer la Pedrera i la Sagrada Família. I també formen part dels babaus aquells que se senten importants quan ensenyen a algú com de bonica -no per a mi- ha quedat Barcelona. I quantes terrasses té! I quina vida nocturna! En resum, estem davant de fets que no comporten cap benefici concret al barceloní -no més enllà de l'esperit hooligan-. Tot plegat arreplega uns comportaments que aquest columnista considera d'una gran estupidesa.


Però els babaus també han picat en el tema econòmic. Repeteixen, sense descans, que el turisme comporta riquesa. I aquest fet és una mentida de dimensions siderals. El turisme que ve a Barcelona compra a botigues cares que són multinacionals -ergo, els seus beneficis es repatrien al país d'origen (en general, mai Catalunya)- i també a les catalanes, però aquestes que són "low cost" -mirin les sabateries nacionals i veuran els preus als que venen, fins i tot si estan a Rambla Catalunya-. En qualsevol cas, la mà d'obra generada està mal pagada i té poc valor afegit -sobretot a l'hostaleria- de tal manera que, a bars, restaurants i hotels, estem generant llocs de treball només per a gent de fora ja que els nacionals no accepten estar explotats.

Del tema econòmic se n'ha començat a escriure una mica. Si tenim en compte allò que es diu "el cost de vida", la renda per càpita a Barcelona és l'equivalent a la de Saragossa -allí sense els inconvenients del turisme, esclar-. A més, les estadístiques demostren que les comarques amb pitjor renda per càpita de Catalunya són les turístiques (els dos Empordà, el Baix Penedès, la Cerdanya... estan a la cua de "riquesa").


En resum, seria bo fe una enquesta, amb mostra significativa, preguntant si el barceloní d'avui viu millor que fa vint-i-cinc anys. La resta són estafes abillades d'un fals èxit. El mal provocat als barcelonins és incalculable i molt difícil de compensar en el futur. La ciutat ha esdevingut un simple Lloret amb ínfules. Em temo que els danys són irreparables.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Xavier Roig
Nascut a Barcelona (1957) però tarragoní, és enginyer i, a hores lliures, escriptor. Li agrada l’aviació, i muntar i arreglar aparells espatllats. Està convençut que cal aprofitar el temps perquè, tard o d’hora, algú ens prohibirà pensar. No és aficionat al futbol, ni creu que el Barça ens hagi de redimir de res. I que si no haguéssim d’estar sempre teixint el que altres desfan, podríem tenir més temps per fer de Catalunya un lloc més evolucionat. Com succeeix als països normals.
04/01/2020

​La decisió de la JEC, un bé de Déu

21/12/2019

​La davallada de Catalunya i la falta de coratge

07/12/2019

El cofoisme també té un final

02/12/2019

Informació local: emplenar el forat amb el farcit necessari

30/11/2019

Gerro xinès o cubell d’escombraries?

09/11/2019

Quan Pedro Sánchez diu la veritat tothom s'escandalitza

26/10/2019

Les properes eleccions seran útils?

14/10/2019

Una venjança calculada

12/10/2019

Periodistes que s'asseuen al Parlament (al de Catalunya, només)

29/09/2019

La justícia no n’és la responsable final

Participació