Opinió

Confrontació

«Posar en evidència amb actes de Govern injustícies i ineficiències que castiguen a tota la població catalana és confrontació democràtica amb l'Estat»

per Josep Huguet, 30 d'agost de 2019 a les 19:00 |
Ara que hem entrat en la fase on sembla que la majoria de protagonistes del procés cap a la República catalana utilitzen termes similars: diàleg, negociació, confrontació democràtica, desobediència civil, no violència..., resulta que ens hem de dedicar tot el dia a explicar quina variant de cada concepte abonem. Sense la definició precisa dels termes de l'estratègia, sense el repartiment clar de funcions entre protagonistes institucionals, civils i represaliats, sense un marc de confluència on hi hagi totes les organitzacions i entitats partidàries de l'autodeterminació, continuarem en la fase de la retòrica. Paciència!

En tot cas, per a mi, confrontació democràtica des del Govern pot voler dir moltes coses, però segur que ho és la denúncia que el Govern va presentar per impagament a la Generalitat per part de l'Estat. O bé l'altra és superar el marc espanyol vigent per temes d'interès social majoritari. I aquest és el cas de fa poques setmanes, quan el vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès, va anunciar la proposta d'un salari mínim interprofessional, diferenciat del de l'Estat. El Govern en el marc dels tres propers mesos es planteja calcular quins haurien de ser els seus índexs per tal d'establir aquest salari mínim. Encara que la Generalitat no té competències directes, sí que pot exercir la funció de mediació entre patronals i sindicats i traçar espais de concertació.


L'executiu presentarà els resultats per calcular com hauria de ser aquest salari a la taula de concertació i veure com es pot fer efectiu de perquè serveixi de referència a l'hora de negociar els convenis col·lectius. S'ha arribat a apuntar a una forquilla entre 1.200 i 1.400 €. Aragonès en l'acte de presentació afirmà que: "El Govern no pot fer per decret llei o portar al Parlament una llei de salari mínim però aquest país pot fer allò que tantes altres vegades hem fet quan des de l'Estat no s'ha arribat fins on volíem, que és construir-ho d'acord amb el consens social"

El valor que pren l'SMI es fixa cada any pel govern de Madrid, mitjançant la publicació en BOE d'un Reial decret. I per a la determinació d'aquest es tenen en compte factors com l'IPC, la productivitat mitjana nacional assolida o l'increment de la participació del treball en la renda nacional. Per a l'any 2019 el consell de ministres a través del Reial Decret 1462/2018 de 21 de desembre de 2018 va fixar el Salari Mínim Interprofessional en els següents valors: salari Mínim diari: 30,00 €; salari Mínim mensual: 900,00 €; salari Mínim anual: 12.600,00 € (14 pagues); SMI treballadors de la llar: 7,04 € per hora; SMI eventuals i temporers: 42,62 € diaris.

Doncs bé, en fixar una mitjana per tot l'Estat dels preus al consum, de productivitat assolida i de pes del treball en la renda es produeix un doble efecte negatiu. Els territoris on el cost de la vida és més alt, la productivitat del treball i la seva aportació a la renda altes, el salari mínim significa que no pot assolir els mateixos nivells de consum de subsistència que en territoris més barats; i que els treballadors no reben cap incentiu o prima pel fet de pertànyer a la zona més productiva laboralment. Això a part de ser una injustícia, desincentiva.

Si ara contemplem a l'altre extrem de la llista, els territoris amb cost de la vida més baix, productivitat i contribució del treball a la renda més baixes, en tenir salaris mínims elevats en termes relatius, es provoquen també efectes nefastos. El primer, és que ensorra la inversió privada perquè ningú optarà per crear ocupació amb poca productivitat i salaris alts. Això immediatament significa índex d'atur estructurals dels més alts d'Europa. I en segon lloc, la minoria privilegiada assalariada, molta d'ella funcionària, gaudeix d'uns estàndards de vida envejables en comparació amb altres territoris. Per això s'explica molts cops, i no per raons polítiques, la demanda de trasllat de funcionaris de l'Estat fora de Catalunya; o la demanda de plusos salarials, com de fet gaudeixen els funcionaris de Canàries, Ceuta i Melilla per costos d'insularitat.


En fi, posar en evidència amb actes de Govern i amb pedagogia publicitària per tots els racons de Catalunya, aquestes injustícies i ineficiències que castiguen a tota la població catalana, és, com deia, un exemple de confrontació democràtica amb l'Estat. Per a completar-la mancaria la mobilització sostinguda de sindicats fins a assolir els objectius d'equitat ara vulnerats. Però això està per veure.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Josep Huguet
Enginyer i historiador manresà. Va ser diputat des del 1995 al 2004 i conseller de la Generalitat des del 2004 fins al 2010. A Twitter: @Josep_Huguet.
11/10/2019

Revolta o revolució

27/09/2019

​El marc

13/09/2019

Els efectius

30/08/2019

Confrontació

16/08/2019

Fluxos

01/08/2019

Callar i parlar

19/07/2019

Foment contra Consum

05/07/2019

En quina trinxera estàs?

21/06/2019

El poder de l'autodeterminació

07/06/2019

Passant revista

Participació